Erythranthe

Erythranthe, conegudes com a flors de mona i flors d'almesc, és un gènero de plantes divers, en més de 120 membres (a partir de 2022) en la família Phrymaceae. Erythranthe va ser descrit originalment com un gènero separat, despuix va ser considerat generalment una secció dins del gènero Mimulus, i recentment va recuperar el seu ranc genèric. La secció Diplacus de Mimulus va ser segregada de Mimulus com a gènero separat en el mateix moment. Mimulus permaneix com un gènero chicotet de l'est de Norteamérica i del hemisferi sur. Les senyes moleculars mostren que Erythranthe i Diplacus són llinages evolutius distints que es diferencien de Mimulus en la seua definició estricta, encara que esta nomenclatura és controvertida.[1][2]
Les espècies que ho componen solen ser anuals o herbàcees perennes. Les flors són roges, rosades o grogues, a sovint en diverses combinacions. Un gran número de les espècies de Erythranthe creixen en sols humits a encharcados, i inclús algunes creixen en aigües poc profundes. No són molt resistents a la sequia, encara que moltes de les espècies actualment classificades com Diplacus sí ho són. Les espècies es troben a elevació que van des de la costa fins a les altes montanyes, aixina com en una gran varietat de climes, encara que la majoria preferix zones humides com les riberes dels rius.
La major concentració d'espècies es troba en l'oest de Norteamérica, pero també es troben espècies en atres parts d'Estats Units i Canadà, aixina com des de Mèxic fins a Chile i l'est d'Àsia. La polinisació es realisa principalment per abelles o colibríes. Les espècies del gènero es cultiven àmpliament i estan subjectes a diverses plagues i malalties. Vàries espècies figuren com amenaçades segons l'Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalea.
Descripció
Erythranthe és un gènero molt divers que les seues característiques unificadoras entre les distintes espècies són la placentació axilar i els pedicels llarcs.[3] Atres característiques de les espècies poden variar àmpliament, especialment entre les seccions,[4] i inclús dins d'algunes seccions.[5] Algunes espècies de Erythranthe són anuals i atres perennes.[6] Les flors són roges, rosades, púrpures o grogues, a sovint en diverses combinacions i tonalitats d'eixos colors.[7][8] Algunes espècies produïxen abundants cantitats de composts aromàtics, lo que els dona una olor almizclado (d'ahí el seu nom de «flors d'almesc»).[9] Erythranthe és utilisada com a aliment per les larves d'algunes espècies de Lepidoptera, com la palometa nocturna de la rata (Amphipyra tragopoginis), com a part principal de la seua dieta.[10]
Dins de la secció Erythranthe, els brots i els fulls varien de glabres a hirsutos, i per lo general són glandulars. Les fulles poden ser oblongues, elíptiques o ovalades, en chicotetes dents. Els pedicels fructífers són més llarcs que els cálices. Els cálices tenen ànguls aguts i definits i costats plans. Les coroles són caduques, relativament grans (en el tubo-gola de 8 a 42 mm de llarc), i d'un color que va del roig intens al púrpura, rosa magenta, rosat o blanc, rarament groc.[4]
Erythranthe guttata és l'espècie més estesa del gènero Erythranthe i les seues característiques són prou representatives del gènero. E. guttata medix entre 5 i 80 cm d'altura, en flors tubulars desproporcionadament grans, de 5 a 20 mm de llarc. Les fulles són oposts i ovalades, d'1 a 10 cm de llarc.[11] L'espècie, en la seua definició estricta, és perenne i es propaga per mig de estolons o rizomes. El brot pot ser empinat o recostado. En esta última forma, poden desenrollar-se raïls en els nucs foliares inferiors. A voltes enanizado, pot carir de pèls o presentar alguns. Les fulles són oposts, de redones a ovalades, generalment dentades o lobulades de forma grossa i irregular. Les flors de color groc lluent naixen en un arracada, casi sempre en cinc o més flors. El càliç té cinc lòbuls molt més curts que la flor. Cada flor té simetria bilateral i dos llavis. El llavi superior sol tindre dos lòbuls; l'inferior, tres. El llavi inferior pot tindre una taca gran o moltes taques chicotetes de color roig a marró rojós. L'obertura de la flor és pilosa.[12][13] El frut és una càpsula bivalvada d'1 cm de llarc, que conté numeroses llavors.[14]
