Escultura budista chinenca
L'escultura budista chinenca s'ha produït a lo llarc de l'història del budisme en China. Les peces escultòriques inclouen representacions de Siddhartha Gautama, a sovint conegut com el «Allumenat» o «Buda», de bodhisattvas, monges i vàries deïtats. China va ser introduïda a les ensenyances del budisme en el II, durant la dinastia Han de China, i definitivament durant el II.[2]
Història
Les primeres representacions no varen escomençar com a escultures de forma humana, sino més be com un assent-tro buit, estela, arbre o estupa, una forma arquitectònica que finalment va inspirar la creació de pagodas en China.[3]
La pràctica va escomençar en temples de coves excavades en la roca, a on les talles, en la seua majoria en relleu, de les imàgens varen envoldre cambres i complexos que ilustren les creències associades a les ensenyances de Buda. La creació d'estos temples i escultures no va generar únicament mèrits alineats en el seu propi creiximent personal, sino que també va donar ocasió als devots una referència per al cult i l'inspiració meditativa.[4] Els principals llocs excavats en la roca, en grans grups de coves, inclouen les Grutas de Yungang, les grutas de Longmen, les coves de Maijishan i les coves de Mogao.
Les escultures, primer varen escomençar a realisar-se en l'Índia i finalment varen aplegar a la seua producció en China durant el IV. Encara que es va inspirar en representacions índies, vàries posicions d'assentat, expressions facials i tipo de roba varen culminar en una mescla visual. Les escultures en cossos prims i penyores més grosses encarnaven les tradicions chinenques per contrast a les variacions índies que representaven grans cossos i roba transparent.[2] Els materials per a estes escultures també varen variar des del gres, pedra calcàrea, fusta, ceràmica, bronze dorat fins a aleació de coure. A pesar de l'apariència monòtona de les escultures restants de l'actualitat, estes obres varen ser una volta brillantemente pintades en una série de pigments. Inicialment, Buda era la persona o figura principal representada, els bodhisattvas varen ser creats més tarde com a obres independents en com a assistents de Buda.[2]
En China, dos bodhisattvas importants varen ser Avalokiteshvara (Guanyin) i Manjusri (Wenshu) que varen encarnar la saber i la compassió, virtuts importants per a conseguir un estat d'allumenament i aplicació de «Terra Pura» o « Budisme Zen». Durant el IV i VI, China estava vivint una época de guerra en que els seguidors creïen que la seua pietat de devoció oferiria orientació, salut i riquea en les seues províncies i governants. Les deïtats es consideraven protectores de les tradicions budistes i es varen tornar més elaborades, la seua presentació com a budisme va prendre noves formes en els sigles següents.[6]
-
Buda (Fragment d'una estela més gran).
-
Cap de Buda.
-
Provablement Avalokiteshvara (Guanyin).
-
Buda Maitreya
-
Arhat, un dels Luohans de ceràmica vidriada de Yixian.
-
Buda Vairocana.
-
Bodhisattva Avalokiteshvara del Rugit de lleó.
-
Buda.
-
Monge budiste Bodhidharma.
-
Bodhisattva en els turmells creuats.
Referències
- ↑ The Metropolitan Museum of Art
- ↑ 2,0 2,1 2,2 The Met’s Heilbrunn Timeline of Art History (ed.): «Chinese Buddhist Sculpture | Essay | Heilbrunn Timeline of Art History | The Metropolitan Museum of Art» (en anglés). Consultat el 28 de novembre de 2017.
- ↑ The Metropolitan Museum of Art (ed.): «Wisdom Embodied: Chinese Buddhist and Daoist Sculpture in The Metropolitan Museum of Art». Consultat el 28 de novembre de 2017.
- ↑ Victoria and Albert Museum, Online Museum, Web Team (ed.): «Buddhist Cave Temples» (en anglés). Consultat el 28 de novembre de 2017.
- ↑ The Metropolitan Museum of Art
- ↑ The Met’s Heilbrunn Timeline of Art History (ed.): «Buddhism and Buddhist Art | Essay | Heilbrunn Timeline of Art History | The Metropolitan Museum of Art» (en anglés). Consultat el 28 de novembre de 2017.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Escultura budista china» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.