Anar al contingut

Eneagrama

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Per a atres usos d'este terme vore Eneagrama (desambiguaació).
Eneagramas mostrats com estelaciones seqüencials.

En geometria, un eneagrama (del grec εννέα, ennea, «nou», i γράμμα, gramma, «traç») és una estrela de nou puntes. És cridat en ocasions nonagrama.

Eneagrama regular

[editar | editar còdic]

Un eneagrama regular (un polígon estrelat de nou costats) és construït utilisant els mateixos punts que un eneágono regular pero conectat en passos fixos. Té dos formes, representades per un símbol de Schläfli com {9/2} i {9/4}, conectant cada segon i quart punts respectivament.

Existix també una figura estrelada, {9/3} o 3{3}, feta a partir dels punts d'un eneágono regular pero conectats com un compost de tres triànguls equiláteros.[1][2] (Si els triànguls estan entrellaçats de manera alternada, resulta en un enllaç Brunniano.) Esta figura estrelada és coneguda en ocasions com la estrela de Goliat, sent {6/2} o 2{3} l'estrela de David.[3]


Grafo complet K9

Eneágono {9/1}

Polígon estrelat {9/2}

Figura estrelada 3{3}

Polígon estrelat {9/4}

Atres figures de eneagramas

[editar | editar còdic]

l'estelaació final de l'icosaedre té cares de eneagrama 2-isogonales. És un poliedre estrelat 9/4, pero els vèrtiços no estan igualment espayats.

l'Eneagrama de la personalitat i el eneagrama del Quart Camí utilisen un eneagrama irregular que consistix en un triàngul i un hexagrama irregular.

l'estrela de nou puntes bahaí.

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Grünbaum, B. i G. C. Shephard; Tilings and Patterns, New York: W. H. Freeman & Co., (1987), ISBN 0-7167-1193-1.
  2. Grünbaum, B.; Polyhedra with Hollow Faç, Proc of NATO-ASI Conference on Polytopes ... etc. (Toronto 1993), ed T. Bisztriczky et al., Kluwer Academic (1994) pp. 43-70.
  3. Weisstein, Eric W. "Nonagram". From MathWorld - A Wolfram Web Resource. http://mathworld.wolfram.com/nonagram.html


Referències

[editar | editar còdic]