Erythranthe alsinoides és similar a vàries espècies que es troben en el noroest del Pacífic. És una herba anual que florix d'abril a juny, en preferència per hàbitats sombrejats, humits i densos. La planta és pilosa a llaugerament pilosa i creix de 0,5 a 3 dm d'altura. Els brots solen ser rojosos. Les fulles són oposts i tenen algunes venes superiors prominents. Les làmines tenen de 0,5 a 2,5 cm de llarc. El peciol té aproximadament la mateixa llongitut. Les flors són grogues en taques marró rojoses, generalment en el llavi inferior, i els llavis superior i inferior estan fusionats, alcançant de 8 a 14 cm. Cada flor està subjecta per un pedicel. Els fruts són càpsules.[15]
Etimologia i taxonomia
La derivació de Erythranthe prové del grec ἐρυθρός («erythros»), roig, i ἄνθος («anthos»), flor.[16] Li les crida flors de mona perque algunes espècies tenen flors en forma similar a la cara d'una mona.[17] El nom genèric àmpliament utilisat, del llatí mimus, que significa «actor mímico», provinent del grec mims, que significa «imitador», també aludix a la suposta semblança en una mona. El brot de Erythranthe pot ser pla o piloso, i se sap que en algunes espècies esta traça està determinada per una simple diferència alélica.[18] A lo manco E. lewisii és coneguda per posseir trampes de tipo «paper atrapamoscas» i és aparentment protocarnívora, complementant les seues nutrients en chicotets insectes.[19] Les variacions de color reflectixen en gran medida les concentracions d'antocianines.[20][21][22] Les espècies que són subarbustos en brots llenyosos es varen ubicar originalment en la secció Diplacus, que posteriorment va ser elevada a gènero separat. Diplacus deriva clarament de Mimulus, en el seu sentit ampli, i normalment no es considerava un gènero separat.[23]
El botànic francés Édouard Spach va establir Erythranthe com un gènero separat en solament l'espècie tipo Erythranthe cardinalis. En 1885, el botànic nortamericà Edward Lee Greene va classificar Erythranthe com una secció de Mimulus en afegir E. lewisii i E. parishii.[4] En la reestructuració de Mimulus realisada en 2012 per Barker et al., basada en gran mida en evidència de ADN, sèt espècies varen permanéixer en Mimulus segons la seua definició estricta; Erythranthe es va ampliar considerablement fins a incloure 111 espècies, sobre la base de la placentació axilar i els pedicels llarcs,[3] 46 es varen ubicar en Diplacus (espècies en placentació parietal i flors sèssils),[3] dos es varen ubicar en Uvedalia, i una cada una es va ubicar en Elacholoma, Mimetanthe i Thyridia.[20][23][24][25][26][27] Tots els gèneros americans seguixen denominant-se «flors de mona».[28]
Les opinions sobre la posició evolutiva de les espècies de flors de mona han canviat. Durant molt temps es varen considerar part de la família Scrophulariaceae, pero ara s'ubiquen en Phrymaceae, principalment sobre la base d'evidència de ADN.[23][24] El gènero Phryma (compost per una única espècie), del que pren nom la família, és considerablement diferent en morfologia de totes les flors de mona.[29]
Els intents de creuar espècies de Erythranthe, ya siga de diferents seccions o dins de la mateixa secció, no sempre tenen èxit.[4][30] E. peregrina és un eixemple d'un híbrit natural exitós que no solament va sorgir de forma independent en dos localitats distintes, sino que també constituïx un rar eixemple d'alopoliploidisació evolutivament recent, en herència cromosòmica completa.[30][31]
L'estudi de 1876 de Charles Darwin sobre la depressió per endogàmia i l'autofertilitat en espècies suramericanes va ser precursor de l'estudi de la biologia de Erythranthe. El gènero s'ha convertit en un sistema modele «per a estudis de genómica funcional evolutiva i ecològica... [ya que]... conté una àmplia varietat de diversitat fenotípica, ecològica i genómica».[6] Les espècies someses a un intens estudi genómico es troben principalment entre la secció Simiolus (E. guttata i els seus parents) i la secció Erythranthe (que inclou E. lewisii, E. cardinalis, E. parishii, entre atres).[5][32] La seqüència genómica de E. guttata es va publicar a finals de la primavera de 2007.[24]
