Administració pública

Administració pública és un sintagma de llímits imprecisos que comprén el conjunt de organisacions públiques que realisen la funció administrativa i de gestió del Estat i d'uns atres ents públics en personalitat jurídica, ya siguen d'àmbit regional o local.

Per la seua funció, l'Administració Pública posa en contacte directe a la ciutadania en el poder polític, «satisfent» els interessos públics de forma immediata, per contrast en els poders llegislatiu i judicial, que ho fan de forma mediata.

Es troba principalment regulada pel poder eixecutiu i els organismes que estan en contacte permanent en el mateix. Per excepció, algunes dependències del poder llegislatiu integren la noció de «Administració pública» (com les empreses estatals), al mateix temps que poden existir jocs de «Administració General» en els atres quatre poders o en organismes estatals que poden dependre d'algun.

La noció alcança als mestres i demés treballadors de la educació pública, aixina com als professionals dels centres estatals de salut, la policia, les forces armades, el servici de parcs nacionals i el servici postal. Es discutix, en canvi, si l'integren els servicis públics prestats per organisacions privades en habilitació de l'Estat. El concepte no alcança a les entitats estatals que realisen la funció llegislativa ni la funció judicial de l'Estat.

Orige i alcanç del terme

La paraula administrar prové del llatí ad-ministrare,"ad" (anar, cap a) i "*ministrare" ("servir", "cuidar") i té relació en l'activitat dels ministres romans en l'antiguetat.

No obstant, el concepte d'Administració pública pot entendre's des de dos punts de vista. Des d'un punt de vista formal, s'entén a l'entitat que administra, és dir, a l'organisme públic que ha rebut del poder polític la competència i els mijos necessaris per a la satisfacció dels interessos generals. Des d'un punt de vista material, s'entén més be l'activitat administrativa, o siga, l'activitat d'este organisme considerat en els seus problemes de gestió i d'existència pròpia, tant en les seues relacions en atres organismes semblants com en els particulars per a assegurar l'eixecució de la seua missió.

També es pot entendre com la disciplina encarregada del maneig científic dels recursos i de la direcció del treball humà enfocada a la satisfacció del interés públic, entés este últim com les expectatives de la colectivitat.

Conceptes d'administració pública

És l'acció del govern en dictar i aplicar les disposicions necessàries per al compliment de les lleis i per a la conservació i foment dels interessos públics i a resoldre les reclamacions a que done lloc lo manat. És el conjunt d'organismes encarregats de complir esta funció

L'administració pública, en tant estructura orgànica, és una creació del Estat, regulada pel dret positiu i com a activitat constituïx una funció pública establida pel ordenament jurídic nacional. Pero tant l'organisació com la funció o activitat reunixen, ademés, caràcters tecnicopolíticos, corresponents a atres camps d'estudi no jurídics, com els de la teoria de l'organisació administrativa i la ciència política. Per lo tant la noció de l'administració pública dependrà de la disciplina o enfocaments principals d'estudi (el jurídic, el tècnic o el polític), en virtut de no existir, com ya ho hem senyalat, una ciència general de l'administració pública capaç d'harmonisar i fondre tots els elements i enfocaments d'este complex objecte del coneiximent.

L'administració pública és l'organisació que té al seu càrrec la direcció i la gestió dels negocis estatals ordinaris dins del marc de dret, les exigències de la tècnica i una orientació política.Plantilla:*Harvnp

En els térmens de la clàssica definició de Charles- Jean *Bonnin, formulada a inicis del sigle XIX, l'Administració Pública és «la que té la gestió dels assunts respecte a les persones, dels bens i de les accions del ciutadà com a membre de l'Estat, i de la seua persona, els seus bens i les seues accions com incumbint a l'orde públic».

Anys despuix, s'ha dit que l'administració pública és part del poder eixecutiu i es veu regulada pel dret administratiu, tant en la seua estructura i organisació com en la seua activitat o funcionament. No obstant, cal aclarir que no tot el poder eixecutiu és administració pública i que l'inserció d'esta en l'àmbit del poder eixecutiu no impedix que també s'ubique, en menor mesura, en les esferes del poder llegislatiu i del poder judicial, lo mateix que en els organismes constitucionals autònoms. En suma, no tot el poder eixecutiu és administració pública, ni tota l'administració pública se situa en l'àrea del poder eixecutiu.

