Escaparat


Escaparat[1] (relacionat en vitrina, aparador i vidriera en l'àmbit comercial de diferents països) és l'espai situat en la frontera dels establiments comercials destinat a exhibir despuix d'una superfície transparent una mostra dels productes o servicis que s'oferixen en l'interior. Junt en el cartell lluminós, la banderola o ròtul (a on sol aparéixer el logotip) i el disseny de frontera constituïx el primer reclam de venda de l'establiment. El seu estudi i desenroll ha generat l'art de el escaparatisme desenrollat pels escaparatistas, com a conjunt de tècniques aplicades al disseny i montage de vitrines i escaparats.[2][3]
En països com Cuba, la República Dominicana i Veneçuela la paraula «escaparat» s'usa per a designar un moble en portes i gavetas que servix per a penjar i guardar la roba i atres objectes, similar a un armari.Erro en la cita: Element <ref> no vàlit;
les referencies sense nom deuen de tindre contingut
En la lliteratura comercial del escaparatisme s'ha aplegat a presentar a l'escaparat com el «venedor silenciós»[4] i intermediari únic en l'espai a on el client per primera volta entra en contacte visual en «els cridats «productes de compra lúdica».
Objectius
- Estar sempre net i lluminós.
- Mostrar-se atractiu i sugerent.
- Renovar els artículs exposts per a que semble sempre nou.
- Propondre una selecció d'artículs estratègica per al negoci.
- No disminuir l'espai dedicat a la venda dins de l'establiment.[5]
-
La juguetería, obra de Kennington en 1891.
-
Utilisació promocional de la pintura de Thomas Benjamin Kennington per una marca de galletes.
-
Portada de Medina Vora, en la revista ¡Alegria! (23 d'octubre de 1907)
Tipos d'escaparats
Per la seua configuració es poden distinguir els següents tipos d'escaparat:
- Escaparat de fondo obert: deixa vore l'interior del punt de venda; com no existix fondo de cap classe, dona llum natural i vistositat a la tenda. Tot l'espai interior té un caràcter d'exposició activa i permanent. Són com una continuació de la tenda. Per una atra part, l'absència de fondo difumina la llum, es pert el contrast entre forma i fondo. És la tendència més moderna i sol ser el tipo d'escaparat més apreciat pel comerç detalliste, que no va sobrat d'espai. Té la ventaja i l'inconvenient de que propicia la distracció del públic, que pot contemplar lo que ocorre en l'interior del comerç (“la gent atrau a la gent”) i no fixa la vista en la mercaderia exposta perque el moviment crida més l'atenció que els artículs estàtics exposts en l'escaparat.
-
Escaparat de fondo obert
-
Escaparat de fondo tancat
- Escaparat de fondo tancat: està concebut com un espai tancat, en forma de caixa tridimensional. Té un fondo que emmarca lo que es vol destacar i no permet vore l'interior de la tenda; en ell es poden crear ambients més sofisticats. La presència del fondo aporta nitidea i claritat, permet una ambientació apropiada, per l'ús correcte de la llum i el color, proporciona un efecte més estable i sensació d'equilibri. Els objectes exposts resalten sobre el fondo i es capta més fàcilment l'atenció del receptor. Conseguix un major impacte visual.
- Escaparat semiabierto: està tancat en la mitat inferior, permet el pas de la llum natural per la part alta descoberta i talla la visibilitat interior per la part baixa tapada. Sembla que està de moda i han escomençat a utilisar-ho molts comerciants, puix s'instala fàcilment en estructures mòvils, que no tanquen completament l'espai dedicat a l'escaparat.
Per la seua situació, es distinguixen:
- Escaparat de frontera: localisat en el frontal del comerç. És la situació idònea. Està visible per als viandants dia i nit.
- Escaparat de passadiç: s'estén pels laterals del passadiç d'entrada a l'establiment. Una tècnica de merchandeig consistix en dissenyar un escaparat lateral més llarc que l'atre espentant
este modo al client cap a l'interior del comerç.
- Escaparat interior: situat dins de l'espai comercial. Són espais per a les accions d'animació dins de l'establiment, com les vitrines. Ademés, existixen els «muestrarios», escaparats ubicats en establiments no relacionats en el producte, vestíbuls dels cines, estacions de metro…
Pel material expost es poden distinguir:
- Escaparat de servicis. L'exposició es basa en cartells o fullets promocionals contenint els preus o ofertes dels principals servicis. Tal és el cas d'entitats financeres o de segurs, agències de viages, etc.
- Escaparat de preu. Destaca principalment el preu dels productes comercialisats.
- Escaparat de temporada. Clàssic d'establiments de moda, mostra l'alvanç i les tendències del moment.
- Escaparat de prestigi. Mostra els productes de lux que es poden adquirir en l'establiment, moltes voltes sense fer menció al seu preu. Són característics de boutiques, joyeries, rellongeria, etc.
Zones de l'escaparat
Alguns estudis proponen com a zones de l'escaparat que provoquen major atenció:
- En vertical, la zona central en casi un 50% de captació; la zona esquerra una miqueta més atractiva que la dreta.
- En horisontal, la zona baixa (el terç més baix de l'escaparat) en casi un 70% d'atracció; la zona més alta té escassa atracció i se sol reservar a cartells.
Vore també
Referències
- ↑
- ↑ Rodríguez Pedremonte, Antonio (1995). Escaparatismo: de la a a la z (en español), Palma de Mallorca: Cort. ISBN 84-7535-297-9. Consultat el 11 de julio de 2017.
- ↑ «6 tendencias en escaparatismo para 2017». emprendedores. Consultat el 11 de junio de 2017.
- ↑ Miquel Peris, Salvador; Parra Guerrero, Francisca; Miquel Romero, Mª José (1999). «6. Zones exteriors del punt de venda (I)», Animació del punt de venda, Primera edició, McGraw-Hill Interamericana d'Espanya, p. 72. ISBN 84-481-2211-9. Consultat el 28 de novembre de 2022. «En «merchandeig», l'escaparat fa les voltes de venedor silenciós que sugerix l'ambient que hi ha dins, invitant a entrar. Com a part de la frontera, és un element important de l'image de la tenda.»
- ↑ Las 7 reglas básicas del escaparatismo (10 de diciembre de 2013)
Bibliografia
- Más Sánchez , Eduardo (1989). Introduccó al escaparatisme (en español), Cámara Oficial de Comercio, Industria y Navegacó. ISBN 84-505-8687-9.
- Nelkin , Dorothy (1990). Fundesco (ed.). La ciencia en el escaparate, Javier Fernández, Jorge A. Andrade Padilla, Manuel Calvo Hernando (en español/anglés). ISBN 84-86094-68-2. Consultat el 11 de julio de 2017.
- Pracht, Klaus (2004). Tiendas: planificacó y diseño (en español), Gustavo Gili. ISBN 84-252-1919-1.
- Robertson, Patrick (2011). Robertson's Book of Firsts: Who Did What for the First Time (en anglés), Bloomsbury Publishing. Consultat el 11 de julio de 2017.