Anar al contingut

Ensenadense

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Per a el partit de la província de Buenos Aires vore Partit d'Ensenar.

El Ensenadense o SALMA Ensenadense (del anglés South American land mammal ages) és una edat mamífer d'Amèrica del Sur, divisió establida per a definir una escala geològica de temps per a la fauna de mamífers suramericans. El seu llímit inferior se situa en 1,2 Ma, mentres que el seu llímit superior s'ubica en 0,4 Ma.[1]

Bioestratigráficamente el Ensenadense es reconeix per la presència del seu tàxon guia: Mesotherium cristatum, en lo que es coneix com Biozona de Mesotherium cristatum, i correspon al Pleistoceno enjorn a mig. Per a alguns autors inclou al bonaerense (Pleistoceno mig) en el seu tàxon guia Megatherium americanum.[2] Un important recanvi faunístico es va produir entre el Ensenadense i el bonaerense,[3] el qual va influir posteriorment en la conformació de la biota pampeana moderna.[4]

La zona tipo és el Baix Sant Josep, província de Buenos Aires, centre-este de l'Argentina. L'estrat tipo comprén la part inferior de la «seqüència Sant Josep», des de 2 m a partir de la base de la pedrera.

Els tàxons exhumats sugerixen un entorn complex, d'espais oberts en boscs dispersos, localment associats a cossos d'aigua templat-càlits, com el sistema fluvial sugerit per l'anàlisis de facies.[5][6][7][8]

És característica de l'ensenadense la «formació Ensenar».[9] Es varen identificar sediment atribuibles al ensenadense en pedreres i excavacions edilicias de la ciutat autònoma de Buenos Aires, en la ciutat de La Plata, i en numeroses localitats de la província de Buenos Aires.[10][11][12]

Els afloraments costers són els que oferixen la millor representació de l'ensenadense, destacant l'àrea costera bonaerense del Riu de la Plata i el seu propi llit, els quals són paleontológicamente coneguts com les “toscas del Riu de la Plata”.[13] Les àrees portadores de restants situades en el propi llit del riu només són prospectables en els escassos episodis en que ocorren excepcionals baixants del nivell normal de les aigües.[14]

Successió de les edats mamífer d'Amèrica del Sur


Predecessor:
Marplatense
Ensenadense
Edats mamífer d'Amèrica del Sur
Successor:
Bonaerense


Referències

  1. ↑ Paleobiology Database (ed.): . Archivat des de l'original, el 27 de giner de 2012. Consultat el 21 de febrer de 2013.
  2. ↑ Deschamps, C. M. (2005). Bio-cronoestratigrafía de mamífers del Cenozoico tardà en el suroest de la província de Buenos Aires, Argentina. Ameghiniana, 42(4), 733-750.
  3. ↑ Soibelzon, E., Miño–Boilini, A. R., Zurita, A. E., Krmpotic, C. M. (2010). Els Xenarthra (Mammalia) del Ensenadense (Pleistoceno inferior a mig) de la Regió Pampeana (Argentina): Revista Mexicana de Ciències Geològiques, 27, 449–469.
  4. ↑ Pardiñas, U. F. J.; & Deschamps, C. (1996). Sigmodontinos (Mammalia, Rodentia) Pleistocenicos del Suroest de la Província de Buenos Aires (Argentina): Aspectes Sistemàtics, Paleozoogeograficos i Paleoambientales: Estudis Geològics, 52, 367-379.
  5. ↑ Deschamps, C. M. & Borromei, A. M. (1992). La fauna de vertebrats pleistocénicos del Baix Sant Josep (província de Buenos Aires, Argentina). Aspectes paleoambientales. Ameghiniana 29: 177-183.
  6. ↑ Deschamps, C. M. (2003). Estratigrafia i paleoambientes del Cenozoico en el sur de la Província de Buenos Aires. L'aporte dels vertebrats. Doctoral Thesis, Universitat Nacional de l'Argent, pp. 317.
  7. ↑ Tonni, E. P. (2009). El Cuaternario de la regió pampeana i els seus mamífers: bioestratigrafía i paleoambientes. Ameghiniana, Revista de l'Associació Paleontológica Argentina. Resums Prenc 46, número 4, Buenos Aires, República Argentina.
  8. ↑ Cione, A. L. and Tonni, E. P. (1999). Biostratigraphy and chronological scale of uppermost Cenozoic in the Pampean area, Argentina. In: E.P. Tonni and A.L. Cione (eds.), Quaternary Vertebrate Paleontology in South America, Quaternary of South America and Antarctic Peninsula 12: 23-51.
  9. ↑ Riggi, J. C.; Fidalgo, F.; Martínez, O.; & Porro, N. E. (1986). Geologia dels “Sediment Pampeanos” en el partit de l'Argent. Revista de la Associació Geològica Argentina, 41(3-4), 316-333.
  10. ↑ Soibelzon, E.; Tonni, E. P.; Bidegain, J. C. (2008). Cronologia, magnetoestratigrafía i caracterisació bioestratigráfica del Ensenadense (Pleistoceno Inferior-Mig) en la Ciutat de Buenos Aires: Revista de l'Associació Geològica Argentina, 63(3), 421.
  11. ↑ Tonni, E. P.; & Deschamps, C. M. (2001). Les Aus del Ensenadense en el Suroest de la província de Buenos Aires: Ameghinana, 38(4), 41R.
  12. ↑ Tonni, E. P.; Nabel, P.; Cione, A.L.; Etchibury, M.; Tófalo, R.; Scillato-Yané, G.J.; Sant Cristóbal, J.; Carlini, A.A.; & Vargas, D. (1999). The Ensenar and Buenos Aires Formation (Pleistocene) in a quarry near L'Argent, Argentina: Journal of South American Earth Sciences, 12, 273-291.
  13. ↑ Parker, G. (1990). Estratigrafia del Riu de la Plata: Revista de l'Associació Geològica Argentina, 45(3-4),193-204.
  14. ↑ Rusconi, C. (1936). Distribució dels Vertebrats fòssils del pis Ensenadense: Bolletí de l'Acadèmia Nacional de Ciències de Còrdova, 33, 183-215.