Anar al contingut

Equació d'Abel

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

La equació d'Abel, cridada aixina per Niels Henrik Abel, és un tipo d'equació funcional que es pot escriure en la forma

f(h(x))=h(x+1)

o equivalent,

α(f(x))=α(x)+1

i controla la iteración de f.

Equivalència

[editar | editar còdic]

Estes equacions són equivalents. Suponent que α és una funció invertible, la segona equació es pot escriure com

α1(α(f(x)))=α1(α(x)+1).

Prenent x = α−1(i), l'equació es pot escriure com

f(α1(y))=α1(y+1).

Per a una funció f(x) supon que es coneix, la tasca és resoldre l'equació funcional de la funció α−1h, que possiblement complixca en requisits adicionals, com α−1(0) = 1.

El canvi de les variables sα(x) = Ψ(x), per a un paràmetro real s, du l'equació d'Abel a la celebrada equació de Schröder, Ψ(f(x)) = s Ψ(x).

El canvi adicional F(x) = exp(sα(x)) en l'equació de Böttcher, F(f(x)) = F(x)s.

L'equació d'Abel és un cas especial de (i es generalisa fàcilment a) la equació de traducció,[1]

ω(ω(x,u),v)=ω(x,u+v),

per eixemple, per a ω(x,1)=f(x),

ω(x,u)=α1(α(x)+u).     (Observe ω(x,0) = x.)

La funció d'Abel α(x) proporciona ademés la coordenada canònica per als fluix advectivos de Lie (un paràmetro, els grups de Lie).

Història

[editar | editar còdic]

Inicialment, es va informar l'equació en la forma més general.[2][3] Inclús en el cas d'una sola variable, l'equació no és trivial i admet un anàlisis especial.[4][5]

En el cas d'una funció de transferència llineal, la solució es pot expressar de forma compacta.[6]

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Aczél, János , (1966): Conferències sobre equacions funcionals i les seues aplicacions , Academic Press , reimpreso per Dover Publications,
  2. Abel, N.H. (1826). “Untersuchung der Functionen zweier unabhängig veränderlichen Größen x und i, wie f(x, i), welche die Eigenschaft haben, ...”. Journal für die regne und angewandte Mathematik 1: 11–15.
  3. A. R. Schweitzer (1912). “Theorems on functional equations”. Bull. Amer. Math. Soc. 19 (2): 51–106. doi:10.1090/S0002-9904-1912-02281-4.
  4. G. Belitskii (1999). “The real-analytic solutions of the Abel functional equations”. Studia Mathematica 134 (2): 135–141.
  5. Jitka Laitochová (2007). “Group iteration for Abel’s functional equation”. Nonlinear Analysis: Hybrid Systems 1 (1): 95–102. doi:10.1016/j.nahs.2006.04.002.
  6. G. Belitskii (1998). “The Abel equation and total solvability of linear functional equations”. Studia Mathematica 127: 81–89.


Referències

[editar | editar còdic]