Anar al contingut

Entoloma murrayi

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Entoloma murraii 53124.jpg
Entoloma murrayi (Entoloma murrayi)


Entoloma murrayi, [nota 1] és una espècie de fongo de la família Entolomataceae. Va ser descrita per primera volta en Nova Anglaterra en 1859.[1]

El fongo produïx fongos grocs que tenen un umbo esmolat característic en la part superior d'una tapa cònica. Atres espècies similars es poden distinguir de I. murrayi per diferències en color, morfologia o característiques microscòpiques. L'espècie es troba en tot el continent Americà i en el surest asiàtic, creixent en el sol en boscs humits de coníferes i caducifolios. El fongo no és comestible i pot ser venenós.[2][3]

Descripció

[editar | editar còdic]

El capell de I. murrayi té forma de campana a cònica i medix d'1,3 a 3 cm (0,5 a 1,2 polzades) de diàmetro. Presenta un umbo esmolat en el centre. El color del capell és de groc lluent a groc anaranjado, pero tendix a desvanir-se en la madurea. Les làmines tenen una unió adnada estreta al talle i estan ben espayades. Inicialment grogues, adquirixen un to rosat a mida que maduren les espores. El prim talle buit medix de 4 a 7,5 cm (1,6 a 3,0 polzades) de llarc i té aproximadament el mateix ample en tota la seua llongitut. És de color groc pàlit, en una superfície fibrosa, i a sovint endoblegat en estrías llongitudinals.[4] La seua superfície és plana, i no pot ser un micelio blanquecino en la base.[5] La polpa és fina i de color groc pàlit.[4] El sabor i l'olor dels cossos de la fruta han segut descrits com "agradable",[2][6] o indistint.

L'estampat d'espores és rosa salmón. Les espores són planes, angulars( de quatre costats), hialinas( translúcidas) i medixen de 9 a 12 per 8 a 10 µm.[4] La disposició de les hifes en el teixit himenóforo és paralela a la entretejida i inamiloide. En la cutícula del capuchón, les hifes estan entretejidas radialmente, o alternativament en fas alguna cosa erectos. Les hifes de I. murrayi rara volta tenen conexions de abrazadera.[3] El capuchón i el teixit branquial contenen "hifes de depòsit "(unitats d'almagasenament que contenen subproductes del metabolisme) que lliberen un líquit acuoso de color groc quan es lesionen. Estes hifes distintives es poden vore en microscopía òptica de mostres fresques i seques.[7]

Espècies similars

[editar | editar còdic]

Les característiques diagnòstiques característiques de I. murrayi inclouen la coloració groga lluenta, la tapa cònica, les espores en forma de gaveta i els queilocistidios en forma de maza.[7] Entoloma quadratum és similar en tamany i morfologia, pero és de color taronja salmón. I. murrayi té l'hàbit i la forma d'alguns fongos de colors similars del gènero Hygrocybe (com Hygrocybe marginata var. concolor), pero es pot distinguir fàcilment d'aquells pel seu estampat d'espores de color rosa salmón, brànquies no cerosas i la forma angular de les seues espores.[4] [8] El entoloma lúteo és d'un color groc més apagat, en un umbo menys puntagut. L'espècie suramericana I. dennisii, originalment identificada erròneament com I. murrayi, es pot distinguir d'esta última pel seu capell menys cònic i espores considerablement més menudes que medixen 5,5-7 µm.[9]

Hàbitat i distribució

[editar | editar còdic]

Una espècie sapróbica,[5] Entoloma murrayi obté nutrients en descompondre la matèria orgànica. Els cossos frutales es troben en boscs humits de coníferes i caducifolios, a on creixen sols o en menuts grups en el sol en #fulleram o humus, o en verdet.[3] [4] La fructificación ocorre en estiu i autumne.[10]

En Amèrica del Nort, l'espècie es troba a l'est de Canadà (Ecozona Marítima Atlàntica),[11] a l'est dels Estats Units (des de Maine al sur fins a Alabama i a l'oest fins als Grans Lagos),[2] i Mèxic.[12] La distribució inclou América Central i del Sur i el surest Asiàtic.[8] També s'ha registrat en Jamaica[13] i República Dominicana.[14]

Toxocidad

[editar | editar còdic]

L'espècie és de comestibilidad desconeguda i pot ser venenosa.[4]

Taxonomia

[editar | editar còdic]

