Trénor

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
(Redirigit des de «Trenor»)
Anar a la navegació Anar a la busca
Presentació de la Mostra "Trenor. L'exposició d'una gran família burguesa", celebrada en Valéncia en l'any 2009.

Trénor és una família nobiliària valenciana, d'orige irlandés, que es va establir en Valéncia a principis del sigle XIX. De marcada tradició militar, varen destacar com a importants comerciants i industrials.

Orígens del llinage Trénor[editar | editar còdic]

Alguns han fixat els orígens d'este llinage irlandés en Trenmor o Treanmhar, el nét dels quals era el poeta Oisín, guerrer de la Fianna en el Cicle de Fenian o Ossiánic de la mitologia irlandesa. El religiós Patrick Woulfe va afirmar en Irish Names and Surnames (Llinages i Noms Irlandesos), (Dublin, 1923), que deriva del llinage gaèlic Mac Treinfhir (fill de Trienfear), que significa lliteralment home fort i és un dels més antics d'Irlanda. El llinage Trénor era molt conegut en el sigle XVIII, especialment en el Ulster, pero és poc freqüent en l'actualitat. La grafia Trenor és la que va utilisar el primer Trénor de Valencia, si be varen coexistir en Irlanda atres variants.

La branca valenciana dels Trénor provenia de la chicoteta noblea terratinent irlandesa (Gentry) des del sigle XVIII, el primer membre de la qual conegut fon John Trenor, difunt en l'any 1726. En l'actualitat hi ha uns huit-cents descendents d'esta família, establits principalment en Valéncia, pero també en Astúries, Barcelona, Canàries i Madrit.

Historia[editar | editar còdic]

Fon Thomas Trenor Keating qui va fundar en Valéncia esta aristocràtica família de militars i comerciants. Naixcut en l'any 1798, en Irlanda, va abandonar la seua carrera militar despuix de la Guerra de l'Independència Espanyola per a dedicar-se al comerç, seguint els passos de dos familiars seus, el general Philip Keating-Roche i Henry O'Shea. Es va instalar en Valéncia i va mamprendre diversos negocis, principalment d'importació i exportació. En l'any 1823 va mamprendre l'exportació de panses. En l'any 1825 va fundar la societat Henrique O'Shea, Trenor i Companyia i en 1827 la Banca Trenor. Un atra de les seues societats fon Satchell i Trenor. En 1842 va adquirir la Real Fàbrica de Sedes de Vinalesa. Els seus principals negocis els va dur a terme en la casa Anthony Gibbs & Sons de Londres en la que, en 1847, va escomençar a importar abonament orgànic d'au del Perú, nomenat guano. Este abonament va tindre gran acceptació en el camp, fins al punt que encara hui es nomena guano a l'abonament orgànic en l'àmbit agrari valencià. Va entrar també en el sector dels segurs, com per eixemple en la companyia La Unión y el Fènix Español, i en el dels ferrocarrils. Va obtindre també representacions consulars, com el consulat d'Estats Units en Valéncia i el viceconsulat de Dinamarca. En l'any 1854 va constituir en el seu nebot William Matheus-Trenor la societat Trenor i Companyia.

Thomas Trenor Keating va contraure matrimoni en l'any 1829 en Brígida Bucelli, filla del capità de fragata Fabiano Bucelli Carletti. Va tindre quatre fills, Federico (n. 1830), Enrique (n. 1833), Tomás (n. 1835) i Ricardo (n. 1840), i una filla, Elena (n. 1838). Esta última va casar en el valencià José Inocencio de Pla White. A excepció d'Enrique, casat en Julia Montesinos, els seus fills barons varen contraure matrimoni en les filles de Vicente Palavicino i Vallés, IX Baró de Frignani i Frignestani i VII Marqués de Mirasol. Despuix de la mort de Thomas Trenor, en 1858, els seus fills Federico i Enrique varen prendre el relleu en els negocis familiars.

Palau dels Barons d'Alaquàs, actual seu de l'entitat Lo Rat Penat

La seua residència en Valéncia es trobava en el palau nomenat hui dels Barons d'Alaquàs, en el número 9 del carrer Trinquet de Cavallers, la propietat del qual va adquirir per mig de subasta en 1845. En l'actualitat és la seu de la societat cultural Lo Rat Penat.

