Energia maremotérmica
L'energia maremotérmica (coneguda en anglés com Ocean Thermal Energy Conversion, conversió d'energia tèrmica oceànica, abreviadamente OTEC o OTE) és un tipo d'energia renovable que utilisa la diferència de temperatura entre les aigües oceàniques profundes, més fredes, i les superficials, més càlides, per a moure una màquina tèrmica i produir treball útil, generalment en forma d'electricitat. Va ser originalment concebuda pel físic francés Arsène d'Arsonval.
Fins ara ha tingut el problema d'un rendiment baix, pero els nous dissenys en bescanviadors i atres dispositius tèrmics fan que este s'aproxime al màxim teòric.
Principis bàsics
En diferents zones del món l'aigua té distintes temperatures depenent de la profunditat en que es trobe, en especial en els tròpics,[1] a on poden distinguir-se tres capes tèrmiques:
- La superfície: de 100 a 200 metros de gruixa, que actua com a colector de calor, en temperatures entre 25 i 30 °C.
- L'intermija: entre els 200 i 400 metros de profunditat, en una variació ràpida de temperatura i que actua com a barrera tèrmica entre les capes superior i profunda.
- La profunda: en la que la temperatura disminuïx suaument fins a alcançar 4 °C a 1000 metros i 2 °C a 5000 metros.
Aixina, usant l'aigua superficial per a calfar un líquit en un punt d'ebullició baix (usant un bescanviador de calor) este es transformaria en vapor que podria moure una turbina per a generar electricitat. Després, este vapor es gelaria en un atre bescanviador de calor en contacte en l'aigua freda de les profunditats per a després reiniciar el cicle de generació.[2]
Característiques
- És inagotable posat que està relacionada en els grans processos climatològics; no obstant, els llocs favorables per a la seua instalació, caracterisats per una temperatura superficial de l'aigua molt elevada, no són molt numerosos; és possible, no obstant, evitar en certa mida esta o aquella condició aumentant la temperatura de la capa calenta aprofitada (impedint l'evaporament per mig de primes capes d'oli, etc.), o utilisant instalacions flotants.
- El rendiment teòric màxim de Carnot és molt baix, 7,3% si l'aigua calenta està a 28 °C i la freda a 6 °C; 8,6% per a l'aigua calenta a 30 °C i la freda a 4 °C. Per a maximizar el rendiment real, fa falta acostar-se lo més possible a la reversibilidad (cicle en numerosos passos evaporament-condensació, i viceversa) i minimisar la part d'energia consumida per les instalacions auxiliars(extractor de gasos dissolts i bombes de circulació).
- La turbina deu ser de grans dimensions (lo que impon una baixa velocitat de rotació) per a que la diferència de tensió de vapor entre el condensador i el evaporador siga mínima; per a obviar açò s'ha propost amprar un decorregut auxiliar, com l'amoniaco, la tensió del qual de vapor varia en la temperatura molt més que la de l'aigua.
- Encara que en les actuals condicions de l'economia mundial una central tèrmica semblant no sembla molt competitiva, presenta l'interessant particularitat de produir grans cantitats d'aigua dolça de l'orde de les 300 tonellades/hora en una central de 3,5 MW; per un atre costat, l'aigua profunda utilisada per a refrigerar el condensador, eixiria de l'instalació a uns 16 °C (18.000 Termias/hora en el cas citat) i seria per tant utilisable com a aigua de refrigeració en determinades indústries.[3]
Vore també
Referències
- ↑ «Copia archivada». Archivat des d'el original, el 29 de juliol de 2013. Consultat el 24 de setembre de 2010.
- ↑ http://www.youtube.com/watch?v=iDFjZKYY2no
- ↑ (s. f.).«Energia Maremotérmica».DEPARTAMENT D'INGENIERIA ELÈCTRICA I ENERGÈTICA.Consultat el 24 de setembre de 2010.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Energía maremotérmica» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.