Empresa Nacional del Carbó

La Empresa Nacional del Carbó (ENACAR) va ser una empresa estatal carbonífera chilena. Formava part del Comité Sistema d'empreses de la Corporació de Foment de la Producció (CORFO). Actualment es troba en procés de liquidació. Integrava el Sistema d'empreses Públiques (SEP) de Corfo, i era filial d'esta última. El seu domicili s'ubicava en Lota, Avinguda Carlos Cousiño N.º 192.

Història

Fundació i formació

Fundada en 1852 per Matías Cousiño i Tomás Garland, el primer nom de l'empresa ama dels terrenys que hui són Lota Alt va ser Companyia Cousiño & Garland. En el pas del temps l'empresa minera va ser canviat la seua denominació, en efecte, en 1857 va ser la Societat Cousiño i Fill, en abandonar Garland la societat i entrar en la seua tongada Luis Cousiño; en 1870 varia com a Companyia Explotadora de Lota i Coronel; en 1905 es va cridar Companyia de Lota i Coronel; en 1921 va ser la Companyia Minera i Industrial de Chile. Va ser constituïda per escritura pública el 15 de juny de 1921, davant notari de Valparaíso don Donald Igor.

La seua existència va ser aprovada per Decret Suprem n.º 1.588 del Ministeri de Facenda, de 27 de juliol de 1921. Entre 1933 i 1964, es va denominar Companyia Carbonífera i Industrial de Lota (CCIL). Posteriorment, la Societat ha tingut numeroses modificacions en els seus Estatuts, L'última de les quals va ser reduïda a escritura pública de 28 d'agost de 2006, davant Notari de Santiago donya María Gloria Acharán Toledo. L'Empresa Nacional del Carbó S.A., es troba inscrita baix el N.º 0037 del Registre de Valors i està subjecta a la fiscalisació de la Superintendencia de Valors i Segurs.

Per una atra part, en 1859 dò Federico Guillermo Schwager va iniciar l'explotació dels mants carboníferos del Funde Boca Maule, en Coronel, baix el nom de Companyia de Carbó Puchoco, la que a partir de l'any 1892 i fins a 1964, es va denominar Companyia i Fundició Schwager S.A.

l'auge miner li va permetre als propietaris de la companyia iniciar múltiples obres, tant per a us personal com a donacions per al desenroll urbà i el embellecimiento d'algunes ciutats chilenes, sumat a importants obres benèfiques finançades en la seua totalitat en els guanys, com per eixemple en Lota, la fundació de la Gota de Llet, institució dedicada a combatre la desnutrición i mortalitat infantil, la construcció del Parc Isidora Cousiño en el Palau Cousiño-Goyenechea, el financiamiento de l'Iglésia de Sant Matías Apòstol, entre uns atres. En Santiago, la família Cousiño va manar a construir el palau homònim i va realisar múltiples donacions, com la creació de l'actual Parc O'Higgins, la Font de Neptú i Anfitrite als peus del cerro Santa Lucía en el barri Lastarria, entre uns atres.

Fusió i nacionalisació

En febrer de 1964, la companyia fundada per dò Federico Guillermo Schwager, va ser fusionada en la Companyia Carbonífera i Industrial de Lota, disposta per D.S. n.º 683 del Ministeri de Facenda, de 29 de febrer de 1964, donant orige a la Carbonífera Lota-Schwager S.A.

El 31 de decembre de 1970, la Corporació de Foment de la Producció (CORFO), pansa a ser propietària majoritària de les accions de Carbonífera Lota-Schwager S.A. a través d'un conveni subscrit en un grup d'accionistes de la Societat. Posteriorment, el 21 de decembre de 1973, per Resolució n.º 91-C de la Superintendencia de Companyies de Segurs, Societats Anònimes i Bossa de Comerç, s'establix l'actual raó social de l'Empresa Nacional del Carbó S.A.

Durant els anys 1975 i 1976, es varen materialisar les operacions d'integració a ENACAR S.A. de les Companyies Carboneras de Arauco, Per mig del Decret Llei n.º 931 de 27 de març de 1975, que va autorisar la transferència de la totalitat de les accions de les Companyies Carboneras Colico Sur S.A., Carbonífera Victoria de Lebu (Carvile), i Pilpilco a l'Empresa Nacional del Carbó S.A.

