Anar al contingut

Escut de Belize

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Escut de Belize

Plantilla:Referencias


El escut de Belize data de 1981, any de l'independència, si be és molt semblat a la versió anterior, adoptada en 1967, a la que es va afegir la corona de fulls exterior i el terrat de vegetació baix els dos tenantes i es va fer més gran l'arbre que timbra l'escut. L'escut colonial originari d'Hondures britànica, que ya era terciado i incloïa el barco i els símbols de l'indústria de la fusta, data de 1819 i es va canviar significativament en 1907 i en 1967 fins a adoptar la forma actual.


Els diversos motius representats en l'escut fan referència a un aspecte important de l'història de Belize, l'indústria de la caoba, que va formar la base de l'economia del país en els XVIII i XIX.


L'escut forma part també de la bandera estatal, a on se situa en la part central.

Blasonament

Escude terciado en perla: el primer, d'argent, un rem i un astral quadrada al natural passats en aspa; el segon, d'or, una serra i un astral triangular també al natural i passades en aspa; el tercer, de color celest, un barco al natural navegant sobre un peu ondulat d'assur sobre dos faixes de sinople i or.


Per timbre, un arbre de caoba al natural. Com tenantes: a la dreta, un leñador mestizo al natural, en pantalons d'argent, que du un astral en la mà dreta; a l'esquerra, un leñador negre al natural, també en pantalons d'argent, que du un rem en la mà esquerra; abdós sobre un terrat de sinople al natural.


Baixe l'escut, una cinta d'or en el lema nacional en llatí: "Sub umbra floreo" (Baixe l'ombra yo florixc).


Tot el conjunt, rodejat d'una corona de 25 fulls al natural.

Història

En el X, l'àrea que ara és Belize era part de l'àrea central maya. Belize va ser colonisada per nàufrecs britànics en 1638 i posada baix protecció britànica en 1782. En 1862 es va convertir en la colónia britànica d'Hondures Britànica, en 1871 es va convertir en colónia de la corona, i en 1884 va tindre el seu propi governador. En 1964, Hondures Britànica, que va rebre el nom de Belize en 1973 pel nom de la llavors capital, va rebre autonomia interna. Despuix d'un acort entre Gran Bretanya i Guatemala que reclamava la propietat de Belize, es va independisar en 1981.

Escut d'armes d'Hondures Britànica (1819-1907)

Insígnia: Escut terciado en perla, el primer d'argent, la bandera del Regne Unit, el segon també d'argent, un astral ampla, un astral, una paleta i una serra de calar per cada curva; i el tercer una fragata en plena vés-la sobre les ones de l'mar.

Escude d'armes d'Hondures Britànica (1907-1967)

Armes: Escut terciado en perla, el primer d'argent, un cantó de la bandera del Regne Unit, i un astral i un rem en aspa, el segon d'assur, un astral ampla i una serra de pou; i el tercer una fragata en plena vés-la sobre les ones de l'mar.


Timbre Un burelete d'argent i azur, cimado per un arbre de caoba al natural.


  • Tenantes: Dos leñadores negres en pantalons blancs, el primer que du un astral en la mà dreta, i el segon que du un rem en la mà esquerra.


Lema: SUB UMBRA FLOREO (en espanyol, Baixe l'ombra yo florixc) en lletres de sabre sobre una cinta de gules.

Escut d'armes d'Hondures Britànica (1967-1981)

Armes: Escut terciado en perla, el primer d'argent, un astral i un rem en aspa, el segon d'assur, un astral ampla i una serra de pou; i el tercer una fragata en plena vés-la sobre les ones de l'mar.


Timbre: Un arbre de caoba al natural.


  • Tenantes: Un leñador blanc i un negre en pantalons blancs, el primer que du un astral en la mà dreta, i el segon que du un rem en la mà esquerra.


Lema: SUB UMBRA FLOREO (el mateix que apareix en l'escut colonial d'Hondures Britànica).