Enrique Reig Casanova
Enrique Reig Casanova (Valéncia (encara que hi ha autors que consideren que és natural d'Agullent),[1] 20 de giner de 1858-Toledo, 25 d'agost de 1927), va anar un juriste, canonista, arquebisbe i moradura catòlic espanyol. Va ocupar els càrrecs de bisbe de Barcelona (1914-1920), arquebisbe de Valéncia (1920-1922) i 112.º arquebisbe de Toledo, i per lo tant, Primat d'Espanya (1922-1927). Va ser, ademés, senador del regne.[2]
Biografia
Estudis i formació
Va nàixer el 20 de giner de 1858 en Valéncia, d'una família procedent d'Agullent. Va estudiar el bachillerat en l'Institut de Xàtiva. En terminar el bachillerat, va ingressar en el Seminari Central de Valéncia per a cursar els seus estudis eclesiàstics de llatí, humanitats, filosofia i teologia. Poc despuix va obtindre, per oposició, una beca per a proseguir els seus estudis eclesiàstics en el Colege Major-Seminari de la Presentació de la Bienaventurada Verge Maria en el Temple i Sant Tomás de Villanueva, al que es va traslladar en 1878.
Va compaginar els seus estudis eclesiàstics en estudis de dret en l'Universitat de Valéncia, a on va obtindre la llicenciatura en Dret i en Dret canònic en premie extraordinari.[3]
Llavors va sofrir una crisis espiritual que li va fer abandonar el seminari. Va eixercir l'abogacía i va proseguir els seus estudis en l'Universitat Central de Madrit, a on va obtindre el doctorat in utroque iure, és dir, en Dret i en Dret canònic,[4] traent matricula d'honor en totes les assignatures.[5]
Vida seglar
En abandonar el seminari, ademés de continuar en els seus estudis jurídics, va eixercir com advocat i va contraure matrimoni, encara que va estar casat poc temps, puix enviudó en 1885, sense haver tingut fills. Llavors va decidir reprendre la carrera eclesiàstica.[6]
Sacerdoci
En 1885 va ser acollit en la diòcesis d'Almeria pel bisbe José María Orberá Carrión —que també havia segut alumne del Colege Major-Seminari de la Presentació—, que li va ordenar sacerdot en 1886 i li va nomenar professor d'Història eclesiàstica en el Seminari Conciliar d'Almeria.
Anys més tart va ser cridat a la diòcesis de Mallorca pel bisbe Jacinto María Cervera —que també havia segut alumne del Colege Major-Seminari de la Presentació—, que li va nomenar secretari de cambra i govern del bisbat. Anant el temps va ser nomenat provisor i vicari general de la diòcesis. En 1896 va obtindre, per oposició, el càrrec de canonge de la Catedral de Mallorca. També va eixercir com a professor en l'Escola Normal.
En 1900 va ser cridat a l'archidiòcesis de Toledo pel moradura Sancha i Hervás, que li va nomenar professor de Sociologia en el Seminari Conciliar de Toledo. En 1903 li va nomenar també arcediano de la Catedral de Toledo.
En 1904 va ser nomenat auditor (juge) del Tribunal de la Trencada de la Nunciatura Apostólica de Madrit.[3] Va ser fundador de La Revista Parroquial i director de La Pau Social, assessor d'Acció Catòlica, rector de l'Universitat Catòlica de Madrit i professor en l'Escola Superior de Magisteri.
Episcopado
Bisbe de Barcelona
Va ser preconisat bisbe de Barcelona el 28 de març de 1914 pel Papa Sant Pío X. Va rebre la consagració episcopal el 8 de novembre de 1914 en la basílica de la Miraculosa de Madrit, de mans de Francesco Ragonesi, arquebisbe titular de Mira i nuncio apostólico en Espanya, que va ser assistit per José María Salvador i Barrera, llavors bisbe de Madrit, i per Jaime Cardona i Tur, bisbe titular de Sion i vicari general castrense.
Als dos mesos d'ocupar la seua sèu, va donar inici a la visita pastoral, que li va dur a recórrer totes les parròquies de la seua diòcesis.
