Equació de Charlot
La equació de Charlot,[1][2] cridada aixina per Gaston Charlot, s'usa en química analítica per a relacionar la concentració d'ions d'hidrogen i, per lo tant, el pH, en la concentració formal d'un àcit i el seu base conjugada. Es pot usar per a calcular el pH de les soluciones tampó quan no són vàlides les aproximacions de l'equació de Henderson-Hasselbalch. L'equació de Henderson-Hasselbalch supon que tant l'autoionización de l'aigua com la dissociació o hidrólisis de l'àcit i la base en solució són insignificants (en atres paraules, que la concentració formal és la mateixa que la concentració d'equilibri).
Per a un equilibri àcit-base com AH està en equilibri en A- + H+, l'equació de Charlot pot escriure's com
a on [H+] és la concentració d'equilibri d'H+; Ka és la constant de dissociació àcida; Ca i Cb són les concentracions analítiques de l'àcit i la seua base conjugada, respectivament; i Δ = [H+] − [OH-]. L'equació es pot resoldre para [H+] utilisant la constant de autoionización de l'aigua, Kw, de manera que [OH-] = Kw/[H+]. Açò dona com resultat la següent equació cúbica para [H+], que pot resoldre's numèrica o analíticamente:
Obtenció de la fòrmula
[editar | editar còdic]Partint de la definició de la constant d'equilibri
es pot resoldre para [H+] de la següent manera:
La qüestió principal és cóm determinar les concentracions d'equilibri [HA] i [A-] a partir de les concentracions inicials Ca i Cb. Açò es pot conseguir considerant les restriccions de electroneutralidad i balanç de massa en el sistema. La primera restricció és que la concentració total de cationes deu ser igual a la concentració total de aniones, perque el sistema deu ser eléctricamente neutre:
Ací M+ és el contraión que ve en la base conjugada, [A-], que s'agrega a la solució. Per eixemple, si HA és àcit acètic, A- seria acetat, que podria agregar-se a la solució en forma d'acetat de sodi. En este cas, M+ seria el catión sodi. La concentració d'equilibri [M+] és constant i igual a la concentració analítica de la base, Cb. Per lo tant,
Pel balanç de massa, la suma de les concentracions d'equilibri de l'àcit i la seua base conjugada té que permanéixer igual a la suma de les seues concentracions analítiques. (HA pot convertir-se en A- i viceversa, pero lo que es pert de HA s'obté de A-, mantenint la suma constant).
Substituint [A-] i resolent para [HA]:
En introduir les equacions per a [HA] i [A-] en l'equació per a [H+] s'obté l'equació de Charlot.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ James N. Butler (1998). Ionic Equilibrium: Solubility and pH Calculations, John Wiley & Sons, pp. 132 de 576 (fòrmula 72). ISBN 9780471585268.
- ↑ Ken Sekimoto (2010). Stochastic Energetics, Springer, pp. 100 de 300. ISBN 9783642054112.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Ecuación de Charlot» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.