Queden molts problemes pendents en la taxonomia de Erythranthe. E. guttata és molt complexa, en numeroses variacions que aparentment reflectixen diferències en l'entorn geogràfic i l'elevació.[32] Els genetistas moleculars consideren l'espècie en sentit ampli, incloent tant poblacions perennes com a anuals, pero existixen arguments per a tractar este complex com vàries espècies distintes (les perennes són E. guttata, E. grandis i E. corallina; les anuals són E. microphylla i unes atres). Les perennes i les anuals es diferencien entre sí com a grups per una seqüència d'inversió en el cromosoma 8. L'evidència indica tentativament que les perennes varen evolucionar a partir de ancestres anuals, encara que certa evidència s'ha interpretat com a indicativa de que E. nasuta va evolucionar a partir de E. guttata en el centre de Califòrnia entre fa 500 000 i 200 000 anys i des de llavors s'ha convertit principalment en autopolinizadora. Les relacions entre les aparentment emparentades E. tilingii, E. minor i E. caespitosa no es comprenen en claritat. Algunes espècies actualment reconegudes podrien ser solament variants d'atres espècies: E. arenicola, E. brachystylis, E. regni. Qüestions cromosòmiques poden afectar la classificació d'algunes espècies: E. corallina, E. guttata, E. nasuta, E. tilingii i E. utahensis.[33]
Referències
- ↑ Lowry, David B.; Sobel, James M.; Angert, Amy L.; Ashman, Tia-Lynn(2019).«The case for the continued use of the genus name Mimulus for all monkeyflowers».Taxon.68(4): 617–623.ISSN 1996-8175.doi:10.1002/tax.12122.(en en)
- ↑ Nesom, Guy L.; Fraga, Naomi S.; Barker, William R.; Beardsley, Paul M.(2019).«Response to "The case for the continued use of the genus name Mimulus for all monkeyflowers"».Taxon.68(4): 624–627.ISSN 1996-8175.doi:10.1002/tax.12124.(en en)
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Nesom, Guy L. (2014). «Using Name in the Genus Mimulus» (en en). guynesom.net.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 Nesom, Guy L.(2014).«Taxonomy of Erythranthe Sect. Erythranthe (Phrymaceae)».Phytoneuron.31: 1–41.ISSN 2153-733X.(en en)
- ↑ 5,0 5,1 Nesom, G.L.(2012).«Taxonomy of Erythranthe sect. Simiola (Phrymaceae) in the USA and Mexico».Phytoneuron.40: 1–123.ISSN 2153-733X.(en en)
- ↑ 6,0 6,1 Wu, C.A.; Lowry, D.B.; Cooley, A.M.; Wright, K.M.(2008).«Mimulus is an emerging model system for the integration of ecological and genomic studies».Heredity.100(2): 220–230.ISSN 0018-067X.doi:10.1038/sj.hdy.6801018.(en en)
- ↑ Pojar, Jim; MacKinnon, Andy (2004). Plants of the Pacific Northwest Coast: Washington, Oregon, British Columbia & Alaska, Lone Pine Publishing, p. 264. ISBN 978-1-55105-530-5.
- ↑ Turner, Mark; Gustafson, Phyllis (2006). Wildflowers of the Pacific Northwest, Timber Press, p. 244. ISBN 978-0-88192-745-0.
- ↑ Byers, Kelsey J. R. P.; Bradshaw, H.D. Jr.; Riffell, Jeffrey A.(2009).«Genetic divergence causes parallel evolution of flower color in Chilean Mimulus».Journal of Experimental Biology.217(4): 614–623.doi:10.1242/jeb.092213.(en en)
- ↑ «Butterflies and Their Larval Foodplants» (en en). University of Califòrnia, Irvine.
- ↑ Klinkenberg, Brian (ed.): «E-Flora BC: Electronic Atles of the Plants of British Columbia Mimulus guttatus» (en en). Lab for Advanced Spatial Analysis, Department of Geography, University of British Columbia, Vancouver (2014). Archivat des de l'original, el 26 de juny de 2017.
- ↑ Giblin, David (2015). «Erythranthe guttata» (en en). Burke Museum of Natural History and Culture, University of Washington.
- ↑ «Jepson eFlora: Taxon page Mimulus guttatus» (en en). Jepson Herbarium; University of Califòrnia, Berkeley (2015).
- ↑ «Erythranthe guttata» (en en). New Zealand Plant Conservation Network. NZ Plant Protection Society (21 d'agost de 2013).
- ↑ «Erythranthe alsinoides» (en en). Burke Museum of Natural History and Culture, University of Washington (2017).
- ↑ «Canadian Wildflowers: Erythranthe tilingii» (en en). Fleurs Sauvage. Archivat des de l'original, el 13 de febrer de 2017. Consultat el 12 de febrer de 2017.
- ↑ Coombes, Allen J. (1985). Dictionary of Plant Names (en en), Lubrecht & Cramer, LTD, p. 119. ISBN 978-0-600-35770-4.