Va ser el creador del museu diocesans de Barcelona, inaugurat en 1916.[7] Va ser també l'impulsor de la coronació per part de Benedicto XV de l'image de Sant Josep de la Montanya del Real Santuari de Sant Josep de la Montanya en Barcelona.[8]
Arquebisbe de Valéncia
Va ser preconisat arquebisbe de Valéncia el 22 d'abril de 1920 pel Papa Benedicto XV. Va ser el creador del museu diocesà de Valéncia, inaugurat en 1922.[7]
Va ser creat moradura pel Papa Pío XI en el consistori de l'11 de decembre de 1922, en el títul de moradura prevere de Sant Pedro del Mont d'Or. Tres dies despuix va ser preconisat arquebisbe de Toledo.
Una de les seues accions més destacades com a arquebisbe de l'archidiòcesis de Valéncia va ser la coronació pontifícia de la Verge dels Desamparats, efectuada el 12 de maig de 1923.
Moradura i arquebisbe primat de Toledo
Va ser preconisat arquebisbe de Toledo i primat d'Espanya el 14 de decembre de 1922 pel Papa Pío XI, pero el seu trasllat a Toledo es va demorar en excés. Va fer la seua entrada solemne en l'archidiòcesis primada el 24 de juny de 1923.
El 12 d'octubre de 1923, sent ya moradura primada, va coronar a la Verge de la Montanya, patrona de Càceres. Ademés, va actuar com llegat papal en el Congrés Eucarístico Nacional que va tindre lloc en Toledo en juny de 1926.
Va morir en Toledo el 25 d'agost de 1927, despuix d'una llarga i dolorosa malaltia. Està enterrat en la Capella del Sagrario de la Catedral de Toledo.
Reconeiximents
En 1923 l'Ajuntament de Valéncia li va dedicar un carrer en el nom de Primat Reig. Durant la Guerra civil espanyola (1936-1939) esta artèria va tornar a cridar-se calle Avellanes, denominació que va mantindre des de llavors. En posterioritat, el consistori franquiste va recuperar la denominació i va decidir honrar de nou a Reig concedint-li el seu nom a una ampla via que actualment unix els barris de Torrefiel i Algirós.
Obres
Llibres
- Elements de Religió i Moral (Palma, Tipografia de la viuda i fill de Juan Vilallonga, 1893).
- Sacrílegos i traïdors, o la maçoneria contra l'Iglésia i contra Espanya (Sevilla, Imprenta del Mercantil, 1897).
- Qüestions canòniques (Imprenta de viuda i fills de J. Rodríguez, Toledo, 1904).
- Present i pervindre econòmic de l'Iglésia en Espanya (Madrit, Tipografia de la Revista d'Archius, Biblioteques i Museus, 1908).
Successió
Bibliografia
- Aparicio, Emilio Mª: "Mare Petra i la seua época". Valéncia: Congregació Mares Desamparats i Sant Josep de la Montanya, 1982. ISBN 84-7065-094-7.
Referències
- ↑ CVI. Archiu d'Art Valencià. Real Acadèmia de Belles arts de Sant Carlos. Valéncia. ISSN: 0211-5808 eISSN: 2792-4955 Pág, 148
- ↑ Senat d'Espanya, Expedient personal del senador. «Reig Casanova, Enrique». Consultat el 21 d'agost de 2020.
- ↑ 3,0 3,1 «Enrique Reig i Casanova». Real Acadèmia de l'Història.
- ↑ VV. AA. (2006). Història de les diòcesis espanyoles. Barcelona, Terrassa, Sant Feliu de Llobregat i Girona, Madrit: Biblioteca d'Autors Cristians, p. 321.
- ↑ Sainz-Pardo Moreno, Antonio (2008). Enrique Pla i Deniel. Una moradura fidel i prudent, Madrit: EDIBESA, p. 27.
- ↑ «EPISCOPOLOGIO: Arquebisbe don Enrique Reig i Casanova (1922-1927)». Archidiòcesis de Toledo.
- ↑ 7,0 7,1 «Museu Diocesà de Valéncia», La Vanguardia.
- ↑ Aparicio, Emilio Mª: "Mare Petra i la seua época". Valéncia: Congragación Mares Desamparats i Sant Josep de la Montanya, 1982. Pág: 165.
Enllaços externs
- Biografia en The Cardinals of the Holy Roman Church
- Ficha personal de Catholic hierarchy
- Este artícul conté una traducció derivada de «Enrique Reig Casanova» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.