Escritures preislámiques d'Afganistan
Afganistan posseïx un ric llegat llingüístic d'escritures preislàmiques, que existien abans de ser desplaçades pel alfabet àrap, despuix de la conquista islàmica d'Afganistan. Entre estes escritures es troben els alfabets sharada, karosti, grec (per al idioma bactriano) i brāhmī. Durant mils d'anys, Afganistan va estar habitat per pobles indo-aris i iranios i, per lo tant, tots els documents, tractats, monuments i restants antics són d'orige hindú i iraní. Més tart, el budisme es va convertir en la força principal en Afganistan i va dur en si els seus propis llenguages llitúrgics.
Abundant evidència arqueològica en forma d'inscripcions, numismàtica i manuscrits ha proporcionat rastres dels precursors de les llengües Indo-Arias contemporànees d'Afganistan, com les llengües dárdicas.
Sánscrito
Els descobriments arqueològics recents d'inscripcions en sánscrito donen fe de la prevalença de l'alfabet sánscrito en Afganistan.
Algunes inscripcions sánscritas en brahmi tardà d'al voltant del V al VIII també s'han trobat en Afganistan en les últimes décades. Són dignes de menció les inscripcions a la fresca de Dilberjin (Drevniaia Baktriia); les inscripcions de Gardez en una image de Ganesa; i les inscripcions d'imàgens d'Uma Maheshvara de Tapa Skandar. També s'han descobert en Ghazni vàries inscripcions budistes d'este periodo en el credo budiste en tablillas votivas d'argila.[1]
l'Imperi Kushan va amprar abundantment el sánscrito per al seu us en texts lliteraris hinduistes i budistes, com es desprén de l'evidència epigràfica.
La presència de texts lliteraris budistes en sánscrito del periodo Kushan va de la mà de la codificació del cànon sánscrito de l'escola Sarvastivada de Cachemira en el concili budiste de l'época de Kanishk.[2]
Els historiadors atesten que la majoria de la població de la regió, incloent Bactria, parlava dialectes vernàculs del sánscrito.[3]
Śāradā
Abundants texts en alfabet shāradā s'han trobat en Afganistan; un d'ells gravat en una estàtua de marbre del deu elefant indi Ganesha que es va trobar prop de Gardez. Un atre estava inscrit en la gran Uma (Parvati) Maheshvara de Tepe Skandar, al nort de Kabul. Totes les inscripcions shāradā semblen datar entorn al VIII[4]
Entre els anys 750 i 1000 , els shahi varen emetre monedes d'argent per a proporcionar moneda a l'est d'Afganistan i Gandhara. La majoria de les monedes tenen una llegenda en l'anvers en Spalpati Deva o Samanta Deva, dos tipologies d'escritura shāradā.[5]
Vore també
Referències
- ↑ Indian epigraphy: a guide to the study of inscriptions in Sanskrit, Prakrit and the other Indo-Aryan languages, Richard Salomon, p.153
- ↑ The crossroads of civilizations: A.D. 250 to 750, Volume 3, Boris Anatol'evich Litvinskiĭ, R. Shabani Samghabadi, Unesco Publishing P. 441
- ↑ The Silk Road in World History, Xinru Liu, Oxford University Press, p.46
- ↑ The Afghans, Willem Vogelsang, p.186, Blackwell Publishers Ltd
- ↑ Índia and Central Àsia: classical to contemporary periods, Braja Bihārī Kumāra, Astha Bharati (Organization), Indian Council for Cultural Relations
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Escrituras preislámicas de Afganistán» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.