Canibalisme en Àsia
S'han registrat casos de canibalisme en Àsia en diverses parts del continent, des de l'antiguetat fins a el XXI. El canibalisme humà en Àsia està especialment ben documentat en China i en les illes que hui pertanyen a Indonèsia.
L'història del canibalisme en China és polifacètica i comprén des de casos motivats per l'escassea d'aliments durant hambruna i guerres fins a pràctiques culturalment acceptades motivades per la venjança, les creències mèdiques i inclús el plaure culinari. Els registres de les Històries Oficials de les Dinasties de China documenten més de trescents episodis de canibalisme, molts d'ells considerats una forma inevitable d'escapar de l'inanició. El canibalisme també s'amprava com a forma de venjança, en individus i funcionaris de l'Estat que consumien la carn dels seus enemics per a humiliar-los i castigar-los encara més. Les Històries Oficials també documenten múltiples casos de canibalisme voluntari, a sovint protagonisats per individus jóvens que oferien part de la seua carn a familiars malalts com a forma de tractament mèdic. Diversos informes, sobretot de l'història primerenca i l'Edat Mija, indiquen que la carn humana també se servia en suntuosos convits i que alguns la consideraven un manjar exòtic. En general, els relats de l'història chinenca sugerixen que la gent tenia menys reparacions que hui en dia a l'hora de menjar carn humana.
Els episodis de canibalisme en China varen continuar en el XX, especialment durant la hambruna del Gran Bot Alvance (1958-1962). Durant la Revolució Cultural (1966-1976), sembla que es varen produir múltiples casos motivats per l'odi i no per la fam.
En Sumatra, les pràctiques caníbals estan documentades especialment per als sigles XIV i XIX i les víctimes típiques eren chiquets comprats, els enemics morts o capturats i els criminals eixecutats. En la veïna Borneo, alguns dayak menjaven carn humana, sobretot durant expedicions de caça de caps i campanyes bèliques. En abdós illes i també en China, s'alabava la carn humana per la seua extraordinària delícia. Els relats de el XX i principis de el XXI indiquen que el canibalisme d'enemics despreciats podia seguir produint-se durant episodis de violència massiva, com les matances indonèsies de 1965-1966 i, més recentment, el conflicte de Sampit.
S'han registrat casos de canibalisme per hambruna en Corea del Nort a mitan de la década de 1990 i en periodos posteriors d'inanició, pero la seua prevalença és objecte de debat. Diversos informes indiquen que alguns soldats japonesos varen menjar carn humana durant la Segona Guerra Mundial, motivats per la fam o a voltes per l'odi.
Iran
[editar | editar còdic]A principis de el XVI, els qizilbash del safávida Ismaíl I varen ser acusats de canibalisme.[1]
Índia
[editar | editar còdic]Els Aghori són ascetas indis que creuen que menjar carn humana els proporciona beneficis espirituals i físics, com la prevenció de l'envelliment. Afirmen que solament es mengen a els qui han cedit voluntàriament el seu cos a la secta despuix de la seua mort,[2] pero un equip de la televisió índia va presenciar cóm un Aghori es donava un festí en un cadàver descobert surant en el Ganges[3] i un membre de la casta Dom va informar de que els Aghori solen dur-se cossos dels ghats de cremació (piras funeràries).[4]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ History of Religions.The University of Chicago.45(3)
- 234-256.doi:10.1086/503715.
- ↑ Schumacher, Tim (2013). A New Religion (en anglés), iUniverse, p. 66. ISBN 978-1-4759-3846-3.
- ↑ Indian doc focuses on Hindu cannibal sect, Today.com.
- ↑ «Aghoris» (en anglés). ABC.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Canibalismo en Asia» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.