Formalitat (química)

Formalitat o concentració formal és un terme amprat en química per a expressar la concentració total d'una substància dissolta, sense entrar en consideració sobre possibles modificacions que haja pogut produir-se durant el procés de dissolució; és dir, si en dissoldre's s'ha disociado total o parcialment o si ha format algun tipo de compost en alguna atra substància present en el dissolvent. La magnitut s'expressa en la lletra F i les seues unitats són les mateixes que les empleades per a expressar la concentració molar (mol/L). En aquelles substàncies que no es modifiquen en dissoldre's, no hi ha diferència alguna entre el valor de la formalitat (F) i la molaridad (M).

$F(M)=\frac{n}{V}=\frac{m}{Pm}\frac{1}{V}$

A on n és la cantitat de solut en moles, m és la massa de solut expressada en grams, Pm és el pes molecular (massa molar) expressada en g/mol, i V el volum en litros de la dissolució.

Us de la formalitat

L'ocupació de les concentracions formals (formalitat) resulta molt útil, sobretot en la preparació de les dissolució, aixina com en determinats càlculs relacionats en les concentracions, ya que solament requerix conéixer la fòrmula química per a calcular la seua massa molecular (pese fòrmula) i el volum final de les dissolució. D'esta manera, no és necessari tindre un coneiximent més profunt sobre les propietats de la substància; sobre si és electròlit fort o no, sobre els equilibris possibles en dissolució, o sobre que espècies es formen en dissoldre's. Aixina, per eixemple, si es dissol 0,10 moles de glucosa afegint aigua fins a un litro de volum final, la seua formalitat serà 0,10 M, igual que la molaridad, puix es tracta d'una substància no disociable. No obstant, si lo que es dissol són els mateixos moles d'àcit acètic en igual volum final d'aigua, la concentració formal (F) de l'àcit acètic ya no coincidix en la concentració molar (M), en tractar-se d'un electrolito dèbil, part de les molècules es disocian en l'aigua. Per últim, si lo que es dissol són 0,10 moles d'un electròlit fort, com el dicloruro de magnesi(II), la formalitat seguiria sent 0,10 M, encara que la concentració de molècules de MgCl₂ és casi nula, ya que es troba pràcticament disociado en la seua totalitat. En definitiva, a no ser que es tinga un bon coneiximent del comportament químic de la substància que es dissol, rara volta es pot conéixer la verdadera molaridad, mentres que a partir de la cantitat pesada és possible conéixer la concentració formal en la dissolució.