Ergasilus

Ergasilus és el gènero més conegut de la família Ergasilidae, i un dels copépodos paràsits més freqüent en peixos d'aigua dolça, salobre i marina.

Característiques

Tant les fases larvarias com els adults poden nadar lliurement, formen part del zooplancton, només les femelles adultes són paràsites. La llongitut total del cos de la femella és d'al voltant d'1 mm, la del mascle es desconeix. El seu cos es dividix en cefalotórax i abdomen. En el cefalotórax posseïxen un parell d'antenes, curtes i recobertes per pèls sensorials, i un parell d'anténulas, llargues i en forma de gancho en l'extrem. Conten en un sol ull en posició central i en 4 parells d'apèndixs, estant el primer situat al final del cefalotórax i al començ de l'abdomen. El restant dels apèndixs es localisen en l'abdomen anteriors al tèlson. Els sacs ovígeros descollen posteriorment en les femelles.

Anténula de Ergasilus

Femelles de Ergasilus en filaments branquiales.

Biologia i ecologia

Les femelles són ectoparásitos, poden trobar-se en la pell, aletes i brànquies de les seues hospedadores, majoritàriament en els filaments branquiales. Algunes espècies abracen al filament branquial i unes atres, com E. colomeus, inserten el tercer segment de les antenes en un filament branquial del hospedador, lo que conduïx a necrosis. S'alimenten regularment de sanc, mucus i epiteli branquial, lliberant enzimes proteolíticas que faciliten la digestió externa.

Cap espècie de Ergasilus és molt específica a l'hora de fixar-se a la seua hospedador, per això, tenen una àmplia gama de hospedadores (eurixenos) aixina com una gran distribució a nivell mundial. Poden trobar-se en: anguiles, arencs, eperlanos, espinosos, percas, peixos espátula, peixos lluna, i un ampli etc. Quan el número de paràsits en el hospedador és elevat poden causar morbilitat i inclús mortalitat. Ademés d'això, Ergasilus també pot actuar vehiculizando a atres patógenos. El lloc a on es fixa la femella pot ser una porta d'entrada per a bactèries i fongos.