Anar al contingut

Enmerkar i el Senyor de Aratta

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Enmerkar i el Senyor de Aratta és un llegendari relat sumerio, de còpies conservades, primerenques post-sumerio, compostes en el periodo neo-sumerio (cap al sigle 21 a. C.). És una d'una série de relats que descriu els conflictes entre Enmerkar, rei de Unug-Kulaba (Uruk ), i el rei anònim d'Aratta (provablement en algun lloc del Iran o Armènia moderns).

Degut a que dona una explicació sumerio de la confusió de llengües, i també involucra a Enmerkar construint temples en Eridu i Uruk, des de l'época de Samuel Kramer s'ha comparat en la narrativa de la Torre de Babel en el Llibre de Génesis.[1]

Sinopsis

[editar | editar còdic]

Prop del començ de la narració es proporciona el següent trasfondo: En eixos dies d'antany, quan es determinaven els destins, els grans príncips permetien que l'I-ana de Unug Kulaba alçara el cap. Molt es varen incrementar les inundacions de les carpes i la pluja que es va incrementar l'ordi motejat en Unug Kulaba. Ans que existira la terra de Dilmun, el I-ana de Unug Kulaba estava ben fundat.[2]

I-ana va ser un temple en Uruk construït en honor de la deesa Inanna, la «dama de totes les terres» —I-ana és «casa de An» o «Temple de An»—. De la mateixa manera, el senyor de Aratta s'ha coronat a sí mateixa en el nom de Inanna, pero ella no troba açò tan agradable com el seu temple de rajola en Uruk.

Enmerkar, que ha segut «elegit per Inanna en el seu sant cor des de la lluenta montanya», li demana a Inanna que li permeta sometre a Aratta i fer que la gent de Aratta entregue un tribut de metals preciosos i pedres precioses, per a construir l'elevat temple Apsu d'Enki en Eridu, aixina com per a embellir el seu propi santuari I-ana en Uruk. Inanna conseqüentment aconsella a Enmerkar que envie un heralt a través de les montanyes de Susin i Anshan al senyor de Aratta, per a exigir la seua sumissió i el seu tribut.

Enmerkar està d'acort i envia al mensager, junt en les seues amenaces específiques per a destruir a Aratta i dispersar a la seua gent, si no li envien el tribut —la devastación va agranar destructivament, i en que el seu despertar es va alçar Inanna, va chillar i va cridar en veu alta, «Yo també cause una gran devastación allí» —. Ademés, es deu recitar el Encantamiento de Nudimmud, un himne que implora a Enki per a restaurar —o en algunes traduccions, per a interrompre— l'unitat llingüística de les regions habitades, denominades Subartu, Hamazi, Sumerio, Uri-ki, la regió entorn Akkad, i la terra Martu:

En eixe dia quan no hi ha serp, quan no hi ha escorpión, quan no hi ha hiena, quan no hi ha lleó, quan no hi ha gos ni llop, quan no hi ha por ni tremolació, ¡el home no té rival! En eixe moment, que les terres de Shubur i Hamazi, les moltes llengües, i Sumer, la gran montanya del Me de magnificencia, i Akkad, la terra que posseïx tot lo que convé, i la terra Martu, descansant en seguritat -tot l'univers, la gent ben protegida- ¡que tots es dirigixquen a Enlil junts en un sol idioma! Perque en eixe moment, per als senyors ambiciosos, per als príncips ambiciosos, per als reis ambiciosos, Enki, per als senyors ambiciosos, per als príncips ambiciosos, per als reis ambiciosos, per als senyors ambiciosos, per als príncips ambiciosos, per als ambiciosos reis - Enki, el senyor de l'abundància i de les decisions fermes, el senyor sapient i coneixedor de la Terra, l'expert dels deus, elegit pel saber, el senyor de Eridug, canviarà el discurs en les seues boques, tants com ell havia colocat allí, i aixina el discurs de l'humanitat és verdaderament un.[3]


El mensager aplega a Aratta, recitant este mensage al rei, i li demana una resposta per a dur al seu senyor Enmerkar. El rei de Aratta respon que la sumissió a Uruk està fòra de discussió, perque la pròpia Inanna lo havia elegit per al seu càrrec i poder. Pero el heralt revela que Inanna ha segut instalada com a reina en I-ana i inclús li ha promés a Enmerkar fer que Aratta s'incline davant Uruk. Devastat per esta notícia, el senyor de Aratta finalment dona la seua resposta: està més que preparat per a una lluita militar en Uruk, a qui no considera rival per al seu poder; no obstant, se sometrà, en l'única condició de que Enmerkar li envie una gran cantitat de gra d'ordi, i que Inanna ho convença de que ha abandonat Aratta i confirmat la seua llealtat a Uruk.

El heralt retorna a Enmerkar en esta resposta, i al sendemà Enmerkar en realitat envia l'ordi a Aratta, junt en el mensager i una atra demanda per a enviar encara més pedres precioses. El senyor de Aratta, en un atac d'orgull, es nega i li demana a Enmerkar que li entregue estes pedres precioses. En escoltar açò, Enmerkar passa dèu anys preparant un ceptre adornat, i després ho envia a Aratta en el seu mensager. Açò esglaya al senyor de Aratta, que ara veu que Inanna ho ha abandonat, pero en el seu lloc propon organisar un combat un a un entre dos campeons de les dos ciutats, per a determinar el resultat del conflicte diplomàtic en Enmerkar.

El rei de Uruk respon acceptant este desafiu, mentres aumenta les seues demandes per a que la gent de Aratta faça una oferta significativa per a l'I-ana i el abzu, o enfrontar-se a la destrucció i dispersió. Per a aliviar a el heralt que, sitiat, ya no pot recordar tots els mensages que se li imputen, Enmerkar recorre a una invenció: escriure en tablillas d'argila. El heralt travessa novament les «sèt montanyes» cap a Aratta, en les tablillas, i quan el rei de Aratta intenta llegir el mensage, Ishkur, el deu de la tormenta, causa una gran pluja per a produir blat i cigrons selvats que després són duts al rei. Al vore açò, el rei declara que Inanna no ha abandonat la primacia de Aratta, i convoca el seu campeó.

El restant del text té molts estanys —pèrdues de llínees de text— i els següents successos no estan clars, pero la tablilla sembla terminar en Enmerkar triunfante, possiblement instalat per Inanna en el tro de Aratta, i en la gent de Aratta entregant el tribut a I-ana, i proporcionant els materials per a construir l'Apsû.

Un text seqüela, Enmerkar i En-suhgir-anaa, sembla continuar l'èpica.[4]

Referències i enllaços externs

[editar | editar còdic]


Referències

[editar | editar còdic]