Eriosyce atroviridis
Eriosyce atroviridis és una espècie de planta suculenta pertanyent al gènero Eriosyce, dins de la família Cactaceae. És endèmica del nort de Chile, específicament del sector sur de la regió de Atacama.
Descripció
[editar | editar còdic]Eriosyce atroviridis és una espècie de cactus que, per lo general, presenta un porte solitari. El brot adopta una forma aplanada, subglobular o breument cilíndrica, en un diàmetro que oscila entre 9 i 14 cm. La seua coloració varia del vert glauco al verda oliva obscur, verda grisáceo molt obscur o vert torrat. En eixemplars adults s'observen entre 13 i 17 costelles, d'uns 7 a 12 mm d'altura, en un aspecte tuberculoso ben definit. El sistema radicular combina raïls fibrosas i tuberosas, a sovint separades del brot per un coll més estret.
Les aréolas es disponen a intervals de 5 a 20 mm i desenrollen espines llargues i primes, sense una diferenciació clara entre espines centrals i radials. Les espines radials, en número de 10 a 15 per aréola, medixen d'1,5 a 4 cm de llongitut, presenten forma acicular i mostren una curvatura més o menys dirigida cap a l'interior. El seu color oscila entre el groguenc pàlit, el marró i el gris obscur, en una punta de tonalitat més intensa. Les espines centrals apareixen en número variable, d'1 a 7, resulten llaugerament més robustes i alcancen entre 2 i 5 cm de llongitut.
Les flors sorgixen en les aréolas més jóvens de l'àpiç lanoso, són diürnes i presenten forma d'embut. Alcancen fins a 3,5 cm tant de llarc com d'ample i mostren una coloració que va del blanc opac al marró pàlit. El pericarpelo i el tubo floral inclouen bràctees, llana i cerdes. El frut és més o menys allargat, medix aproximadament 2 cm de llarc per 1,5 cm d'ample, presenta una coloració verda o verda rojosa i es desprén en madurar per mig de poros basals, lo que facilita la lliberació de les llavors.[1][2]
Distribució i hàbitat
[editar | editar còdic]L'àrea de distribució natural d'esta espècie es restringix al nort de Chile, en el sector sur de la regió de Atacama, concretament en el vall del Huasco, entre les localitats de Vallenar i Freirina.[2] Es desenrolla en biomas desérticos i de xara seca, principalment en zones costeres molt àrides a on la presència d'atres espècies vegetals resulta escassa o pràcticament inexistent.[3]
Es tracta d'una espècie en una elevada tolerància a la sequia. Encara que les precipitacions en el seu hàbitat són molt llimitades, les condicions d'extrema aridez es veuen parcialment mitigades per l'influència de boires costeres freqüents i, en molts casos, denses. Estes boires solen concentrar-se en una franja núvol situada aproximadament entre els 500 i 850 m s. n. m., en un patró ben definit: predominen durant les primeres hores del matí, es dissipen cap al final del matí i reapareixen a la vespradeta.[1]
La planta sol créixer parcialment enterrada en el sol, lo que li proporciona protecció front a la dessecació i encoraja el seu camuflage en l'entorn. Per este hàbit de creiximent i a la seua escassa visibilitat, resulta difícil de detectar en estat vegetatiu, i la seua presència passa casi desapercebuda fins al moment de la floració.[1]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Eriosyce eriosyzoides subs. atroviridis». www.llifle.net. Consultat el 2025-12-31.
- ↑ 2,0 2,1 Anderson, Edward F.; Eggli, {{{nom2}}}; Anderson, {{{nom3}}} (2005). Dones großi Kakteen-Lexikon (en alemà), Ulmer, p. 257. ISBN 978-3-8001-4573-7.
- ↑ «Eriosyce atroviridis (F.Ritter) P.C.Guerrero & Helmut Walter | Plants of the World Online | Kew Science» (en en). Plants of the World Online. Consultat el 2025-12-31.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Eriosyce atroviridis» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.