Eriosyce bulbocalyx
Eriosyce bulbocalyx és una espècie de planta suculenta pertanyent al gènero Eriosyce, dins de la família Cactaceae. És endèmica del noroest d'Argentina, específicament de les províncies de La Rioja, Sant Joan i San Luis.
Descripció
Eriosyce bulbocalyx és una espècie de cactus de creiximent solitari, en un cos globoso que tendix a allargar-se en l'edat. Presenta una coloració verda grisácea i alcança habitualment fins a 20 cm d'altura i entre 8 i 12 cm de diàmetro, encara que en eixemplars molt desenrollats pot aplegar de forma excepcional a uns 50 cm d'altura. L'àpiç mostra una traça distintiva, ya que apareix densament cobert per espines molt grosses, curvades cap a l'interior i de tonalitat òxit. El sistema radicular és de tipo fibroso.
El brot presenta generalment entre 12 i 13 costelles, encara que en alguns individus s'observen fins a 17. Estes costelles apareixen notablement unflades per baix de les areolas. Les areolas resulten conspicuas i de contorn ovalat; en els eixemplars jóvens mostren abundant llana i pèls, en un feltre groguenc característic, mentres que en etapes més alvançades perden este recobriment i queden nuetes.
L'espinaació es compon d'espines grises, robustes i fortament curvades cap a dalt. Es distinguixen entre 1 i 4 espines centrals, subuladas i sòlides, de prop de 2,5 cm de llongitut, generalment de color roig òxit o córneo, encara que poden variar des de groc pàlit fins a marró obscur, tornant-se grisos en l'edat i presentant en ocasions puntes negres. Totes mostren una base clarament unflada i una curvatura ascendent marcada. Ademés, desenrolla entre 7 i 12 espines radials, d'aproximadament 1,5 a 2 cm de llongitut, similars a les centrals o de tonalitat més clara.
Les flors apareixen en freqüència en aréolas antigues situades prop de l'àpiç. Presenten forma d'embut en la boca estretida i una coloració que varia entre pajiza, groga o verdosa, en la gola rojosa. Alcancen fins a 2,5 cm de llongitut i al voltant de 2 cm de diàmetro. El pericarpelo i el tubo floral mostren un recobriment de llana i, en ocasions, algunes cerdes.
Els fruts són chicotets, de forma cortament ovoide, secs i de color vert, i s'òbrin per mig d'un poro basal. Les llavors són de color negre opac.[1][2]
Distribució i hàbitat
L'àrea de distribució natural d'esta espècie s'estén pel noroest d'Argentina, a on es localisa en les províncies de La Rioja, Sant Joan i San Luis.[3] Ocupa principalment ambients àrits i semiáridos, característics de biomas desérticos i de xara seca, a altituts compreses entre els 500 i els 1500 m s. n. m.[4]
Es desenrolla en formacions de mont baix i en sectors del bosc chaqueño, a on creix sobre sols rocosos, pedregosos i poc profunts, en escassa retenció de humitat. En estos hàbitats sol aparéixer associada a atres espècies xerófitas, entre elles Setiechinopsis mirabilis, compartint condicions d'alta insolaació, precipitacions reduïdes i marcades oscilacions tèrmiques.[2]
Referències
- ↑ Anderson, Edward F.; Eggli, {{{nom2}}}; Anderson, {{{nom3}}} (2005). Dones großi Kakteen-Lexikon (en alemà), Ulmer, pp. 256-257. ISBN 978-3-8001-4573-7.
- ↑ 2,0 2,1 «Eriosyce bulbocalyx». www.llifle.net. Consultat el 2025-12-31.
- ↑ «Eriosyce bulbocalyx (Werderm.) Katt. | Plants of the World Online | Kew Science» (en en). Plants of the World Online. Consultat el 2025-12-31.
- ↑ «Eriosyce bulbocalyx: Trevisson, M., Perea, M. & Demaio, P.: The IUCN Ret List of Threatened Species 2017: i.T152488A121476755».International Union for Conservation of Nature.doi:10.2305/IUCN.UK.2017-3.RLTS.T152488A121476755.en.Consultat el 2025-12-31.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Eriosyce bulbocalyx» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.