Contraión
Un contraión és l'ion que acompanya una espècie iònica i manté la neutralitat elèctrica. En la sal de taula, el catión sodi és el contraión per al anión clorur i viceversa.
Els surfactantes com el bromur de cetiltrimetilamonio formen micelas en solució. Els contraiones bromur són retinguts al voltant de les micela, inclús en presència de clorur de sodi. La condensació selectiva de contraiones és observada en el clorur de cetiltrimetilamonio en els ions clorur condensados sent reemplaçats per bromur al adicionarse bromur de potassi.[1]
En cèlules de plantes (vegetals), el anión malato sol acumular-se en la vacuola disminuint el potencial d'aigua i permetent l'expansió de la cèlula. Els ions K+ solen acumular-se com contraión mantenint la electroneutralidad.
Un contraión és un ion mòvil,[2] la presència del qual permet la formació d'espècies carregades pero eléctricamente neutres. Per eixemple, l'espècia (neutra) NaCl consta del ion sodi, el qual és contrarrestat pel ion clorur i viceversa. Des del punt de vista de la química, en general, cada ion té la seua contraión, sent excepcions els rajos de ions, espectrometria de masses i situacions a on els electrons contrarresten la càrrega del ion (per eixemple, el sistema Na/NH3, i plasmes.
El terme contraión és freqüentment usat per a aludir a ions que estan presents en una solució, pero no participen de la reacció, Per eixemple, quan s'estudia l'electroquímica del Co2+, es pot dissoldre el nitrat Co(NO3)2. La solució contindrà el contraión NO3- que no participa en la reacció electroquímica d'interés. Un contraión d'us molt comú és el anión perclorato ClO4-, degut a que els percloratos són materials altament solubles.
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Contraión» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.