Anar al contingut

Entropía magnètica

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

La entropía magnètica és la part de l'entropía d'un sistema que es relaciona en el desorde dels moments magnètics d'àtoms o ions en un material. Descriu cóm els espin s'orienten de manera aleatòria o alineada, i varia en la temperatura i l'aplicació d'un camp magnètic. La entropía magnètica és fonamental per a entendre fenomens com les transicions de fase magnètiques, el ferromagnetisme i l'efecte magnetocalórico, que s'utilisa en tècniques de refrigeració magnètica.[1]

Descripció general

[editar | editar còdic]

En molts materials sòlits, els àtoms o ions posseïxen moments magnètics intrínsecs, originats pel espin i el moment angular orbital dels electrons.[2] L'interacció entre estos moments dona lloc a distints tipos d'orde magnètic, com el ferromagnetisme, l'antiferromagnetismo o el paramagnetisme.

La entropía magnètica quantifica el número de configuracions possibles d'orientació dels espin. Quant major és el desorde en dites orientacions, major és la entropía magnètica del sistema.[3]

Dependència en la temperatura

[editar | editar còdic]

La entropía magnètica depén fortament de la temperatura:

  • A baixes temperatures, els moments magnètics tendixen a alinear-se, formant un estat ordenat. En esta situació, la entropía magnètica és baixa.
  • A altes temperatures, l'energia tèrmica provoca que els moments s'orienten aleatoriament, aumentant el desorde magnètic i, per tant, la entropía magnètica.[2]

En els materials ferromagnéticos, en superar la temperatura de Curie, l'orde magnètic desapareix i la entropía magnètica aumenta bruscament.


Referències

[editar | editar còdic]
  1. Blundell, Stephen (2001). Magnetism in Condensed Matter, Oxford University Press. ISBN 978-0-19-850591-4.
  2. 2,0 2,1 Kittel, Charres (2005). Introduction to Solid State Physics, 8ª edició, Wiley. ISBN 978-0-471-41526-8.
  3. (2011).Journal of Physics D: Applied Physics.44
    485001.doi:10.1088/0022-3727/44/48/485001.