Encreuament (folclore)
En el folclore, els encreuaments poden representar un lloc "entre dos móns", un lloc a on es pot contactar en esperits sobrenaturals i ocórrer successos paranormales. Simbòlicament, pot significar una localitat en la que dos plans es toquen i per tant, representa la liminalitat, un lloc lliteralment "ni ací ni allí" o "entre dos móns".
Religions antigues
[editar | editar còdic]
En la mitologia grega, els encreuaments s'associaven tant a Hécate com a Hermes, en elles se celebraven santuaris i cerimònies dedicades a abdós deus. El pilar d'herma marcava en freqüència estos llocs per l'associació del deu en els viagers i al seu paper de guia. Encara que en la mitologia grega la relació de Hécate en els encreuaments estava més arraïlada en els rituals, era menys important que Hermes. En cada lluna nova se li deixaven "sopars de Hécate" en els encreuaments i un dels seus títuls més comuns era el de "deesa dels encreuaments". En les seues últimes representacions triples, cada una dels tres caps o cossos s'associa a sovint en una dels tres encreuaments.[1]
Segons el historiador de el IV Filocoro, "en Atenes també s'enviaven ofrenes als encreuaments el dia setze del més, és dir, mig més despuix de l'ofrena de lluna nova, en el moment de la lluna plena". En la societat grecorromana, els rituals de protecció es realisaven en els encreuaments i en elles es deixaven els restants de rituals de purificació. Els grecs i els romans creïen que les portes, les entrades, els rius, les fronteres i els encreuaments tenien significats espirituals relacionats en les transicions, l'eixida d'una zona per a anar a una atra o un canvi de direcció físic i espiritual. Per este motiu, es realisaven rituals de protecció i rituals relacionats en el canvi (transició) en els encreuaments.[2]
Una homilia de el XI anomenada De Falsis Doneu nos diu que Mercurio o Odín eren honrats en els encreuaments.
- 53. Sum man eac wæs gehaten Mercurius on life, es wæs swyði facenfull
- 54. And, ðeah full snotorwyrde, swicol on dædum and on leasbregdum. Ðone
- 55. macedon þa hæðenan be heora getæli eac heom to mæran gode and æt wega
- 56. gelætum him lac offrodon oft and gelome þurh deofles lare and to heagum
- 57. beorgum him brohton oft mistlice loflac.[3]
La traducció a l'espanyol del text en anglés modern diu: "Érase una volta un home cridat Mercurio, que era molt enganyós, encara que prou sapient en el parla, era traicionero en les accions i en les mentires. Els pagans, segons conten, també ho varen fer el seu gran deu i a sovint li oferien sacrificis en els encreuaments, per mig de les ensenyances del diable i als alts tossals a sovint duyen diverses ofrenes de alabanza."
Folclore medieval
[editar | editar còdic]Plantilla:Vore també En Gran Bretanya existia la tradició d'enterrar els criminals i suïcides en els encreuaments, açò va poder deure's a que estes marcaven els llímits del poblat, sumat al desig d'enterrar als que no complien la llei fòra del mateix o ben a que els numerosos camins podrien confondre als morts.[4]Els encreuaments també solien utilisar-se com a lloc de castic i eixecució de criminals, com la horca o l'arbre de dule, lo que també va poder ser una raó per a que s'utilisaren com a lloc de sepeli de suïcides, ya que este es considerava un delicte. Este ritual de sepeli en els encreuaments es remonta a l'época anglosaxona i es va mantindre fins a la seua abolició en 1823.[5]
Encara que en l'Edat Mija es varen convertir en un lloc de sepeli per a suïcides i persones que no podien rebre una sepultura digna, per als cristians, els encreuaments eren antigament un lloc de sepeli despuix de l'iglésia consagrada.[6]
En la mitologia popular occidental es diu que un encreuament pot servir per a invocar a un dimoni o diable en la finalitat de fer un pacte, per eixemple, la encrucijadas, de 1587, que descriu al personage de Fausto escrivint círculs màgics en un encreuament per a invocar al diable i en els contes populars de Freischütz també se sol invocar al diable en un encreuament per a llançar bales màgiques.[7]
En 1885, en el seu ensaig històric Superstició transilvanas, Emily Gerard descriu cóm se solien evitar els encreuaments i relata la creència rumana de que es podia invocar a un dimoni en un encreuament dibuixant un círcul màgic, oferint una moneda de coure com a pagament i recitant un conjur.[8]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Hornblower, Simon; Spawforth, {{{nom2}}}; Eidinow, {{{nom3}}} (29 de març de 2012). The Oxford Classical Dictionary (en anglés), Oxford University Press. ISBN 978-0-19-954556-8.
- ↑ “Crossroads” . Zeitschrift für Papyrologie und Epigraphik 88: 217, 224, 220.
- ↑ Richard. The Cambridge Old English reader (en anglés), pp. 205–208.
- ↑ Halliday (2008). «British Archaeology, no 25, June 1997: Features» (en anglés). britarch.ac.uk.
- ↑ «Why were people who died by suïcide historically buried at crossroads?» (en anglés).
- ↑ Jobes, Gertrude (1962). Dictionary of Mythology, Folklore and Symbols. Part 3. Index (en anglés), Scarecrow Press. ISBN 978-0-8108-0238-4.
- ↑ Warrack, John (1976). «Der Freischütz», Carl Maria von Weber (en anglés), Cambridge University Press, pp. 210–211. ISBN 0521213541.
- ↑ «Transylvanian Superstitions» (en anglés).
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Encrucijada (folclore)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.