Es pot entendre l'administració pública com el conjunt d'àrees del sector públic de l'Estat que, per mig de l'eixercici de la funció administrativa, la prestació dels servicis públics, l'eixecució de les obres públiques i la realisació d'atres activitats socioeconòmiques d'interés públic tracta de conseguir els fins de l'Estat.

Marshall *Dimock afirmava: «L'administració pública té relació en els problemes del govern, és que està interessada en conseguir els fins i els objectius de l'Estat. L'administració pública és l'Estat en acció, l'Estat com a constructor».Plantilla:*Harvnp

L'administració pública està caracterisada per atributs pròpiament estatals. Dita administració, per principi, és una qualitat de l'Estat i solament es pot explicar a partir de l'Estat. Tal asseveració és aplicable a totes les organisacions de dominació que s'han succeït en l'història de la humanitat, pero per al nostre cas, és suficient en cenyir-nos a l'Estat tal i com ho va denominar Maquiavel temps arrere: «els estats i #sobirania que han existit i tenen autoritat sobre els hòmens, varen ser i són, o repúbliques o principats».

És el subsistema instrumental del sistema polític compost per un conjunt d'interaccions, a través de les quals es generen les normes, els servicis, els bens i l'informació que demanda la comunitat, en compliment de les decisions del sistema polític. L'Administració pública constituïx sempre un instrument que, a lo manco formalment, es troba al servici de fins ulteriors: aquells que una societat històricament determina per mig de la seua instància governamental i que considera com políticament valiosos.

Elements de l'administració pública

Jurídicament, el concepte d'Administració pública s'usa més freqüentment en sentit formal, el qual en paraules de Rafael *Bielsa, no denota una persona jurídica, sino un organisme que realisa una activitat de l'Estat. En este sentit, si diem «responsabilitat de l'Administració» es vol significar que l'acte o fet de l'Administració és lo que responsabilisa al Estat. Aixina que, en realitat és l'Estat la part en juí, a eixe títul té l'Administració pública el privilegi de lo contenciós administratiu.

Actualment el model d'Administració habitual és el model burocràtic descrit per Max *Weber. Es basa en la racionalitat instrumental i en l'ajust entre objectius i mijos.

L'Administració posseïx una série de prerrogatives que la coloquen en una posició superior a la de l'administrat. Entre dits poders destaquen: l'interpretació unilateral de contractes, la capacitat eixecutiva dels actes administratius (per eixemple, el cobro de multes pel procediment de corruixes). És dir, els actes de l'Administració deuen complir-se, són obligatoris, i l'Administració està autorisada per a impondre'ls unilateralment als particulars. Per últim, la sumissió a una jurisdicció especialisada, la jurisdicció Contenciós-Administrativa.

Nova gestió pública

És una série de reformes administratives que involucren una gestió per objectius que usa indicadors quantitatius, us de la privatisació, separació entre clients i contractistes, la desintegració d'institucions administratives tradicionals, l'enfocament de l'Estat com a productor de servicis públics, us d'incentius en salaris, costs reduïts i major disciplina presupostària. Usa l'evaluació com a instrument per a millorar el procés.

La nova gestió pública té quatre métodos:

• La delegació de la presa de decisions en jerarquia inferiors com a agències operatives, organismes regionals i governs *subnacionales, puix estos estan més pròxims al problema i tenen objectius més clars.
• Una orientació cap a l'eixercici que comença des dels insums i el compliment llegal fins als incentius i els productes.
• Un major orientació cap al client baix les estratègies d'informar i escoltar al client per a comprendre lo que volen els ciutadans i respondre en bons servicis.
• Una major orientació de mercat, aprofitant els mercats o *cuasi-mercats (a través de contractes de gestió i personal), la competència entre els organismes públics, el cobro entre els organismes i la *externalización, milloren els incentius orientats a l'eixercici.Plantilla:*Harvnp

Aixina, la direcció de les reformes seria:

• Una ordenació més estratègica de les polítiques públiques.
• Separadora del disseny de les polítiques de l'implementació, o el finançament del recapte.
• Un sistema de gestió financera que faça émfasis en els resultats, entregue un costege complet, contabilise tots els insums i els productes, i que al mateix temps descentralise els controls de despeses ex davant; comunament, els controls es fan menys específics (categories presupostàries més àmplies, per eixemple) i no s'eliminen els controls externs, sino que es canvien d'ex davant a ex *post.
• Un sistema de personal descentralisat que pose major émfasis en la gratificació per l'eixercici.

