Anar al contingut

Escut de Viena

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Escut de Viena
Escut de la ciutat de Viena
Versió simplificada, usada en més freqüència.

El escut de la ciutat de Viena té el seu orige en l'Edat Mija, el seu us apareix documentat per volta primera al començament del XIII.

La versió actual data de 1925 encara que, en quedar derogada en 1938 (any en que es va produir l'invasió d'Àustria per l'Alemània nazi), va ser recuperada de nou en 1945. El seu disseny és pràcticament idèntic a l'escut que va figurar en el sagell de la ciutat a mitan del XIV.

El seu descripció heràldica és la següent:

“En un camp de gules, una creu d'argent perfilada de lo mateix, acola un àguila exployada de sabre, picada i membrada de d'or.[1]”

Els primers sagells de la ciutat ya contaven en l'àguila com a element central. Lo més provable és que anara adoptada de l'heràldica dels ducs d'Àustria, pertanyents a la Dinastia Babenberg que va regnar abans de la Casa d'Habsburgo.

El significat original de la creu, que es va incorporar a l'escut en posterioritat a l'àguila, no ha pogut determinar-se i va aparéixer en monedes acunyades durant la segona mitat del XIII. Segons una hipòtesis formulada per alguns autors inicialment va poder tractar-se d'una alusió a les Creuades, ya que alguns habitants de la ciutat varen participar en elles.


L'escut contínua figurant en el sagell actual de la capital federal d'Àustria junt al seu nom en alemà, “Wien”. Existix una versió simplificada, en la que no figura l'àguila heràldica, que s'utilisa en més freqüència.

Evolució

Sagelle de Viena (1346)
Escut de Viena (1461-1925 i 1934-1938)

El primer sagell de la ciutat de Viena del que es té notícia figura en un document que va ser aprovat en 1228. No obstant, l'eixemplar conservat no és l'original, es tracta d'una còpia en una data indeterminada, per lo que no s'ha pogut confirmar que ya s'utilisara en aquell any. Sí s'ha conservat un document original alguna cosa posterior, datat en 1239, en el primer sagell de la ciutat.

L'escut en la creu va aparéixer a finals del XIII en algunes monedes pero va tardar en incorporar-se al sagell de la ciutat. En una moneda de 1278 apareixen representats quatre escuts de chicotet tamany, dos d'ells en la creu. En l'actualitat es pensa que este símbol va poder representar les Creuades o la religió cristiana.

En 1327 va aparéixer el primer sagell en el que es mostraven l'àguila i l'escut de la creu. Esta composició va continuar figurant en el sagell durant tot el XIV. En 1395 es varen fixar els esmalt (colors) del camp de l'escut (de gules) i de la creu (d'argent). Es varen introduir algunes variants de poca importància, relacionades en el disseny, per lo que es va mantindre l'esquema adoptat en 1327.

Des de 1360 fins al XVII, la ciutat de Viena va contar en un atre sagell en el que s'incloïa l'heràldica del Ducat d'Àustria, provablement per a indicar que es tractava d'un feu dels ducs d'Àustria.

En 1461 l'emperador Federico III va concedir a la ciutat de Viena el privilegi d'utilisar en el seu escut d'armes l'àguila bicéfala, símbol del Sacre Imperi, junt a la corona imperial pero no es va fer menció alguna a l'escut de la creu que havia figurat sobre el pit de l'àguila en els últims sagells. En 1463, durant un conflicte successori, l'emperador va perdre el respal de Viena per lo que va decidir retirar-li el privilegi que li havia concedit. Dos anys despuix, recuperat el favor imperial, es varen tornar a incorporar l'àguila bicéfala i la corona imperial encara que no es té constància d'una segona concessió.

Escut de Viena (1938-1945)

Fins al XX Viena va continuar usant l'escut de 1461 sense introduir en ell canvis importants. Com succeïx actualment es va usar en molta freqüència una versió simplificada sense l'àguila.

L'11 de novembre de 1918 es va proclamar la República d'Àustria Alemana despuix del desmembrament de l'Imperi austrohúngaro i varen ser abolides les armes imperials en l'àguila bicéfala. Les autoritats vienesas varen mantindre l'àguila bicéfala i l'antiga corona imperial en l'escut fins al més de febrer de 1925, quan es va acordar utilisar únicament l'escut de gules en la creu d'argent. En una disposició adicional es va decidir que podria incorporar-se un àguila monocéfala, com succeïa abans del privilegi de Federico III.

Sagelle actual de la ciutat de Viena.

En 1934 es va aprovar una nova llei que va regular els símbols de la ciutat de Viena, en ella es va establir l'ús de dos versions per a l'escut, una simplificada sense l'àguila i una atra, més elaborada en la que es va recuperar la figura de l'àguila bicéfala i l'antiga corona imperial. En 1938, any de l'ocupació alemana d'Àustria, es va abolir la versió abreviada, considerant-se com a únic model oficial l'escut en l'àguila i la corona imperial del desaparegut Sacre Imperi Romà.

En 1945, finalisada l'ocupació alemana, es va tornar a utilisar l'escut de la creu. També s'ha recuperat la versió en figura de l'àguila monocéfala pero el seu us és molt ocasional. Esta versió figura en el sagell actual de la ciutat que és pràcticament idèntic al de 1327.

Primer sagell de la ciutat de Viena (ca.1240) Sagell de la ciutat de Viena (1395) Sagell de la ciutat de Viena
En l'escut d'Àustria
(1365)
Sagell de la ciutat de Viena (1465)

Referències

  1. ↑ Glossari heràldic, Llibre d'armoría. Consultat el 21/04 de 2010.