L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Enteroctopus megalocyathus

Enteroctopus megalocyathus, és també conegut com a polp roig patagónico, polp del sur en Chile, polp colorat en Argentina i Patagonian ret octopus en anglés. És un polp de tamany mig, i és l'espècie tipo per al gènero Enteroctopus.[1]

Enteroctopus megalocyathus (Enteroctopus megalocyathus)

Tamany i descripció

I. megalocyathus és un polp relativament gran, encara que no tant com atres polps jagants com el Polp jagant del Pacífic Enteroctopus dofleini. I. megalocyathus posseïx una massa promig que ronda els 4 kg.[2] Encara que, alguns individus han superat açò i han alcançats els 7.5 kg (M) i 8 kg (H).[3] Una llongitut del mant de 22.5 cm, i a lo més 1 m de llongitut total, pero un atre autor va informar una Llongitut Total màxima en Chile d'1.3 m.[4][5] I. megalocyathus, com atres polps del gènero Enteroctopus, té plecs i regates llongitudinals en el cos, i grans papiles en forma de pala.[6]


Pesquería

I. megalocyathus és un dels dos polps d'importància comercial en aigües chilenes, junt en el Polp del nort (Octopus mimus). Les captures anuals dels dos polps fluctuen entre 2000 i 5000 tonellades.[2]


En Chile, la seua data de veda és entre el 15 d'octubre i el 15 de març, i el ranc comprén des de la Regió de la Araucanía fins a la regió de Magallanes i de l'Antàrtica Chilena, i en temporada extractiva, solament els espècimen que pesen més de 1 kg poden ser extrets.[7][8] En general es recomana no extraure polps menors a 1.3 kg i femelles en ous.


Depredadors del polp

De la mateixa manera que el restant de polps, I. megalocyathus és un assut selecte per a molts depredadors més grans que ell inclós l'home. I. megalocyathus ha demostrat ser important com a part de la dieta de Ralla volantín (Dipturus chilensis), Tollo de cachos (Squalus acanthias) i del Llop marí suramericà (Otaria flavescens).[9][10]

Ranc de distribució geogràfica

Este polp és natiu de la costa surest de , i s'ubica en lo llarc de les costes d'Argentina (Oceà Atlàntic) i Chile (Oceà Pacífic). En Chile el seu ranc comprén la Patagonia nort, com lo és l'Archipèlec de Chiloé, fins al Estret de Magallanes i encara més cap al sur en 56°S, per un atre costat en Argentina el seu ranc comprén des del Golf Sant Matías fins al Canal Beagle, incloent les Illes Malvines i el Banc Burdwood.[11][12]

El seu ranc de distribució vertical en la columna d'aigua pot ser des de 0 m de profunditat (p. eix. jovenil en intermareal rocós) fins als 220 m de profunditat (p. eix. individus vists en trampes de carranc profundes) en Chile.[13]

Ecologia alimentària

En general és un depredador oportuniste i menja carrancs, peixos teleósteos, alguns moluscs p. eix. pechines, clòchines, caragols de mar entre atres assuts.[14] En el sur de Chile, específicament en la regió dels Lagos, els polps adults preferixen menjar carrancs grans com la jaiba reina,[15] jaiba peluda i inclús uns atres I. megalocyathus ya que presenten comportament caníbal,[16] aixina com atres espècies; mentres que els polps més jóvens preferixen menjar jaiba mora, ous de carranc, camarón chasqueador[17] i langosta de sentadilla o llagostí dels canals.[18][14]

Comportament

És sabut que les femelles de la gran majoria les espècies de polp cuiden a les seues posades despuix de l'anidamiento, en el qual deixen d'alimentar-se i dediquen el restant de la seua curta vida al recapte dels ous o ovicápsulas, fins a la seua eclosió o poc abans d'este event. Per a això s'ajuda de l'entorn, usant roques, coves o clavills, aixina com usant el seu cos. També oxigena els ous en el seu sifón i agitació de braços.


Estat de la seua acuicultura

Esta espècie té un alt contingut de proteïna i un baix percentage de greix. També posseïx una taxa de creiximent ràpida i és fàcil d'engordir quan s'alimenta en carranc o també pasta de carranc, en condicions de cultiu; sent aixina una espècie ideal per a cultivar.[19]

Les etapes o successos en el cultiu són:

