Anar al contingut

Escut de Montenegro

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Plantilla:Referencias


La versió actual de el escut d'armes de Montenegro es va adoptar oficialment pel parlament el 12 de juliol de 2004, substituint l'escut dels anys 1990. Com en el cas dels escuts de Bulgària, Geòrgia, Romania, Rússia i Sèrbia, en Montenegro s'han recuperat elements heràldics propis de la monarquia (del Regne de Montenegro) a pesar de que esta no ha segut restaurada.


L'escut està format per un àguila bicéfala d'or, en pico i garres del mateix metal i linguada de gules. L'àguila sosté sobre el seu pit un blasón que va estar vinculat en la Dinastia Petrović, és un camp partit per una faixa d'or. En la seua partició superior que és de major tamany, d'azur, un lleó pasante d'or; l'inferior, de sínople. L'àguila sosté en les seues garres un ceptre d'or i un orbe d'azur, en el seu equador i semimeridiano d'or, arrematat en una creu del mateix metal. Sobre els caps de l'àguila, una corona real tancada, d'or. L'escut apareix en el centre de la bandera de Montenegro.

En una roca grisa que s'alça de la mar apareix el mausoleu de Pedro II Petrovic-Nejgoš, rodejat en la guirnalda d'or del llorer en la cinta del tricolor nacional. Damunt es troba l'estrela roja contorneada d'or. El mausoleu de Nejgoš en el mont Lovćen, és un dels símbols de la sobirania de Montenegro. L'emblema va ser adoptat provablement en el mateix temps que la bandera, el 31 de decembre de 1946, i se supon que va ser dissenyat per Đorđi Andrejević-Kun, a qui també se li atribuïx el disseny de tots els emblemes yugoslavo d'eixe temps.


Escut de Montenegro: 1992-2004

Escudo de Montenegro (1992).