Espai intergalàctic


El espai intergalàctic és l'espai físic entre les galàxies. Es troba ple de plasma intergalàctic, format pel fluix del vent estelar provinent de les galàxies. Cada estrela emet fotons de distintes llongituts d'ona; el plasma intergalàctic està format principalment per electrons i protons que es troben molt diluïts. Generalment sense pols ni enrunes, l'espai intergalàctic està prop del buit total pero ple de camps electromagnètics de les partícules carregades. Algunes teories estimen la densitat mija de l'univers en l'equivalent a un àtom d'hidrogen per metro cúbic.[1][2] No obstant, la densitat de l'univers clarament no és uniforme; varia des d'una densitat relativament alta en galàxies (inclús una densitat molt alta en estructures dins de les mateixes, com planetes, estreles, i forats negres) a condicions d'enormes buits la densitat dels quals és molt inferior a la mija de l'univers. La temperatura en estos espais és de tan sol 2,73 K.[3] La missió COBE de la NASA va medir una temperatura de 2,725 ± 0,002 K.
En cúmuls de galàxies rics com el de Virgo, l'espai intergalàctic està ocupat per un gas molt rarificado i a elevades temperatures, detectable gràcies a la seua emissió de rajos X.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Espacio intergaláctico» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.