Anar al contingut

Epidendrum radicans

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Epidendrum radicans.jpg
Epidendrum radicans (Epidendrum radicans)

Epidendrum radicans, també coneguda com "Estrela de Fòc", és una espècie d'hàbit terrestre o epifita[1] pertanyent a la família de les orquídeas. És originària del Carib i de Centroamérica des de Mèxic fins a Colòmbia.[2] Ha segut considerada com un sinònim de Epidendrum ibaguense Kunth, pero pot reconéixer-se pel seu hàbit terrestre i les raïls laterals adventicias dels tallos.[1]

Descripció

[editar | editar còdic]

És una planta herbàcea d'hàbit terrestre (creix sobre el sol, no sobre els arbres), generalment sobre les roques, sent molt variable, en llargues i carnosas raïls aérees que ixen dels tallos. Alcança un tamany de fins a 1,5 m de llarc. Té el talle cilíndric, recte, de 19 a 125 cm de llarc i 3,5 a 8 mm de diàmetro, els principals tendits sobre la superfície, alguna cosa ramificats, les brancas més o menys erectas, trepadoras o també tendides. Les fulls són alternes, les làmines ovado-elíptiques, cortamente mucronadas en l'àpiç, de 2 a 9 cm de llarc i 1,2 a 2,5 cm de llarc, grosses, en consistència de cuiro, en la base abraçant el talle, a voltes alguna cosa purpúreas.

l'inflorescència es produïx en forma d'arracadas de fins a 60 cm de llarc, a voltes ramificats, sobre llarcs pedúnculs. En la base de cada flor es presenta una bràctea menuda, triangular, que en el temps se seca. Les florés són grans i vistoses, de color roig-anaranjado i en la punta d'alguns dels pétals alguna cosa groguenca. Els 3 sàpia-hos i 2 dels 3 pétals són molt pareguts, l'atre pétal (cridat labelo) molt modificat, en la seua part basal angosta i unida a la columna (que és un tubo que formen els estams units al estil), en l'àpiç el pétal s'eixampla abruptament i forma 3 lòbuls en el marge esgarrat; la columna (que com ya es va indicar, són els estams) alguna cosa encorvada i dilatada cap a l'àpiç. Els seus fruts són càpsules #elipsoide, acostilladas, de 4.2 a 4.4 cm de llarc i 15 a 21 mm de diàmetro.

Distribució i hàbitat

[editar | editar còdic]

Es distribuïx per Mèxic, Costa Rica, El Salvador, Guatemala, Hondures, Nicaragua, Panamà, Veneçola i Colòmbia[2] a on és comú sobre roques, a ple sol en el bosc mesófilo de montanya, bosc d'encino, selva subperennifolia, vegetació riparia i xara perennifolio (García-Cruz i Sánchez, 1999).

Epidendrum radicans va ser descrita per Pav. ex Lindl. i publicat en The Genera and Species of Orchidaceous Plants 104. 1831.[1]

Etimologia

Vore: Epidendrum

radicans: epítet latino que significa "en raïls".[3]

  • Epidendrum rhizophorum Bateman ex Lindl., Edwards's Bot. Reg. 24(Misc.): 8 (1838).
  • Epidendrum pratense Rchb.f., Beitr. Orchid.-K. C. Amer.: 84 (1866).
  • Epidendrum radicans var. chiriquense Schltr., Repert. Spec. Nov. Regni Veg. Beih. 17: 39 (1922).
  1. 1,0 1,1 1,2 «Epidendrum radicans». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden: Flora de Nicaragua. Archivat des d'el original, el 7 d'agost de 2010. Consultat el 5 d'octubre de 2009.
  2. 2,0 2,1 2,2 «Epidendrum radicans». Royal Botanic Gardens, Kew: World Checklist of Selected Plant Families. Consultat el 5 d'octubre de 2009.
  3. en Epítets Botànics

Referències

[editar | editar còdic]

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  1. Breedlove, D. I. 1986. Flora de Chiapas. Llistats Floríst. Mèxic 4: i–v, 1–246.
  2. CONABIO. 2009. Catàlec taxonómico d'espècies de Mèxic. 1. In Capital Nat. Mèxic. CONABIO, Mexico City.
  3. Correja A., M. D., C. Galdames & M. N. S. Stapf. 2004. Cat. Pl. Vasc. Panamà 1–599. Smithsonian Tropical Research Institute, Panama.
  4. Hágsater Gartenberg, I., J. García-Cruz & L. Sánchez Saldaña. 2003. Epidendrum. En: Manual de Plantes de Costa Rica. Vol. 3. B.I. Hammel, M.H. Grayum, C. Herrera & N. Zamora (eds.). Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 63: 101–169.
  5. Hágsater, I. & G. A. Salazar. 1990. Orchids of Mexico, pt. 1. 1: plates 1–100. In Icon. Orchid. (Mexico). Associació Mexicana de Orquideología, A. C., Herbarium AMO, Mèxic, D. F.
  6. Hamer, F. 1988. Orchids of Central America. Selbyana 10(Suppl.): 1–430.
  7. Idárraga-Piedrahíta, A., R. D. C. Ortiz, R. Calleja Posada & M. Merello. 2011. Flora de Antioquia. Catàlec de les Plantes Vasculars, vol. 2. Llistat de les Plantes Vasculars del Departament de Antioquia. Pp. 1-939.
  8. Pérez, A., M. Sousa Sánchez, A. M. Hanan-Alipi, F. Chiang Cabrera & P. Tenorio L. 2005. Vegetació terrestre. 65–110. In Biodivers. Tabasco. CONABIO-UNAM, Mèxic.
  9. Stevens, W. D., C. Ulloa Ulloa, A. Pool & O. M. Montiel Jarquin. 2001. Flora de Nicaragua. Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 85: i–xlii,.
  10. Wunderlin, R. P. 1998. Guide Vasc. Pl. Florida i–x, 1–806. University Press of Florida, Gainseville.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Commons


Erro en la cita: Existixen etiquetes <ref> per a un grup nomenat "n.", pero no es trobà una etiqueta <references group="n."/>