- ↑ Rogers, Deborah L.; Montalvo, Arlee M. (2004). «Genetically appropriate choices for plant materials to maintain biological diversity» (en en). University of Califòrnia. Report to the USDA Forest Service, Rocky Mountain Region, Lakewood, Colorat. Archivat des de l'original, el 5 de febrer de 2017.
- ↑ Solomon, Eldra Pearl; Berg, Lindo R.; Martin, Diana W. (2011). Biology, 8.ª edició (en en), Thomson Brooks/Cole, pp. 772–775. ISBN 978-0-538-74125-5.
- ↑ 20,0 20,1 Cooley, Arielle M.; Willis, John H.(2009).«Genetic divergence causes parallel evolution of flower color in Chilean Mimulus».New Phytologist.183(3): 729–739.doi:10.1111/j.1469-8137.2009.02858.x.(en en)
- ↑ Streisfeld, Matthew A.; Rausher, Mark D.(març de 2011).«Population Genetics, Pleiotropy, and the Preferential Fixation of Mutations During Adaptive Evolution».Evolution.65(3): 629–642.doi:10.1111/j.1558-5646.2010.01165.x.(en en)
- ↑ Cooley, Arielle M.; Carvallo, G.; Willis, John H.(febrer de 2008).«Is Floral Diversification Associated with Pollinator Divergence? Flower Shape, Flower Colour and Pollinator Preference in Chilean Mimulus».Annals of Botany.101(5): 641–650.doi:10.1093/aob/mcn014.(en en)
- ↑ 23,0 23,1 23,2 Beardsley, P. M.; Schoenig, Steve E.; Whittall, Justen B.; Olmstead, Richard G.(2004).«Patterns of Evolution in Western North American Mimulus (Phrymaceae)».American Journal of Botany.91(3): 474–489.doi:10.3732/ajb.91.3.474.(en en)
- ↑ 24,0 24,1 24,2 Barker, W. L. (Bill)(2012).«A Taxonomic Conspectus of Phyrmaceae: A Narrowed Circumscription for MIMULUS, New and Resurrected Genera, and New Names and Combinations».Phytoneuron.39: 1–60.ISSN 2153-733X.(en en)
- ↑ Vallejo-Marín, Mario; Buggs, Richard J.; Cooley, Arielle M.; Puzey, Joshua R.(2015).«Speciation by genome duplication: Repeated origins and genomic composition of the recently formed allopolyploid species Mimulus peregrinus».Evolution.69(6): 1487–1500.doi:10.1111/evo.12678.(en en)
- ↑ Beardsley, P. M.; Yen, Alan; Olmstead, R. G.(2003).«AFLP Phylogeny of Mimulus Section Erythranthe and the Evolution of Hummingbird Pollination».Evolution.57(6): 1397–1410.doi:10.1554/02-086.(en en)
- ↑ Beardsley, P. M.; Olmstead, R. G.(2002).«Redefining Phrymaceae: the placement of Mimulus, tribe Mimuleae, and Phryma».American Journal of Botany.89(7): 1093–1102.doi:10.3732/ajb.89.7.1093.(en en)
- ↑ Schoenig, Steve (2013). «Monkeyflowers in Flux» (en en). University of Califòrnia -Berkeley, Jepson Herbarium.
- ↑ Olmstead, R.G.(2003).«Whatever happened to the Scrophulariaceae?».Fremontia.30-2: 13–22.(en en)
- ↑ 30,0 30,1 Vallejo-Marín, Mario(2012).«Mimulus peregrinus (Phrymaceae): A new British allopolyploid species».PhytoKeys.(14): 1–14.doi:10.3897/phytokeys.14.3305.(en en)
- ↑ Vallejo-Marín, Mario; Buggs, Richard J.A.; Cooley, Arielle M.; Puzey, Joshua R.(2015).«Speciation by genome duplication: Repeated origins and genomic composition of the recently formed allopolyploid species Mimulus peregrinus».Evolution.69(6): 1487–1500.doi:10.1111/evo.12678.(en en)
- ↑ 32,0 32,1 Fishman, Lila; Kelly, Alan J.; Morgan, Emily; Willis, John H.(2001).«A Genetic Map in the Mimulus guttatus Species Complex Reveals Transmission Ràtio Distortion due to Heterospecific Interactions».Genetics.159(4): 1701–1716.doi:10.1093/genetics/159.4.1701.(en en)
- ↑ Nesom, Guy L. (28 de decembre de 2016). «Conspicuous Problems and Interesting Directions in Monkeyflower Sect. Simiolus Taxonomy» (en en). Mimulus Taxonomy.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Erythranthe» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.