  1. <o>Captura de polps adults des de l'ambient natural:</o> la qual deu realisar-se en buços capacitats que puguen capturar eixemplars sans i sense danys.[20]
  2. <o>Acondicionament reproductor:</o> els individus capturats de l'ambient natural són traslladats per a ser mantinguts en condicions controlades de laboratori, en aigua de mar filtrada i esterilisada, recirculada, alimentats diàriament, entre atres condicions òptimes per al desenroll gonadal.[21]
  1. <o>Corteig, emparellament i fertilisació[22]:</o> la transferència de l'espermatóforo del mascle a la femella ocorre despuix d'una série de conductes complexes descrites,[23] lo que ho diferencia d'atres espècies que no presenten comportaments com: natació, canvis de coloració, dansa previ a la còpula.
  2. <o>Incubació:</o> el conte dels ous en condicions de cultiu pot ser realisat de forma natural per la femella, que de la mateixa manera que en la naturalea ho farà fins a la seua mort, sense alimentar-se en el procés. O de forma artificial (sense la femella).
  3. <o>Eclosió (hatchling):</o> despuix d'uns mesos, de les ovicápsulas eclosionan "paralarvas",[22] merobentòniques.[24] Els primers dies/semanes s'alimenten en gran part de les reserves vitelinas.
  4. <o>Creiximent de paralarvas:</o> S'alimenten en Artemias enriquides;[22] existix comportament caníbal[25] i l'etapa dura uns mesos, finalisant en el "assentament", a on la paralarva comença a presentar un comportament bentónico característic de jovenils i adults. Sent esta l'etapa de major dificultat en cultiu actualment[22]
  5. <o>Creiximent de jovenils:</o> despuix de l'assentament, els jovenils permaneixeran gran part del temps en guarida artificial i consumiran carrancs menuts, i més tart de dieta formulada artificialment.[22]
  6. <o>Creiximent d'adults:</o> són alimentats de jaibas.[26]

Alguns guanys dels últims anys han segut: aumentar la sobrevivencia paralarval fins a 3% (etapa crítica);[27] alcançar una producció jovenil de 100 individus entre 300 a 400 g de pes.[26][28] Obtindre individus adults de 2.5 kg en 2.5 anys.[26] Disminuir el canibalisme paralarval <5% de la mortalitat total.

Estat de conservació

Preocupació menor (LC) (IUCN, 2018).[29]


