Esmonyides de Storegga
Plantilla:Coord/display/title</noinclude>
Les tres esmonyides de Storegga figuren entre els majors esmonyides coneguts. Es varen produir baix l'aigua, en la vora de la plataforma continental noruega (Storegga significa en noruec «la gran vora»), en el mar de Noruega, 100 quilómetros al noroest de la costa Møre, causant un gran tsunami en l'oceà Atlàntic Nort. Este colapse va afectar, segons estimacions, a uns 290 km de la plataforma costera, en un volum total de 3.500 km³ de detritos.[1] Est seria el volum equivalent a un àrea del tamany d'Islàndia cobert en una profunditat de 34 m.
Segons la datació per radiocarbono del material vegetal recuperat de sediment depositats pel tsunami, l'últim incident va ocórrer al voltant del 6100 a. C. En Escòcia, s'han registrat restants del tsunami posterior, gràcies al descobriment de sediment depositats en la conca de Montrose i en el fiort de Forth, fins a 80 km terra adins i 4 m per damunt dels nivells actuals de la marea normal.
Com a part de les activitats preparatòries del jaciment de gas natural de Ormen Lange, l'incident ha segut minuciosament investigat. Una de les conclusions resultants d'este estudi —fet públic en l'any 2004— va ser que l'esmonyida es va ocasionar pel material acumulat durant l'edat de gèl anterior, i que només seria possible que es repetira despuix d'una nova edat de gèl.[1] Anteriorment, es va concloure que el desenroll del camp de gas Ormen Lange no aumentaria significativament el risc de desencadenar una nova esmonyida, que desencadenaria un gran tsunami que seria devastador per a les zones costeres en el mar del Nort i la mar de Noruega.
Possible mecanisme
[editar | editar còdic]Terremots, junt en gasos (per eixemple metà) lliberats per la descomposició dels hidrats de gas, es consideren els mecanismes provablement desencadenants de les esmonyides. Una atra possibilitat és que els sediment es varen tornar inestables i es varen derrocar, potser baix l'influència d'un terremot o de les corrents oceàniques.[1]
Impacte en les poblacions humanes
[editar | editar còdic]En el moment, o poc abans, de l'última esmonyida de Storegga, existia un pont de terra, conegut pels arqueòlecs i geólogos com Doggerland, que unia Gran Bretanya, Dinamarca i els Països Baixos a través de lo que hui és el sur de la mar del Nort. Es creu que esta àrea posseïa un llitoral en estanys, pantàs, marismas i plajas, aixina com que era un territori ric en caça, aus i peixca poblat per cultures humanes del Mesolítico.[3][4][5] Encara que Doggerland va ser sumergida físicament a través d'un aument gradual en el nivell de la mar, s'ha sugerit que els llitorals de Gran Bretanya i Europa continental —incloses zones ara sumergides— haurien segut inundats per un tsunami originat per l'esmonyida de Storegga. Este acontenyiment hauria tingut un impacte catastròfic sobre la població mesolítica contemporànea i hauria separat les cultures de Gran Bretanya i les del continent europeu.[6]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 EOS, Transactions of the American Geophysical Union.84(31)
- 289, 293.doi:10.1029/2003EO310001.Consultat el 15 de giner de 2007.
- ↑ http://mail.hsebooks.com/research/othpdf/200-399/oth323.pdf
- ↑ "Doggerland Project", University of Exeter Department of Archaeology
- ↑ Vincent Gaffney, "Global Warming and the Lost European Country"
- ↑ "Britain's Drowned World", Clave Team, Channel 4 Television, 24 April 2007
- ↑ el%20Documenta%20Praehistorica.pdf Bernhard Weninger et al., The catastrophic final flooding of Doggerland by the Storegga Slide tsunami, Documenta Praehistorica XXXV, 2008
- Este artícul conté una traducció derivada de «Deslizamientos de Storegga» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.