Chiflón del Diable
El Chiflón del Diable és una de les mines de carbó chilenes més antigues de les ubicades en la comuna de Lota, Província de Concepció, Regió del Biobío. La mina se situa específicament en el sector El Morro, abans del Pique Carlos,[1] cridat aixina per Carlos Cousiño. La mina va funcionar entre 1884 i la década de 1970, significant en el XIX i principis de el XX un important foc econòmic per a les empreses mineres.
Les crítiques condicions de treball que vivien en ella els miners de Lota varen ser immortalisades en el llibre de 1904 Subterra, de l'escritor chilé Baldomero Lillo, i que en 2003 seria representada en la pantalla gran en la película del mateix nom, dirigida per Marcelo Ferrari i protagonisada per Francisco Reis i Paulina Gálvez.
El 6 d'octubre de 2009, la mina va ser declarada Monument Nacional de Chile, baix la categoria de Monument Històric.[2] Després del tancament de la mina per a la seua explotació, esta va començar a repensarse com a foc turístic de la zona, instaurant-la com un museu a on es realisen visites guiades per exmineros des de 1998. Des del 16 de giner de 2012, pertany al Circuit Turístic i Patrimonial «Lota Sorprenent», que també inclou al Parc Isidora Cousiño, el Museu Històric del Carbó i el Pueblito Miner de el XIX.[3]
Es poden agendar recorreguts turístics a la mina i els seus voltants, des de la pàgina web habilitada per a això.
Història
[editar | editar còdic]
La mina va ser habilitada en 1857, i en els seus moments de major producció va alcançar les 250 tonellades diàries d'extracció, gràcies al treball de 1500 miners.[1]
Luego que la producció de carbó decaiguera en la zona de Lota durant la década de 1990, la mina va ser tancada per a la seua extracció.[4]
Durant el terremot del 27 de febrer de 2010, tant l'ingrés de la mina com el museu varen sofrir greus danys, no obstant, les galeries subterrànees varen resistir be el sisme.[5]
Geologia
[editar | editar còdic]La mina posseïx 850 metros de profunditat, i s'interna per baix del Oceà Pacífic. El seu inclinament i particulars característiques li permeten ser una de les poques en ventilació natural. A esta corrent d'aire es deu la paraula «chiflón» del seu nom, que va ser cridada aixina pels mateixos miners que varen treballar en ella. La mina posseïx dos ingressos o chiflones, a través dels quals després es deu seguir descendint verticalment per mig d'ascensors mecànics.[1]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 Lotasorprendente.cl. «Chiflón del diable». Archivat des d'el original, el 6 d'octubre de 2011. Consultat el 22 de setembre de 2011.
- ↑ Monuments.cl. «Mina Chiflón del Diable». Archivat des d'el original, el 13 d'abril de 2014. Consultat el 4 de novembre de 2012.
- ↑ Diari Concepció. «de-fallida-de-baldomero-lillo.html Procultura pren el control esporàdic de Lota Sorprenent despuix de fallida de Baldomero Lillo». Consultat el 22 abril de 2021.
- ↑ Clifford Krauss. «Chile's Leader Remains Socialist but Acts Like Pragmatist». Archivat des d'el original, el 30 de setembre de 2011. Consultat el 22 de setembre de 2011.
- ↑ [enllaç trencat]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Chiflón del Diablo» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.