Per a el concepte d'espectre d'anells en la teoria de la homotopía vore Espectre d'anells.

En àlgebra conmutativa, el espectre principal (o simplement el espectre) d'un anell[1] R és el conjunt de tots els ideals cosins de R, i generalment es denota[2] per Spec⁡R; en geometria algebraica és simultàneament un espai topològic equipat en el fes d'anells[3] 𝒪.

Topologia de Zariski

Artícul principal → Topologia de Zariski.


Per a qualsevol ideal I de R, es definix VI com el conjunt d'ideals cosins que contenen I. Es pot establir una topologia en Spec⁡(R) definint que una colecció de conjunts tancats siga

{VI:Ies un ideal de R}.

Esta topologia es denomina topologia de Zariski.

Una base per a la topologia de Zariski es pot construir de la següent manera. Per a f ∈ R, es definix Df com el conjunt d'ideals cosins de R que no contenen a f. Llavors, cada Df és un subconjunt obert de Spec⁡(R), i {Df:f∈R} és una base per a la topologia de Zariski.

Spec⁡(R) és un espai compacte, pero casi mai un espai de Hausdorff: de fet, els ideals màxims en R són precisament els punts tancats en esta topologia. Pel mateix raonament, en general no és un espai T1.[4] No obstant, Spec⁡(R) és sempre un espai de Kolmogórov (satisfà l'axioma T0); i també és un espai espectral.

Fas i esquemes

Donat l'espai X=Spec⁡(R) en la topologia de Zariski, el fes d'estructura OX es definix en els subconjunts oberts distinguits Df establint Γ(Df, OX) = Rf, la localisació de R per les potències de f. Es pot demostrar que açò definix un B-fes i per lo tant definix un fes. Més detalladament, els subconjunts oberts distinguits són una base de la topologia de Zariski, per lo que per a un conjunt obert arbitrari O, descrit com l'unió de {Dfi}i∈I, s'establix Γ(O ,OX) = limi∈I Rfi. Es pot comprovar que este fes previ és un fes, per lo que Spec⁡(R) és un espai anellat. Qualsevol espai anellat isomorfo a un d'esta forma es denomina esquema afí. Els esquemes generals s'obtenen unint esquemes afins.

De manera similar, per a un mòdul M sobre l'anell R, es pot definir un fes M~ sobre Spec⁡(R). Per a això, en els subconjunts oberts distinguits s'establix Γ(Df, M~) = Mf, usant la localisació d'un mòdul. Com abans, esta construcció s'estén a un fes previ en tots els subconjunts oberts de Spec⁡(R) i satisfà els axioma de pegat. Un fes d'esta forma es denomina fes casi coherent.

Si P és un punt en Spec⁡(R), és dir, un ideal primer, llavors el brot del fes d'estructura en P és igual a la localisació de R en l'ideal P, i est és un anell local. En conseqüència, Spec⁡(R) és un espai anellat localment.


Si R és un domini integral, en cos de fraccions K, llavors es pot descriure l'anell Γ(O,OX) més concretament de la següent manera. Es diu que un element f en K és regular en un punt P en X si es pot representar com una fracció f = a/b en b no en P. Es deu tindre en conte que açò concorda en la noció de funció regular en geometria algebraica. Usant esta definició, es pot descriure Γ(O,OX) precisament com el conjunt d'elements de K que són regulars en cada punt P en O.

Vore també

Referències

  1. ↑ «CLASES DE ANILLOS CONMUTATIVOS QUE CARACTERIZAN ALGUNOS AXIOMAS DE SEPARACION» (en espanyol). Consultat el 18 de maig de 2022.
  2. ↑ Sharp, 2001, Def. 3.26.
  3. ↑ Hartshorne, 1977, Definition.
  4. ↑ A.V. Arkhangel'skii, L.S. Pontryagin (Eds.) General Topology I (1990) Springer-Verlag ISBN 3-540-18178-4 (Vore l'eixemple 21, secció 2.6.)

Bibliografia