Referències

  1. ↑ «WoRMS taxon details - Enteroctopus megalocyathus (Gould, 1852)». WoRMS. Consultat el 17 de febrer de 2022.
  2. ↑ 2,0 2,1 Perez, M.C., D.A. Lopez, K. Aguila and M.L. Gonzalez(2006).«Feeding and growth in captivity of the octopus Enteroctopus megalocyathus Gould, 1852».Aquaculture Research.37(6): 550–555.doi:10.1111/j.1365-2109.2006.01454.x.
  3. ↑ Pardo & Olguin (2018). «Pre- assessment. Els Lagos Region Southern Octopus fishery (Enteroctopus megalocyathus) for MSC standard version 2.0» (en anglés) pàgs. 24.
  4. ↑ Gleadall, I.G. and M.A. Salcedo-Vargas(2004).«Catalogue of the Cephalopoda Specimens in the Zoology Department of Tòquio University Museum».Interdisciplinary Information Sciences.10(2): 113–142.doi:10.4036/iis.2004.113.
  5. ↑ Osorio, C (2002). Moluscs marins en Chile. Espècies d'importància econòmica: Guia per a la seua identificació (en espanyol), https://llibres.uchile.cl/files/presses/1/monographs/508/submission/proof/files/assets/basic-html/page-182.html: Facultat de Ciències. Universitat de Chile, pp. 182.
  6. ↑ Hochberg, F.G. (1998). Enteroctopus. In: Taxonomic atles of the benthic fauna of the Santa Maria Basin and the Western Santa Barbara Channel. Santa Barbara Museum of Natural History, Santa Barbara, Califòrnia. p. 203.
  7. ↑ SUBPESCA (2016). «Dec. Ex. Foli 202000083 Suspén Veda Biològica Per al Recurs Polp del Sur, Regió dels Lagos. (Publicat en Pàgina Web 14-10-2020) (F.D.O. 20-10-2020)» (en espanyol).
  8. ↑ SUBPESCA (1985). «D.S. N° 137-85 Establix Tamany Mínim d'Extracció Polp. (F.D.O. 05-07-1985)» (en espanyol).
  9. ↑ Alonso, M.K., I.A. Crespo, N.A. Garcia, S.N. Pedraza, P.A. Mariotti, B.B. Vora and N.J. Mora(2001).«Food habits of Dipturus chilensis (Pisces: Rajidae) off Patagonia, Argentina».ISSES Journal of Marine Science.58: 288–297.doi:10.1006/jmsc.2000.1010.
  10. ↑ Alonso, M.K., I.A. Crespo and S.N. Pedraza(2000).«Food habits of the South American siga lion, Otaria flavescens, off Patagonia, Argentina».Fishery Bulletin.98: 250–263.
  11. ↑ Ibáñez, Christian M.; Camus, Patricio A.; Rocha, Francisco J.(2009-07-01).«Diversity and distribution of cephalopod species off the coast of Chile».Marine Biology Research.5(4): 374–384.ISSN 1745-1000.doi:10.1080/17451000802534873.
  12. ↑ Ortiz, Nicolas; Ré, Maria Edith(December 2019).«Intertidal Fishery of the Patagonian Ret Octopus Enteroctopus megalocyathus (Gould, 1852): Reproductive Status and Catch Composition in the North of Sant Jorge Gulf (Patagonian Atlantic Coast)».Journal of Shellfish Research.38(3): 619–627.ISSN 0730-8000.doi:10.2983/035.038.0313.
  13. ↑ Osorio, Penya, Ramajo & Garcelon(2006).«Malacofauna bentònica dels canals oceànics del sur de Chile (43°- 45° S)».Ciència i Tecnologia de la Mar.29: 103–114.
  14. ↑ 14,0 14,1 Ibáñez, & Chong(2008).«Feeding ecology of Enteroctopus megalocyathus (Cephalopoda: Octopodidae) in southern Chile».Journal of the Marine Biological Association of the United Kingdom.88: 793–798.
  15. ↑ IFOP (2017). «JAIBAS».
  16. ↑ Ibáñez, C(2001).«ASPECTES TROFODINÁMICOS DEL POLP Enteroctopus megalocyathus (GOULD, 1852) EN EL PACÍFIC SURORIENTAL. XXI Congrés de Ciències de la Mar 2001».XXI Congrés de Ciències de la Mar 2001.: 101.Consultat el 17 de febrer de 2022.
  17. ↑ IFOP (2018). «Synalpheus spinifrons».
  18. ↑ IDEAL (2017). «munidagregaria-krill-la-patagonia/ Munida gregaria, el krill de la Patagonia».
  19. ↑ Mundoacuícola (2018). «Estat actual i aspectes crítics per al cultiu del polp roig o patagónico».
  20. ↑ «Estat actual i aspectes crítics per al cultiu del polp roig o patagónico» (en es). mundoacuicola (2018-04-17). Consultat el 2022-04-02.
  21. ↑ Uriarte, Íker; Farías, Ana (2014). Enteroctopus megalocyathus (en en), Springer Netherlands, pp. 365–382. doi:10.1007/978-94-017-8648-5_19. ISBN 978-94-017-8648-5. Consultat el 2022-04-02.
  22. ↑ 22,0 22,1 22,2 22,3 22,4 «Estat actual i aspectes crítics per al cultiu del polp roig o patagónico» (en es). mundoacuicola (2018-04-17). Consultat el 2022-04-02.
  23. ↑ Gutiérrez, Ranferi; Farías, Ana; Yany, Gabriel; Uriarte, Iker(2012-09).«Interacciones macho-femella del polp roig patagónico Enteroctopus megalocyathus (Cephalopoda: Octopodidae) durant el comportament de apareamiento».Latin american journal of aquatic research.40(SPECISSUE): 808–812.ISSN 0718-560X.Consultat el 2022-04-02.
  24. ↑ Norman, Roger Villanueva & Mark D. (2008). Biology of the planktonic stages of benthic octopuses, CRC Press. doi:10.1201/9781420065756-6/biology-planktonic-stages-benthic-octopuses-roger-villanueva-mark-norman. ISBN 978-0-429-13725-9. Consultat el 2022-04-02.
  25. ↑ Palma, Lorenzo. «Científics descobrixen nous antecedents sobre canibalisme en el polp roig patagónico | Ciència en Chile» (en es). Consultat el 2022-04-02.
  26. ↑ 26,0 26,1 26,2 «Institut d'Acuicultura Universitat Austral de Chile». Consultat el 2022-04-02.
  27. ↑ «Donen a conéixer alvanços en el cultiu del polp roig» (en es). Aqua (2019-06-18). Consultat el 2022-04-02.
  28. ↑ «Destaquen estat actual per al cultiu del polp roig o patagónico» (en es). mundoacuicola (2018-04-18). Consultat el 2022-04-02.
  29. ↑ «Enteroctopus megalocyathus: Allcock, L., Taite, M. & Allen, G.». IUCN Ret List of Threatened Species (2014-07-28). doi:10.2305/iucn.uk.2018-2.rlts.t163313a997785.en. Consultat el 2022-04-02.
  • Ortiz, N.(2006).«First description of eggs, hatchlings and hatchling behaviour of Enteroctopus megalocyathus (Cephalopoda: Octopodidae)».Journal of Plankton Research.28(10): 881–890.doi:10.1093/plankt/fbl023.

Enllaços externs

Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Enteroctopus_megalocyathus&oldid=1496745»