En el transcurs dels anys, els Trénor varen acumular importants propietats. En l'any 1838 Thomas Trenor Keating va adquirir el Monasteri de Sant Jeroni de Cotalba despuix de la seua desamortisació, la finca del qual va dedicar a l'explotació i comercialisació agrícola. Encara hui és propietat de la família i està declarat Bé d'Interés Cultural per la Generalitat Valenciana. . En l'últim terç del sigle XIX varen adquirir el bosc de la Vallesa, en Paterna, que va rebre la visita de Alfons XIII en l'any 1923. En l'actualitat, la montanya de la Vallesa, encara propietat de la família, constituïx una important àrea forestal de gran valor ecològic dins de l'àrea metropolitana de Valéncia. També era de la seua propietat l'Hort de Trénor en Torrent, el Palau dels Pardo de Donlebún en Castropol, Astúries i el Palau dels Comtes de Cervellon, en Anna, entre atres.

La societat familiar va continuar la seua activitat a lo llarc de tot el sigle XIX i primer terç del sigle XX. Als negocis habituals es varen sumar atres, com la Refineria Colonial de Badalona, dedicada a la fabricació de terrosos de sucre, i la fàbrica d'àcit sulfúric i abonaments del Grau, pionera en Espanya en la tècnica de solubilisar els fosfats a través d'est àcit. En estos anys varen entrar en la societat alguns dels seus nets, entre els que va destacar Tomás Trénor i Palavicino, I Marqués del Túria, títul que li fon concedit per Alfons XIII per la promoció de l'Exposició Regional Valenciana de 1909.

Segons afirma la Gran Enciclopèdia de la Regió Valenciana, esta ingent activitat empresarial dels Trénor "va contribuir d'una manera decisiva al desenroll industrial i agrícola del Regne de Valéncia".

Títuls nobiliaris[editar | editar còdic]

Escut d'armes dels Trénor

Ademés del Marquesat del Túria, concedit a Tomás Trénor i Palavicino en 1909, els Trénor varen ser distinguits en atres títuls de noblea, com el comtat de Trénor, concedit a Francisco Trénor i Palavicino, en 1911, o el comtat de la Vallesa de Mandor, en Grandea d'Espanya, concedit a Enrique Trénor i Montesinos, en 1921. Al llarc dels anys, varen emparentar en atres famílies de la noblea valenciana i espanyola, vinculant-los a atres títuls del Regne com les Baronies d'Alaquàs i Picassent, els Comtats de Berbedel, Casp, Montornés, Noroña i de la Ventosa, o els Marquesats de Cordeñas, González de Quirós, Fuentehermosa, Lara, Mascarell de Sant Joan, Mirasol, Serdañola i Sot, entre atres. Algunes branques familiars sorgides de les distintes unions matrimonials són els Gómez-Trénor, Calabuig-Trénor, Garrigues-Trénor, Trénor-Pardo de Donlebún, Trénor-Despujol i Trénor-Löwenstein-Wertheim-Rosenberg, entre atres.

Alguns membres d'esta família varen ser cavallers de l'Orde de Malta i Grans d'Espanya. I molts d'ells varen ser distinguits en les màximes condecoracions civils i militars.

El lema de la família és Facta, non verba (Fets, no paraules).

Trénor ilustres[editar | editar còdic]

Tomás Trénor i Palavicino, el primer Marques del Túria (Valéncia, 1864 - Madrit, 1913)

Referències[editar | editar còdic]

Bibliografia[editar | editar còdic]

  • Muñoz-Peirats, María José (2006). Generalitat Valenciana. Conselleria de Cultura, Educació i Esport. (ed.). Nobleza valenciana. Un paseo por la Historia., pp. 816. ISBN 84-482-4290-4.
  • Donoso Anes, Rafael; Giner Inchausti, Begoña, Ruiz Llopis, Amparo (2006). De Computis: Revista Española de Historia de la Contabilidad (ed.). La contabilidad de costes a finales del s. XIX: el caso de la empresa española Trénor y Cía. (1838-1926), pp. 42-67.
  • Zabala, Fernanda; Fernanda Zabala Rodríguez-Fornos (2003). Carena Editors, S.L. (ed.). 125 valencianos en la historia, pp. 258. ISBN 8487398642.
  • Sierera Miralles, Carles; Fernanda Zabala Rodríguez-Fornos (2008). Universidad de Valencia (ed.). Cuando el fútbol no era el rey: Los deportes en el espacio público de la Ciudad de Valencia, 1875-1909. ISBN 8437070945.

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Trénor&oldid=363931»