L'escut de Rússia té els seus orígens en l'antic Imperi rus, i va ser restablit despuix de la dissolució de l'Unió Soviètica. A pesar de que ha sofrit vàries modificacions des del regnat d'Iván III (1462-1505), com el canvi del color de l'àguila de negre a or i l'eliminació dels escuts dels territoris dominats per Rússia que rodejaven el blasó central, l'escut actual es deriva directament de les diferents versions anteriors. El disseny cromàtic general correspon al de l'estandart usat en el XV i la forma de l'àguila es remonta a l'época de Pedro I el Gran.[1]


Consistix en un camp de gules en una àguila bicéfala d'or, en les ales desplegades. Sobre el seu pit es troba l'escut de Moscou, el qual també presenta un camp de gules a on se situa un ginet d'argent en una capa blava, montat sobre un cavall també d'argent, matant en el seu llança a un dragó de sable. Tradicionalment, el ginet representa a Sant Jordi. L'àguila sosté en les seues garres un orbe i un ceptre, i els seus caps estan coronats cada un en corones imperials, i entre estes se situa una atra similar pero de major tamany, unides les tres per una cinta.[1] Los dos mayores elementos representativos de los símbolos del Estado ruso (el águila bicéfala y San Jorge matando al dragó) son anteriores a Pedro el Grande. El sello de Estado de Iván III, duque de Moscú, presentaba un jinete matando a (o luchando con) un dragó. La figura no va ser identificada oficialment com a Sant Jordi sino fins a 1730, quan va ser descrit com a tal en un decret imperial. La forma antigua (un asesino de dragones montado conocido como San Jorge el Victorioso, en ruso Победоносец) siempre estuvo asociada con el Gran Ducat de Moscòvia, convirtiéndose más tarde en l'escut d'armes oficial de la ciutat de Moscou. La representació gràfica más antigua de un jinete con lanza (1390) figura en un sello del príncipe de Moscú, Vasili Dmítriyevich. La serp o dragó va ser afegit durant el mandat d'Iván III. San Jorge se convirtió en adelante en el patrón de Moscú (y, por extensió, de Rusia). Hui en dia, la descripció oficial no es referix al ginet en l'escut central com a Sant Jordi, principalment a fi de mantindre el caràcter secular de l'Estat rus modern.[2]


L'àguila bicéfala va ser adoptada per Iván III despuix de casar-se en la princesa bizantina Sofia Paleòloga, el tio del qual Constantino XI va ser l'últim emperador bizantí. L'àguila bicéfala va ser el símbol estatal oficial de l'Imperi bizantí tardà, comprenent tant l'est com l'oest. Simbolisava el domini de la Nova Roma sobre Europa i Àsia i l'unitat de l'Iglésia i l'Estat. Despuix de la Caiguda de Constantinopla a mans dels turcs en 1453, Iván III i els seus hereus varen considerar a Moscòvia com l'últim baluart de la verdadera fe cristiana ortodoxa i, en efecte, es considera l'últim Imperi romà (d'ahí l'expressió "Tercera Roma" usada per a Moscou i — per extensió — per a tot l'Imperi rus). A partir de 1497, l'àguila bicéfala va proclamar una sobirania russa igual a aquella del Sacre Imperi Romà Germànic. La primera evidència de l'àguila bicéfala oficialisada com a emblema de Rússia es troba en el sagell del príncip, estampat en 1497 en un estatut d'assignació de les possessions independents del príncip. Al mateix temps l'image de l'àguila bicéfala dorada va aparéixer en els murs del Palau de les Facetes en el Kremlin.[2] Durante el mandato del primer sar de la Dinastia Romànov, Miguel I de Rússia, la imagen del escudo de armas cambió. En 1625, el águila bicéfala fue adornada con tres coronas por primera vez. A través del tiempo, estas han sido alternativamente interpretadas como los reinos conquistados del Kanat de Kazán, Kanat d'Astracà y Kanat de Sibèria, o como la unidad de Rusia Mayor (Rusia), Rusia Menor (Ucrania) y Rusia Blanca (Bielorrusia). Hoy en día, las coronas imperiales representan la unidad y la soberanía tanto de la Federació Rusa como de sus sujetos federales (repúbliques, óblasts, krais, etc.) l'orbe y el cetro son símbolos heráldicos tradicionales del poder soberano y l'autocracia. Se decidió conservarlos en el escudo ruso moderno a pesar de que la Federació Rusa no es una monarquia, lo que condujo a objeciones por parte de los comunistas. No obstante, después de haber perdido tanto la banda azul de la Orden de San Andrés sosteniendo a las tres coronas como la correspondiente cadena rodeando al escudo de Moscú, el escudo de armas de Rusia moderno fue reinstaurado por decreto en 1993, y el acta correspondiente fue ratificada por el presidente Vladímir Putin el 20 de diciembre de 2000.[3]

Evolució històrica de l'escut

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 «Bandera y escudo». guat.mid.ru. Consultat el 2023-11-28.
  2. ↑ 2,0 2,1 Soria, Doce Linajes de. «EL ESCUDO DE RUSIA, ORÍGENES Y ACTUALIDAD». Doce Linajes de Soria. Consultat el 2023-11-28.
  3. ↑ «Símbolos de Estado de Rusia». guat.mid.ru. Consultat el 2023-11-28.