Anar al contingut

Escut de Senegal

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Escut de Senegal

El escut de la República de Senegal va ser adoptat en decembre de 1965, segons un disseny de la heraldista francesa Suzanne Gauthier, i du els colors panafricans (vert, groc i roig) i l'estrela de la bandera estatal. Es tracta d'una combinació dels símbols presents en el sagell presidencial (el lleó) i en el sagell d'Estat (el baobab).

És un escut partit: el primer, de gules, un lleó d'or; el segon, d'or, un baobab al natural acompanyat en la punta d'una faixa ondulada de sinople en representació del riu Senegal. L'escut està rodejat de dos palmes d'argent passades en aspa que duen una cinta d'argent en el lema nacional en francés: UN PEUPLE, UN BUT, UNIX FOI (Un poble, una meta, una fe). Acoplat darrere de l'escut, de la punta penja l'Orde Nacional del León, la màxima condecoració de Senegal. Per timbre, una estrela de cinc puntes de sinople.

Segons l'interpretació oficial, el León és una senyal freqüent del grup ètnic nord-sudanés, al com pertany la major part dels senegalesos. Abans de la presència francesa, era l'animal simbòlic del Poder; el rei era, puix, un rei-lleó-sol-deu. A partir de l'independència es convertirà en l'animal simbòlic de l'Estat, alusivo al corage i la llealtat del poble senegalés.

El baobab, per la seua banda, és un arbre típic de la flora senegalesa. A sovint la plaça dels antics poblats es caracterisa per la presència d'un grup de baobabs centenaris. Ademés, és un arbre del que s'extrauen diversos productes alimenticis i fibra per a confeccionar cordes sòlides.

Escuts històrics

Vore també