Escut de Manila

El escut d'armes de la ciutat filipina de Manila és una versió modificada de l'escut d'armes colonial de la ciutat, otorgat en 1596.
El camp de l'escut consistix en un escut dividit en 3 franges horisontals. La primera franja, de fondo roig, mostra una perla dins d'una ostra, representant el renom de la ciutat, "la perla de l'Oriente". La segona franja, de fondo blau, mostra una criatura mitat peix mitat lleó remontant les ones del riu Pasig i la baïa de Manila, les quals estan representades en la tercera franja. La criatura representa l'antic estatus de Filipines com possessió d'ultramar d'Espanya. Dita criatura està derivada de l'escut d'armes del regne de León.
El camp de l'escut està rodejat per una vora circular blanc en les paraules Lungsod ng Maynila i Pilipinas (Tagalo per a "Ciutat de Manila", "Filipines") i 6 estreles grogues representant als 6 districtes parlamentaris de la ciutat.
Història
Per a identificar a Manila, el rei espanyol Felipe II va expedir el següent decret el 20 de març de 1596:
Por cuanto vós el Capità Agustín d'Arce, en nom i com a Procurador general de les Illes Filipines, em habeis fet relació que els veïns de la ciutat de Manila, em varen servir en el seu descobriment, i es conserven allí continuant-ho, i em habeis suplicat que tenint consideració a lo sobredicho, i a que la dita ciutat de Manila és el cap i la més principal de les dites Illes, i a que per ser-ho va ser manat tornar a posar allí una Audiència, i enaltir l'iglésia Catedral que en ella estava erigida, en Metropolitana, en que serà ennoblecida, li manara donar un escut d'armes, com ho tenen atres ciutats de les Índies, i por cuanto havent-se vist pels del meu Consell de les Índies, i consultant-se'm, habida consideració a les causes sobredichas, he tingut a be accedir a això. I por la presente senyale per armes conegudes de la dita ciutat de Manila, en les dites illes Filipines, un escut, que en la mitat de la part superior tinga un castell d'or en camp colorat i tancat en porta i finestres blaves, i una corona damunt, i en la part interior i en camp blau, mig lleó i mig delfí d'argent, armat i lampasado de gules, que són ungles i llengua colorades, tenint dit lleó en la seua pata una espasa en la seua guarnició i puny, segons ací va pintat en un escut tal com el que s'indica dalt.
Les quals armes done a la dita ciutat de Manila per seues, i per la seua divisa senyalada i coneguda, per a que les puga dur i posar, i les duga i pose en els seus pendons, escuts, sagells, banderes i estandarts, i en les atres parts i llocs que volguera i per be tinguera, segons i com i de la forma i manera que les posen i tenen les atres ciutats dels meus regnes, a qui tinc donades armes i divisa, i per esta la meua carta encarregue al serenísimo Príncip don Felipe el meu molt car i molt amat fill, i als Reis que despuix de mi vindre, i mando als Infants, Prelats, Ducs, Marquesos, Comtes, rics hòmens, Maestres de les Órdens, Priors, Comendadores i Subcomendadores, Alcaides dels castells i cases fortes i planes, i als del meu Consell, President i Oidores de les mateixes Audiències Reals, Alcaldes, Aguasils de la meua Casa, cort i Chancillerias, i a fancs els Consells, Corregidores, Assistents, Governadors, vint i quatre Regidors Jurats, cavallers Escuders Oficials i hòmens bons de totes les ciutats, viles i llocs d'estos els meus Regnes i señoríos, i de les dites les meues Índies, Illes i terra ferma de la mar Oceà, aixina als que ara són com als que d'ací en avant anaren, i a cada u i a qualsevol d'ells en la seua jurisdicció, que sobre això anaren requerídos, que guarden i complixquen, facen guardar i complir, la dita mercé que aixina faig a la dita ciutat de Manila en les dites Illes Filipines, de les dites armes, per a que li les deixen posar i tindre a la dita ciutat, i que en això ni en part d'això, li posen embaràs ni contradicció alguna, ni consentixquen posar en manera alguna, so pena de la la meua mercé, i de dèu mil maravedises per a la meua Cambra, a cada u que lo contrari fera. Donada en Aranjuez als vint dies del més de Març, de mil cinccents noventa y seis anys—Yo el Rei.[1]
Este escut va estar en us des de la seua introducció en 1596 fins a mediats del XX. Mentres que l'escut ha evolucionat a lo llarc dels sigles, els seus elements bàsics (el castell i la criatura mitat peix mitat lleó) varen permanéixer casi inalterados. Quan Filipines va passar a ser territori nortamericà, un nou escut va ser introduït. En eixe escut, el camp de l'escut de Manila era un escusón dins d'un escut en els colors de la bandera d'Estats Units.
En 1935, Filipines va adaptar l'escut, sent el camp de l'escut de Manila un escusón en els colors de la bandera de Filipines i 3 estreles en la seua part superior. No obstant, els colors de l'escut de Manila varen ser alterats. L'escut va ser canviat en 1942 quan el camp de l'escut de Manila va ser reemplaçat per un sol filipí. El canvi va ser revertit poc temps despuix, lo que va permetre a l'escut ser utilisat fins a l'independència de Filipines en 1946.
En 1965, l'alcalde de Manila Antonio Villegas va canviar l'escut de Manila en favor d'un disseny elaborat en les empalisades del fort de Rajah Sulayman, l'iglésia de Sant Agustín i la porta del Fort Santiago. Poc despuix, eixe disseny va ser reemplaçat per una versió modificada de l'escut tradicional, creada per Gal Ocampo (dissenyador del escude nacional i el sagell presidencial). En eixa versió, el castell va ser reemplaçat per la perla en l'ostra, afegint-se ones de mar.[2]
Encara que l'escut original de Manila ha caigut en desús des de mediats del XX, este ha segut utilisat en atres instàncies. L'escut d'armes actual de l'arquidiócesis de Manila encara conserva varis elements de l'escut original, encara que modificats per a incloure elements religiosos. Ademés, és l'emblema de la cervesa Sant Miguel.[3] La criatura mitat lleó mitat peix és utilisada en el sagell presidencial de Filipines (simbolisant fortalea i determinació) i en vàries institucions del governe filipí.[4][2] Ademés, apareix en condecoracions filipines com la Legió d'Honor Filipina i l'Orde de Sikatuna.
Vore també
Referències
- ↑ Rodríguez San Pedro, Joaquín (1865). «Administració Local», Llegislació Ultramarina, volum 3, Madrit: Establiment tipogràfic de José Fernández Cancela, pp. 165. OCLC 667919991. Consultat el 5 de juliol de 2016.
- ↑ 2,0 2,1 «The Ancient Archipelagic Ultramar: Symbol of Manila, the Presidency, and the Philippines» (en anglés). Manila: Museu i Biblioteca Presidencial (24 de juny de 2015). Archivat des de l'original, el 29 de decembre de 2015. Consultat el 5 de juliol de 2016.
- ↑ «City Seal» (en anglés). Consultat el 5 de juliol de 2016.
- ↑ «Whatever happened to Manila's Merlion?» (en anglés). Filipiknow. Consultat el 5 de juliol de 2016.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Escudo de Manila» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.