Ermita de Nuestra Señora dels Ángeles (La Jana)
La Ermita de la Verge Maria d'Àngels de la Jana, està situada brode la carretera CV-10, a 350 m de la població. És una construcció de finals del XVIII, en una arquitectura pròpia del classicisme ilustrat barroc. Darrere de l'ermita es troba el cementeri.[1]
Història
En 1763, acabades les obres de l'iglésia parroquial, es va pensar ampliar la mateixa per a fer una capella dedicada a la Verge Maria d'Àngels, en devoció en la població des del XVI, pero la dificultat del proyecte va decidir a traslladar la construcció de la capella al parage a on, segons la tradició, es va parar la mula que duya l'image. Pero no va ser fins al 29 d'octubre de 1767 que es va demanar llicència per la construcció, i el 13 de decembre del mateix any es coloca la primera pedra. El temple va deure ser dissenyat, segons Batiste i García, per l'arquitecte Joan Josep Nadal, autor de l'iglésia parroquial de la Vila-real i que està documentat cap al 1760 en Torreblanca, població no llunt de la Jana. En tot, quan varen escomençar les obres ya estava mort, i per això es varen deure deixar en mans de Fernando Molins.
En agost de 1791, acabades les obres poc abans, es va beneir el temple, i es varen organisar celebracions religioses, bous en el carrer i teatre. A l'any següent es decora el camarín en un retaule presidit per un quadro de la Verge Maria del pintor segorbino José Camarón Boronat.
Durant la Guerra civil l'interior va ser destruït, i ya no torna a tindre us llitúrgic, utilisant-se el temple com a almagasén.
L'edificació presenta un estat de conservació pèssim, pròxim a la solsida definitiva. Té lesions constructives en vàries parts, com les humitats presents en les closques de la cúpula, la rendija que obri la frontera de dalt avall i el desplome dels murs de tancament.[2] La Conselleria de Cultura de la Generalitat Valenciana va aprovar i pagar el proyecte de restauració en 2003, pero no ho ha posat en marcha.
És un Be de Rellevància Local en la categoria de Monument d'Interés Local per la Disposició Adicional Quinta de la Llei 5/2007, de 9 de febrer, de la Generalitat Valenciana, del Patrimoni Cultural Valencià.[3]
Arquitectura
El temple presenta una planta centralisada, de creu grega, en els costats achaflanados, cúpula sobre closques i tambor octagonal en finestres en cada cara, en la travessia, i una prolongació en la capçalera, formant un àbsit octogonal, este cobert en volta de quadrant d'esfera. Els espais restants es cobrixen per volta de canó.[4]
La frontera principal està delimitada per pilastres d'orde jaganta que apleguen a un rebanc horisontal, arrematades per pináculos. En el centre, una portada en el perímetro moldurado i l'arc mixtilíneo, i per sobre, adornament de rocalla i un óval en l'escut del poble. Damunt, prop del rebanc, un ull de bou ovalat. I arrematant el rebanc, una espadaña en l'arquitrau ondulat.
L'interior està estructurat per mig d'unes pilastres d'orde corintio en el fuste acanalado, i uns espumillones de flors i fruts per davall el entablamento. Els murs de la travessia tenen una disposició curva i la trobada dels ànguls dels murs una forma curvilínea. Rocallas de bona factura rodegen les finestres i atres elements del sostre.
Este temple supon un eixemple clar de barroc clasicista tardà, en un caràcter cult i original, en una composició geomètrica basada en traçats curvos, de moguts perfils borrominescos, en contraposició als valors estètics acadèmics del moment.[5]
Festivitat i tradicions
Actualment no se celebra la festivitat en l'ermita, des de que en la Guerra civil es va destruir l'interior del temple i no es va a tornar a celebrar cult. Antigament el dia festiu era el segon dissabte despuix del Dumenge de Resurrecció.
Segons la tradició, des de Catalunya dos peregrins varen aplegar a la vila duent una image de la Verge María, que els janenses volien que es quedara, pero els peregrins varen continuar camí, i en eixir cap a Sant Mateo, a uns doscents passos del poble, la ruca que duya l'image es va quedar parada, i no varen poder moure-la de cap forma, i en deixar-la lliure, l'animal va tornar a la vila, i els peregrins varen entrar l'image a l'iglésia.[1]
En 1571 es varen celebrar unes festes en honor a la Verge Maria d'Àngels per haver entregat la vila de la pesta, i la varen nomenar patrona del poble.
Referències
- ↑ 1,0 1,1 «Ermita de la Mare de Déu dels Àngels» (en espanyol). Ermites i Santuaris de la Comunitat Valenciana. Archivat des d'el original, el 13 d'agost de 2016. Consultat el 2 de juny de 2016.
- ↑ Jurat Jiménez 1999
- ↑ Publicada en el DOGV núm. 5.449, de 13 de febrer de 2007.
- ↑ «Capella de La nostra Senyora dels Àngels» (en espanyol). Castelló Mediterràneu. Archivat des d'el original, el 10 de juny de 2016. Consultat el 2 de juny de 2016.
- ↑ Batista i García 2002: pp. 65-66.
Bibliografia
- Batista i García, Joan Damià; Iglésies-saló del sigle XVIII a les comarques valencianes.. Castelló: Fundació Dàvalos-Fletcher, 2002. ISBN 84-688-0002-3.
- Vores i Aldaz, Xavier; Aguilella i Arzo, Assaboriu. Inventari d'Ermites, Ermitatges i Santuaris de l'Alt i Baix Maestrat. (Castelló). Castelló: Diputació, 1996. pp. 88-89. ISBN 84-86895-72-3.
- García Lisón, M.; Zaragozá Català, A. «L'ermita-capella de Ntra. Sra. dels Àngels de la Jana: (Un eixemple d'Arquitectura Barroca en el Maestrat)». Centre d'Estudis del Maestrat, 6 (abril-juny de 1984), pp. 67-84. (castellà)
- Gil Saura, Yolanda. Arquitectura barroca en Castelló. Castelló: Diputació, 2004. pp. 417-418. ISBN 84-89944-93-8. (castellà)
- Jurat Jiménez, Francisco. Estudi del comportament estructural de l'ermita de La nostra Senyora dels Àngels de la Jana. Castelló. Valéncia: Generalitat Valenciana, 1999. (castellà)
Enllaços externs
- Commons
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Ermita de Nuestra Señora dels Ángeles (La Jana).- Direcció general de Patrimoni Cultural Valencià. Ficha BRL del monument (castellà)
- Este artícul conté una traducció derivada de «Ermita de Nuestra Señora de los Ángeles (La Jana)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.