Carmen Llorca Vilaplana
| Carmen Llorca Villaplana | |||
|---|---|---|---|
| Nacionalitat: | Espanyola | ||
| Ocupació: | Historiadora, escritora i política | ||
| Naiximent: | 29 de novembre de 1921 | ||
| Lloc de naiximent: | Alcoy, Regne de Valéncia, Espanya | ||
| Defunció: | 29 de juny de 1998 | ||
| Lloc de defunció: | Madrit, Espanya | ||
Carmen Llorca Villaplana (Alcoy, 29 de novembre de 1921 - † Madrit, 29 de juny de 1998) fon una historiadora, escritora i política valenciana. Fon una de les primeres dònes que des dels sectors intelectuals i des de les files conservadores en Espanya va començar a intervindre en la vida pública. En l'any 1974 fon la primera dòna que va presidir l'Ateneu de Madrit. En 1982 durant la II Llegislatura va ocupar un escan en el Congrés dels Diputats i en 1987 en el Parlament Europeu.
Biografia[editar | editar còdic]
Pertanyia a una família d'industrials valencians. Estudià el bachillerat en la seua ciutat natal i posteriorment estudià Filosofia i Lletres en l'Universitat Complutense de Madrit, es va llicenciar en Història Moderna i en Història d'Amèrica, doctorant-se en premi extraordinari en la tesis "El mariscal Bazaine en Madrid" (1948).
Eixercí com a professora d'Història Universal Contemporànea en l'Universitat Complutense i en l'Escola Oficial de Periodisme de Madrit. Va dedicar bona part dels seus esforços a l'investigació històrica en obres com Europa en decadència; Emilio Castelar, precursor de la democràcia cristiana; Isabel II i el seu temps o Els discursos de la Corona en les Corts.
Escrigué sobretot ensajos pero també va publicar noveles entre les que destaquen El sistema (1970) o Diari d'un viage a la China de Mao (1980).
Des d'abril de 1974 fins a novembre de 1975 fon la primera dòna que va presidir l'Ateneu de Madrit.
També fon funcionària, tècnica d'informació de l'Estat, del Ministeri de Cultura i va eixercir com a directora de l'Oficina de Turisme en Milà i vicesecretària de la Junta Central d'Informació, Turisme i Educació Popular. En l'any 1975, fon delegada nacional de cultura en la Secretaria General del Moviment. Va cessar com a delegada nacional en la dissolució de FET i de les JONS en abril de 1977.
Organisació de Dònes Independents[editar | editar còdic]
A finals de l'any 1976 es va crear l'Organisació de Dònes Independents (en castellà, Organización de Mujeres Independientes), una associació presidida per la pròpia Carmen Llorca. En aquell moment era Delegada de Cultura del Ministeri d'Informació i Turisme i havia segut destacada membre de la Secció Femenina. En giner de 1977, en l'acte de presentació varen explicar que estava formada per unes mil trescentes dònes i solament duya un més funcionant i que el seu objectiu era crear assessories en centres urbans i rurals i "prestar tot tipo d'ajuda a les dònes". La crònica, publicada en Diario 16 titulava "Carmen Llorca presenta el seu grup feministe" i narrava com durant la presentació, en una pregunta dirigida a Carmen Llorca respecte a quin era, en la seua opinió, el sistema polític més adequat per a conseguir la lliberació de la dòna, va respondre que tots els sistemes polítics eren adequats per a conseguir les reivindicacions de les dònes". I a continuació, digué que "durant la República solament hi havia una dòna ministre, en Rússia cap i en China, l'esposa de Mao era perseguida". Els seus fins, dien, no tenien "de moment" matís polític i aspiraven a ser un punt de convergència en atres associacions baix la consigna de "Lluitar per la dòna, no només per l'igualtat jurídica, sino per la seua promoció en l'orde social". El moviment feministe va considerar que l'organisació liderada per Llorca era "la rèplica més coherent a la rebelió feminista de la transició".
Carmen Llorca també va entrar a formar part de la Fundació Cánovas del Castillo al mateix temps que feya crítica lliterària en Ràdio Nacional d'Espanya i en els diaris Ya i Pueblo.
Trayectòria política[editar | editar còdic]
En l'arribada de la democràcia Llorca es va integrar en els proyectes polítics apadrinats per Manuel Fraga, primer Coalició Democràtica i més tart en Aliança Popular. Fon una de les principals colaboradores de Fraga durant molts anys i durant una llarga época fon una de les escasses dònes que va eixercitar càrrecs directius en les files d'Aliança Popular.
En les Eleccions generals de 1977 fon candidata al Senat per Aliança Popular d'Alacant, pero no va resultar elegida.
En representació d'esta formació conservadora en l'any 1980 fon membre del Consell de RTVE en representació de Coalició Democràtica.
En l'any 1980 va publicar el llibre Llamadme Evita (Planeta) una biografia novelada, el primer llibre en Espanya sobre la figura d'Eva Perón.
En les Eleccions generals de l'any 1982 va resultar elegida diputada per Madrit i des d'eixe any fins a 1986 fon presidenta de la Comissió de Control Parlamentari sobre RTVE del Congrés dels Diputats.
En l'any 1986 Llorca fon elegida diputada en el Parlament Europeu i va mantindre l'escan fins a 1994. Fon vicepresidenta del Grup Popular Europeu i de la Comissió de Drets de la Dòna d'aquella cambra de 1989 a 1994.
Carmen Llorca fallí en la ciutat de Madrit el 29 de juny de 1998.
Reconeiximents[editar | editar còdic]
Fon condecorada en l'Orde de les Arts i les Lletres de França i en l'Orde d'Alfons X el Sabi.
Obra[editar | editar còdic]
- ¿Europa en la decadencia? (1949)
- Isabel II y su tiempo (1956)
- Emilio Castelar, precursor de la democracia cristiana (1966)
- Discursos políticos de Castelar (1968)
- El Sistema (1970)
- La mujer en la historia (1976)
- Las Cortes como representación (1976)
- Llamadme Evita (1980)
- Las mujeres de los dictadores (1978)
- Del aperturismo al cambio: mi testimonio (1986)