Endocanibalisme
El endocanibalismo és una pràctica d'antropofagia dins de la pròpia localitat o comunitat.[1] En la majoria dels casos, es referix al consum dels restants del difunt en un context mortuorio.[2]
Polèmica sobre el endocanibalisme prehistòric
[editar | editar còdic]Seguix sent controvertit si el endocanibalisme va ser o no habitual durant gran part de la prehistòria humana.
Un equip dirigit per Michael Alpers, investigador del kuru,[3] va descobrir que els gens que protegixen contra malalties priónicas similars estaven molt estesos, lo que sugerix que este endocanibalisme podria haver segut comú en el passat en tot lo món.[4][5]
Un estudi genètic publicat pel Colege Universitari de Londres en 2009 va declarar l'existència de proves d'un "poderós episodi" de selecció natural en humans recents. Esta evidència es troba en el polimorfisme 127V, una mutació que protegix contra el kuru. En térmens més senzills, sembla que esta malaltia ha afectat a tots els humans en la mida en que tenim una resposta inmunitario especialisada front a ella.[6] No obstant, un estudi elaborat a partir de centenars de recursos en 2013 afirma ademés que el 127V deriva d'una antiga i estesa pràctica caníbal, no relacionada específicament en el kuru, sino en "epidèmies similars al kuru" que varen aparéixer entorn a l'época de l'extinció dels neandertals que varen coexistir en els humans. Açò permet sugerir que les pràctiques caníbals poden haver causat malalties que varen matar als neandertal, pero no als humans pel gen de resistència 127V.[7]
Se sugerix que els cromañón associats a la cultura magdaleniense en el Paleolític Superior Tardà europeu (fa aproximadament 23.000-14.000 anys) practicaven el endocanibalisme funerari.[8]
Pràctica cultural
[editar | editar còdic]Heródoto va mencionar el canibalisme funerari entre els callacios, una tribu de l'Índia.
Es creu que algunes cultures indígenes suramericanes, com el poble mayoruna, practicaven el endocanibalisme en el passat.[9] Els indis amahuaca de Perú arreplegaven les partícules d'os de les cendres d'un fòc crematori, les molien en dacsa i les bevien com si foren gachas.[10] Per als wari' de l'oest de Brasil, el endocanibalisme era un acte de compassió en el que es consumien els restants torrats de companyers wari' en un entorn mortuorio;[11] lo ideal era que els afins (parents per matrimoni) consumiren tot el cadàver, i rebujar esta pràctica era considerat ofensiu per als familiars directes.[11] Els yanomami consumien els ossos triturados i les cendres dels parents incinerats en un acte de duel, esta pràctica que s'ha classificat com endocanibalisme, encara que, estrictament no es menjava "carn".[12] En general, no es creu que estes pràctiques estigueren motivades per la necessitat de proteïnes o atres aliments.[9]
Vore també
[editar | editar còdic]- Antropofagia en Mesoamérica
- Canibalisme en Àfrica
- Canibalisme en Àsia
- Canibalisme en Oceania
- Expedició Donner
- Anex:Incidents de canibalisme
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ “Relations between Funerary Cannibalism and Warfare Cannibalism: The Question of Predation” . Ethnos 65 (1): 83-106. doi:.
- ↑ “Wine of the Corpse: Endocannibalism and the Great Feast of the Dead in Borneo” (1 de giner de 1987). Representations 17 (17): 96-109. doi:.
- ↑ «A life of determination» (en anglés). Med.monash.edu.au.
- ↑ “Balancing selection at the prion protein gene consistent with prehistoric kurulike epidemics” . Science 300 (5619): 640-43. doi:. PMID 12690204. Bibcode: 2003Sci...300..640M.
- ↑ «Gens suggest cannibalism common in human past» (en anglés). ABC Science Online (11 d'abril de 2003).
- ↑ “A Novell Protective Prion Protein Variant that Colocalizes with Kuru Exposure” . New England Journal of Medicine 361 (21): 2056-65. doi:. PMID 19923577.
- ↑ “Kuru: A Journey Back in Clave from Papua New Guinea to the Neanderthals' Extinction” . Pathogens 2 (3): 472-505. doi:. PMID 25437203.
- ↑ “Cannibalism and burial in the clapix Upper Palaeolithic: Combining archaeological and genetic evidence” (anglés) (1 de novembre de 2023). Quaternary Science Reviews 319: 108309. doi:.
- ↑ 9,0 9,1 Dorn; Tenenbaum, {{{nom2}}} (1996). Encyclopedia of Latin American history and culture (en anglés), Nova York: C. Scribner's Sons, pp. 535-37. ISBN 978-0-684-19253-6.
- ↑ “Division of Anthropology: Endocannibalism Among the Amahuaca Indians” . Transactions of the New York Academy of Sciences 24 (5): 567–73. doi:.
- ↑ 11,0 11,1 Conklin, Beth (2001). Consuming Grief (en anglés), University of Texas Press.
- ↑ «Endocannibalism of the Yanomami» (en anglés). Users.rcn.com.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Endocanibalismo» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.