Administració electrònica

Plantilla:@AP La e-Administració o Administració electrònica, fa referència a l'incorporació de la tecnologies de l'informació i les comunicacions en dos alvertents: des d'un punt de vista *intraorganizativo transformar les oficinas tradicionals, convertint els processos en paper, en processos electrònics, en la finalitat de crear una oficina sense papers i des d'una perspectiva de les relacions externes habilitar la via electrònica com un nou mig per a la relació en el ciutadà i les empreses. És una ferramenta en un elevat potencial de millora de la productivitat i simplificació dels diferents processos del dia a dia que es donen en les diferents organisacions.

La definició de la Comissió Europea de la Unió Europea és la següent: «L'Administració electrònica és l'us de les TIC en les *AAPP, combinat en canvis organisatius i noves aptituts, en la finalitat de millorar els servicis públics i els processos democràtics i reforçar el respal a les polítiques públiques».

La seua principal ferramenta ha segut Internet com a mig d'accés per als ciutadans en la seua relació per la via electrònica en l'Administració. Els beneficis, tant en eficàcia i eficiència, són d'una envergadura que la Administració electrònica s'ha convertit en una de les estratègies claus de les polítiques de la majoria dels països alvançats, ya que és possiblement l'element en el major potencial d'impacte i de transformació en els processos de modernisació administrativa.

Açò significa en definitiva, com es resumix en el Manual Pràctic de Supervivència en l'Administració electrònica, que «es vol menys burocràcia, moltíssim menys, no una burocràcia per Internet».

Situació per països

Espanya

Artícul principal → Administració Pública d'Espanya.

Vore també: Principis de l'Administració Pública d'Espanya

Segons l'artícul 103 de la Constitució, l'Administració Pública d'Espanya servix en objectivitat als interessos generals i actua d'acort en els principis d'eficàcia, jerarquia, descentralisació, desconcentració i coordinació, en sumissió plena a la llei i al Dret.

A nivell territorial, la Constitució de 1978 dividix l'Administració pública en tres nivells com a conseqüència de la definició d'estat fortament descentralisat:

• Administració General de l'Estat: és l'administració central de tot l'Estat Espanyol (artículs 97 y ss. de la CE) encarregada de portar a la pràctica el programa del Govern i de satisfer els interessos generals.
• Administració autonòmica: composta per tots aquells organismes que gestionen competències atribuïdes total o parcialment a les regions d'Espanya (artículs 137 y ss. de la CE).
• Administració local: comprén les competències transferides a municipis, diputacions provincials o forals i *cabildos insulars (artículs 140 y ss. de la CE).

La pluralitat d'administracions públiques en Espanya es completa en les administracions no territorials que desenrollen activitats concretes en potestats llimitades. Les corporacions: Coleges professionals, Cambres de comerç, Indústria i Navegació, Confraries de peixcadors, Federacions deportives, etc. Les Institucions: Fundacions públiques, Organismes Autònoms i Entitats Públiques Empresarials. I les Administracions independents: Banc d'Espanya, Comissió Nacional del Mercat de Valors, Universitatés, etc.

Vore també

• Burocràcia
• Servici públic
• E-Administració
• Administració en salut
• Software lliure en l'Administració Pública
• Dia de les Nacions Unides per a l'Administració Pública
• Colege d'Administradors Públics de Chile
• Personal al servici de les Administracions Públiques (Espanya)

Referències

• Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul es.wikipedia.org/wiki/Administración pública de la Wikipedia en espanyol, baix llicència Creative Commons-BY-SA.