Enriqueta Agut Armer
| Enriqueta Agut Armer | |||
|---|---|---|---|
| Nacionalitat: | Espanyola | ||
| Ocupació: | Mestra. | ||
| Naiximent: | 16 de setembre de 1912 | ||
| Lloc de naiximent: | Castelló de la Plana, Regne de Valéncia, Espanya | ||
| Defunció: | 22 de juny de 1998 | ||
| Lloc de defunció: | Ciutat de Mèxic, Mèxic | ||
Enriqueta Agut Armer (Castelló de la Plana, 16 de setembre de 1912 - † Mèxic DF, Mèxic, 22 de juny de 1998) fon una mestra valenciana d'ideologia comunista i republicana. Secretària de l'Agrupació Femenina d'Esquerra Republicana i de l'Agrupació de Dònes Antifascistes (AMA), va formar part de la redacció de la revista Pasionaria i va colaborar en l'escola Lina Odena.
Biografia[editar | editar còdic]
Enriqueta Agut fon filla d'un empresari d'hostaleria, naixqué en Castelló de la Plana a on va passar la seua infància. En l'any 1922 la seua família es trasllada a Valéncia a on estudia el bachillerat i ingressa en l'escola de Magisteri (dins de la nomenada primera promoció del Pla Professional de Valéncia, entre 1931-1935), i participa en la Missions Pedagògiques com a delegada del patronat en pobles de Valéncia, Terol i Conca.
Despuix de fer les pràctiques de mestra en l'Institut Balmes de la capital valenciana, fon destinada a l'escola de pàrvuls de Puçol, fins a giner de 1936, en que de nou fon traslladada al Balmes com a inspectora, i d'allí a l'Institut d'Assistència Social Mestre Ripoll, fins ad eixe moment en mans d'órdens religioses.
Durant la seua etapa d'estudiant va pertànyer a la Federació Universitària Escolar (FUE), i ya com a mestra, a la FETE, branca de l'educació del sindicat UGT. Militant de les Joventuts Comunistes inicialment, i de les d'Esquerra Republicana i del Front Popular de Dònes en posterioritat, es va integrar en setembre de 1936 en el Partit Comuniste (PCE), despuix del colp d'Estat militar.
En l'any 1938 es va casar en Rómulo García Salcedo i el matrimoni es va traslladar a Gualba (Província de Barcelona), fins que en febrer de 1939, embarassada, va travessar la frontera en França, creuant els Pirineus. Despuix de donar a llum en Grenoble (França) es va embarcar en la seua filla Adela, el seu marit i el seu germà, el pintor Pepe Agut, rumbo al desterro en el buc Sinaia. Com molts atres mestres docents de la Segona República Espanyola, seria depurada seguint lo estipulat en l'artícul 171 de les lleis franquistes.
En Mèxic tingué dos fills més, Rómulo i Ketty; adquirí la nacionalitat mexicana i va abandonar el PCE, encara que va mantindre relació en els republicans exiliats, en especial en la pediatra Mercedes Maestre i la pintora Manolita Ballester. Va retornar a Espanya en l'any 1986, pero va tornar a Mèxic a on va fallir en 1998.
Reconeiximents[editar | editar còdic]
- En l'any 2016 l'Ajuntament de Valéncia, sent l'alcalde de la ciutat Joan Ribó de la Coalició Compromís, li va dedicar un carrer, junt ad atres 43 dònes ignorades per l'Història d'Espanya.
- A finals de l'any 2022 l'Ajuntament de Castelló, governat per la Coalició PSPV-PSOE, Compromís i Podem, decidí canviar el nom del Colege CEIP Lluís Revest per CEIP Enriqueta Agut.
Notícies en prensa[editar | editar còdic]
Un colege i un carrer de la ciutat de Castelló portaven el nom de Lluís Revest fins a finals de l'any 2022. L'ajuntament de Castelló governat per la coalició PSPV-PSOE, Compromís i Podem -Pacte del Grau-, decidí canviar alguns noms de carrers i coleges basant-se en la Llei de Memòria Democràtica (Llei 20/2022, de 19 d'octubre, de Memòria Democràtica):
De este modo, el colegio de la calle Vilavella se llama ahora CEIP Enriqueta Agut, según resolución de la Conselleria de Cultura. Enriqueta Agut fue maestra, secretaria de la Agrupación Femenina de Izquierda Republicana y de la Agrupación de Mujeres Antifascistas y formó parte de la redacción de la revista Pasionaria. Se exilió a Francia y, posteriormente, a México pero regresó a España en 1986. Después, volvió al país sudamericano, donde falleció en 1998. En el 2016, el Ayuntamiento de València le dedicó una calle.
El nuevo nombre contaba con el beneplácito del consejo escolar del centro para «cumplir con la reparación de la memoria histórica de las mujeres borradas», indicaron desde este organismo.
Revest, que fue cronista de la capital de la Plana, se queda también sin la calle a la que da nombre, que pasará a llamarse Padre Ricardo. El motivo, según un informe elaborado desde el Ayuntamiento, es su participación en depuraciones durante el franquismo.