A fins de l'any 1979, Enacar S.A. va concórrer a la formació d'una filial denominada originalment Companyia Carbonífera Schwager Ltda., despuix Carbonífera Schwager S.A., en l'objecte d'explotar l'establiment miner de Schwager.

Durant 1987, Enacar S.A., traspàs a CORFO el 51 % de la seua participació en dita filial, i el 32% a diversos inversionistes del sector Privat i a treballadors d'eixa empresa, Constituint-se la Carbonífera Schwager S.A. en una societat coligada. L'any 1988 Enacar S.A., complete la venda de la seua participació accionaria en Carbonífera Schwager S.A. per mig del traspàs del 14 % a CORFO i un 2.54% a diversos inversionistes del secor privat, inclós a treballadors de la pròpia companyia, En estes Vendes Carbonífera Schwager S.A., va deixar de tindre el caràcter d'empresa Coligada de Enacar S.A.

L'integració de Carbonífera Lota Schwager, les companyies carboneras de Colico Sur, Victoria de Lebu i Pilpilco, totes filials de la CORFO en juny de 1971, refrendat pel Decret Llei N° 931 de maig de 1975 que establix ENACAR com una societat anònima de propietat de l'Estat, i la transferència de les accions de les empreses a la CORFO.

Despuix de la cessació definitiva de les operacions de les mines de Lota en 1997, ENACAR va operar solament la mina Trongol (prop de Curanilahue) per mig de la seua filial Carbonífera Victòria de Lebu (Carvile) fins a l'any 2006. Paralelament, va quedar encarregada d'administrar els beneficis otorgats als treballadors pels Protocols d'acort acordats entre el govern i els treballadors. En els seus últims anys, ENACAR rebia anualment un aporte de l'Estat, aprovat pel Congrés Nacional, pel fet de ser una empresa deficitària.

Privatisació de Schwager

En 1979 ENACAR crea una filial, Carbonífera Schwager. De la qual en 1987 ENACAR traspassa el 51% de la seua participació en Schwager a la CORFO i el 32,4% a privats. Concloent el seu procés de privatisació en 1988. No obstant alts costs i greus accidents en la mina fan que l'empresa la tanque. Finalment l'empresa canvia de gir i nom en 1994.

Tancament d'operacions i liquidació

Argumentant un alt cost de les operacions extractivas del mineral, sumat a les polítiques públiques nacionals associades a la disminució de l'emissió de gasos d'efecte hivernàcul, incrementant l'us de les energies renovables en Chile, la Junta d'Accionistes, liderada per la participació majoritària de CORFO, va decidir posar fi a les activitats productives de la companyia en la seua junta directiva anual d'abril de 2013, posant fi a 161 anys de producció carbonífera i iniciant el seu procés de liquidació.

Sense desmedro de lo anterior, un conveni en el Centre de Formació Tècnica Lota-Arauco, institució educativa depenent de l'Universitat de Concepció, manté vigent la Beca Enacar posterior al tancament de la companyia. Consistix en un benefici acadèmic que cobrix la totalitat del valor aranzelari de la duració formal dels estudis, destinat exclusivament per a aquells extrabajadores de la companyia que s'hagen eixercitat en qualsevol de les seues funcions per més de sis mesos, en un cupo màxim de dèu persones per semestre.

Algunes de les dependències de la companyia són utilisades en l'actualitat per a fins turístics, com és el cas de la Mina Chiflón del Diable, el Sector Chambeque, el Pabelló 83 i el Teatre dels Miners de Lota, sent verdaders museus de lloc, mentres que unes atres varen ser abandonades i es troben deshabitades.

Administració

Gerència

Històricament, l'administració de la companyia va estar a càrrec de la gerència en el seu ranc més alt, la qual es trobava subdividida en tres grans àrees: La Gerència General, sent dirigida pel «Primer Cap» com era conegut coloquialmente el Gerent General; la Gerència d'Operacions, a càrrec del «Segon Cap» i la Gerència de Recursos Humans, o també coneguda com «de Personal», encapçalada pel «Tercer Cap de la Companyia».