Pabelló 83
El Pabelló 83 és una casona de fusta de tres pisos ubicada en la ciutat chilena de Lota, Província de Concepció, construïda originalment en 1915 com casa habitació per a les famílies dels miners del carbó, i que actualment funciona com a centre cultural per a persones en risc social en el sector.
Pel seu valor històric i patrimonial, en ser l'únic eixemplar que es conserva de la seua espècie, des de l'any 2009 és considerat Monument Nacional de Chile, en la categoria de Monument Històric.
Història
[editar | editar còdic]
El Pabelló 83 va ser construït en 1915 en la finalitat d'albergar vint famílies mineres de Lota, que per eixe llavors era una de les principals fonts d'extracció del carbó en Chile.
En 1956, la construcció sofrix un greu incendi, que reduïx la seua utilisació a només dèu dels seus vint apartaments originals. Posteriorment, en el desús i la falta de mantención, l'edifici es va ser deteriorant.[1]
Després del tancament de les mines de Lota, els habitants deixen el pabelló, sent ocupat per sèt famílies indigents fins a fins de 2003, any en que són erradicats al sector El Roure.[1]
En la década de 2000, a través d'un Comité Tècnic conformat per l'Empresa Nacional del Carbó (ENACAR), la Secretaria Regional Ministerial de Vivenda i Urbanisme del Biobío, l'Ilustre Municipalitat de Lota, el Fondo de Solidaritat i Inversió Social (FOSIS) i el Programa Integral per a la Superació de la Pobrea Urbana (PISPU), es decidix recuperar l'immoble per a ser utilisat com a Centre Cultural. Després de la seua remodelació, l'administració del Pabelló 83 va ser entregada a la Fundació CEPAS (Centre d'Educació i Promoció d'Acció Solidària), la qual ya venia desenrollant la seua llabor des de 1990 en les comunes de Coronel, Lota i posteriorment Vaig prendre.
El 6 d'octubre de 2009, el Pabelló 83 va ser reconegut com Monument Nacional de Chile, en la categoria de Monument Històric.
Arquitectura
[editar | editar còdic]La construcció, inspirada en l'arquitectura anglesa, distribuïa cada apartament de modo que cada u tinguera tres pisos, totalisant una superfície de 1408,80 metros quadrats. El primer pis estava fet d'albañilería doble, per a us de cuina i living-menjador, mentres que els dos nivells superiors, fets de fusta, corresponien a dormitoris. Els banys eren exteriors i d'us colectiu.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 Centre Cultural Comunitari Pabelló 83. «Història: Partix 2». Archivat des d'el original, el 4 de març de 2016. Consultat el 4 de novembre de 2012.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Pabellón 83» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.