L'espècie va ser descrita originalment per Mills Berkeley i Moses Ashley Curtis en 1859 com Agaricus murrayi, basant-se en coleccions realisades en Nova Anglaterra. Berkeley i Curtis la varen cridar "Una espècie extremadament bonica".[15] Pier Andrea Saccardo va transferir l'espècie a Entoloma en 1899.[6] Els sinònims inclouen combinacions resultants de transferències genèriques a Rhodophyllus per Rolf Singer en 1942,[16] Noleana per R. W. G. Dennis en 1970,[17] i a Inocephalus per Gordon Rutter i Roy Watling en 1997.[1][18] Depenent de l'autoritat, estos últims tres gèneros es consideren subgéneros de Entoloma o gèneros independents. En un anàlisis filogenético molecular a gran escala d'espècies de Agaricales publicat en 2002, I. murrayi es va agrupar en un clado junt en I. canescens i dos Entolomas classificats tradicionalment en Inocephalus: I. quadrata i I. lactifluus.[19] El Diccionari dels Fongos (10ª edició, 2008) agrupa a Inocephalus i Rhodophyllus en Entoloma.[20]

El epítet específic murrayi honra al coleccioniste original, Dennis Murray de Massachusetts. Els seus noms comuns "Entoloma d'unicorn groc"[4] o "agalla rosada d'unicorn" es referixen al característic umbo esmolat en la part superior del seu capell.[8]

Notes

[editar | editar còdic]
  1. ↑ 1,0 1,1 «Entoloma murrayi» (en en). www.mycobank.org. Archivat des d'el original, el 2016-03-03. Consultat el 2026-02-02.
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 «Common Mushrooms of the Talamanca Mountains, Costa Rica.».New York, New York: New York Botanical Garden Press..
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 «Mushrooms and Other Fungi of North America.».Buffalo, New York: Firefly Books..
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 4,5 4,6 «Mushrooms of West Virginia and the Central Appalachians.».Lexington, Kentucky: University Press of Kentucky.
  5. ↑ 5,0 5,1 «"Entoloma murraii"». www.mushroomexpert.com. Consultat el 2026-02-02.
  6. ↑ 6,0 6,1 Roody, William C. (2003). [1] (en en), University Press of Kentucky. ISBN 978-0-8131-2813-9.
  7. ↑ 7,0 7,1 «"Some Entolomataceae (Agaricales) from Costa Rica".».Brittonia.doi:10.2307/2666502.
  8. ↑ 8,0 8,1 8,2 «The Book of Fungi.».Chicago, Illinois: University of Chicago Press.
  9. ↑ «Sydowia 28 (1-6): 183, 1975 [publ. 1976]». www.cybertruffle.org.uk. Consultat el 2026-02-02.
  10. ↑ McKnight, Kent H.; McKnight, Vora B. (1987). [2] (en en), Houghton Mifflin Harcourt. ISBN 978-0-395-91090-0.
  11. ↑ McAlpine, Donald F.; Smith, Ian M. (2010). [3] (en en), NRC Research Press. ISBN 978-0-660-19835-4.
  12. ↑ «"Nous registres de fongos de l'estat de Veracruz, II. Alguns Agaricales" [New records of fungi from the state of Veracruz Mexico II. Some Agaricales].».Revista Mexicana de Micología.ISSN 0187-3180.
  13. ↑ «"The Agaricaceae of Tropical North America: IV"». www.cybertruffle.org.uk. Consultat el 2026-02-02.
  14. ↑ «"Study of micromycetes from the Dominican Republic: Part III".».Moscosoa (in Spanish).ISSN 0254-6442.
  15. ↑ (1859) [4], Taylor and Francis, Ltd.
  16. ↑ «"Type studies on agarics".».Lloydia.
  17. ↑ «"Fungus flora of Veneçola and adjacent countries".».Kew Bulletin, Additional Séries.
  18. ↑ «"Taxonomic and floristic notes on some larger Malaysian fungi II".».Malayan Nature Journal..ISSN 0025-1291.
  19. ↑ «"One hundred and seventeen clades of euagarics"».Molecular Phylogenetics and Evolution.doi:10.1016/S1055-7903(02)00027-1.
  20. ↑ «Dictionary of the Fungi (10th ed.).».Wallingford, UK: CAB International..

Referències

[editar | editar còdic]

Enllaços externs

[editar | editar còdic]


Erro en la cita: Existixen etiquetes <ref> per a un grup nomenat "nota", pero no es trobà una etiqueta <references group="nota"/>

Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Entoloma_murrayi&oldid=605104»