Anar al contingut

Ermita de Sant Roque (Vallanca)

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Erro al crear miniatura:
Ermita de Sant Roque (Vallanca)

L'ermita de Sant Roque és un temple de cult catòlic situat en les rodalies de Vallanca, municipi pertanyent al Racó d'Ademuz, província de Valéncia, (Comunitat Valenciana (Espanya).

Per les seues característiques, està declarada Be de Rellevància Local Còdic: 46.09.252-004.[1]

Història

Erigida originalment baix la advocació de la Santíssima Trinitat, la seua construcció va tindre lloc durant el primer terç del XVII. A finals del mateix sigle l'ermita va sofrir el canvi d'advocació, passant a estar dedicada al bienaventurado «San Roque», protector de peregrís, enfermers, cirugiàs i animals (cánidos), entre uns atres. Tal canvi va respondre molt provablement a les epidèmies de pesta sofrides en el XVII, ya que l'efectivitat del sant contra estes calamitats era indiscutible en l'época.

Durant la Revolució Espanyola de 1936, va tindre lloc el «Saqueig i crema de l'Ermita de Sant Roque» -danys extensius a l'Iglésia parroquial de la vila i a l'Iglésia parroquial de Sant Antonio de Pàdua del llogaret de Negrón.[2]

En dir dels immobles sagrats de la localitat, la Guia de l'Iglésia (1963) anota l'existència de la «Ermita de Sant Roque»: sense cult habitual ni santíssim, carint també d'ornaments propis, retaules i quadros de valor artístic.[3]

Descripció

La primera descripció coneguda de l'ermita ve de la mà és escritor i periodiste valencià Luis B. Lluch Garín (1966),[4] en relació en una visita que va fer a Vallanca el 6 d'agost de 1957:

«L'Ermita, pintada de blanc, domina el buzamiento ampli del tossal. Ella sola ompli el cabezo pelat sense més companyia que la de l'om vell. L'ombra de les seues branques cobrix els mampuestos i la cadena de sellars dels seus cantons. Té espadaña sense campana, i eixints els dos braços de la travessia. La seua porta d'arc de formalete està composta per cinc grans dovelas. El pis és d'algeps i té a la dreta la pila de l'aigua beneïda que és de pedra. En els arcs sustentats per columnes adossades en base recta i senzill capitell hi ha un adorn de dibuixos blaus en el intradós. La techumbre és de tabicas, en un voltó mestre doble, i la cúpula de la travessia, rebaixada, es recolza sobre els arcs torals. En el seu centre hi ha un gran dibuix imitant un florón. En el braç esquerre de la travessia s'alça un altar d'algeps en una image de Sant Roque; en el front, un atre altar sense image, i damunt un ull de bou s'obri per a donar entrada a un raig de llum dorada. L'altar major està buit. En les voltes de la travessia es distinguixen unes grecas i uns rosetones pintats en el centre del seu cimbra».[5]
Ermites i paisages de Valéncia, Luis B. Lluch Garín

Presenta planta en forma de creu llatina, poc habitual en la comarca, conforme als ideals del Concilie de Trento. Consta l'edifici de nau única, dos capelles laterals i una major. En l'interior destaca la coberta de la nau, treball de fusteria antic molt ben conservat, aixina com la volta vaída que tanca la travessia, poc comuna en l'arquitectura comarcal.

De l'exterior descolla la seua portada, consistent en un senzill arc de mig punt d'ampli dovelaje, aixina com les numeroses creus de talla insertes en els murs, quatre de les quals aludixen al seu advocació trinitaria original.

Festes i tradicions

Al temps del seu canvi d'advocació, les originals «romeria en honor de la Santíssima Trinitat» varen ser substituïdes a final del XVII per les de San Roque. Estes últimes encara se celebren el 16 d'agost, en gran afluència de fidels, ya que en l'actualitat és el patró de la vila de Vallanca:

«En ple estiu el santoral commemora a sant Roque i els vallanqueros celebren les seues festes patronals en honor de dit sant, en actes religiosos i festius. L'image del sant passa l'any en la capella de l'ermita del seu nom. Des de la parroquial, la processó ix el 16 d'agost de matí, seguint pels carrers del poble fins a l'ermita, portant les imàgens dels "santicos de la pedra". En arribar al ermitorio deixen a sant Abdón i sant Senén i agarren la de sant Roque, banjándolo en vas i en gran devoció fins a la parroquial, a on celebren la Santa Missa. Ya per la vesprada es torna el sant a la seua capella en l'ermita, sent amenisada la processó per la banda de música. La tornada es fa en els "sants de la Pedra", que han passat el dia en l'ermita i ara són tornats a la parroquial, fins a l'any pròxim».[6]
Vallanca, un sigle d'imàgens a través de la fotografia, Alfredo Sánchez Garzón

Vore també

Referències

  1. ↑ Be de Rellevància Local segons la Disposició Adicional Quinta de la Llei 5/2007, de 9 de febrer, de la Generalitat, de modificació de la Llei 4/1998, d'11 de juny, del Patrimoni Cultural Valencià (DOCV Núm. 5.449 / 13/02/2007)
  2. ↑ Sánchez Garzón, 2011, p. 445.
  3. ↑ Guia de l'Iglésia, 1963, pp. 630-631.
  4. ↑ Artícul publicat en el Diari Les Províncies de Valéncia, el 5 d'octubre de 1966
  5. ↑ Lluch Garín, 1980, tom I, p. 529.
  6. ↑ Sánchez Garzón, 2008, p. 120.

Bibliografia

  • Eslava Blasco, Raúl: Vallanca i el seu patrimoni històric-artístic religiós. Vallanca, 2006. ISBN 84-611-0024-7
  • Guia de l'Iglésia (1963). Arzobispado de Valéncia. Delegació diocesana d'Informació i Estadística (ed.). Guia de l'Iglésia en la Diòcesis de Valéncia, Valéncia: Arts Gràfiques Marí Montañana.
  • Lluch Garín (1980, tom I). «Vallanca, la que va anar d'argent i blanca», Caixa d'Aforros de Valéncia (ed.). Ermites i paisages de Valéncia, Valéncia: Papelería Vila, S. A., pp. 527-530. ISBN 84-500-3983-5.
  • Sánchez Garzón (2008). «Festivitat del patró, Sant Roque, i atres festes tradicionals», Ajuntament de Vallanca (ed.). Vallanca, un sigle d'imàgens a través de la fotografia [Coordinació: Nuria Millán Eslava i Ruth Sánchez Férriz. Text: Alfredo Sánchez Garzón, Croniste Oficial de la Mancomunidad de Municipis Racó d'Ademuz], Valéncia: A. G. El Racó, S. L..

Enllaços externs