Embassament d'Elda

Embassament d'Elda

El embassament d'Elda és una obra hidràulica de contenció i almagasenament d'aigües per a rec construïda en el caixer del riu Vinalopó al seu pas pel terme municipal d'Elda (Alacant) cap a 1698, sent un dels més antics d'Espanya. Ademés de l'obra hidràulica, la zona de l'embassament té una de les comunitats de tarayés (Tamarix gallica) que hui constituïx l'objecte principal de la reserva de protecció ecològica. Les seues funcions com a embassament estan en desús

Història

A finals del XVII, la vila d'Elda mantenia diversos litigis judicials en Saix i en el comte d'Elda, Juan Andrés Coloma Pérez Calvillo. En Saix es disputava des del sigle anterior l'aigua de la villenense Font del Chop. En 1680 es va plantejar pleit davant el corregidor de Chinchilla perque Saix no deixava passar aigua a la vila inferior, Elda. Este pleit va ser prolongat pel recurs sajeño davant la Real Chancillería de Granada. L'aguda escassea d'aigua en el regadiu eldense, sobretot quan no circulava regularment durant varis anys, s'unia a l'aument de les despeses judicials per atres litigis seguits contra el comte d'Elda.

En el seu orige l'obra va ser frut d'un acort entre la vila i el comte d'Elda, firmat el 24 de giner de 1684, tractant de posar fi a estos llarcs i costosos pleits. Dit acort establia que els veïns es comprometien a la construcció del pantà sempre i quan una part de les seues possessions no tingueren que pagar el diezmo al señorío comtal. Açò permetia als habitants lliberar part de les propietats del sistema senyorial, i al titular del comtat garantisar-se que, en terres ben regades, la producció i renda obtinguda de les mateixes i que permaneixien subjectes al pagament del diezmo, seria més alta. L'acort es va fixar despuix de vàries forcejades judicials el 24 de giner de 1684.

Al mateix temps, la vila d'Elda mantenia en el municipi de Saix un conflicte judicial, des de finals del XVII, per les aigües que tenia adquirides en el terme de Villena i a les que aquell no permetia el pas, lo que havia dut a situacions de penúria i pobrea als habitants.

Característiques de l'assut

Obertura de l'aliviadero de l'assut.

L'assut tenia, segons distintes fonts, entre 11 i 13 metros d'altura, aprofitant els escarpes del mont de la Torreta, en una gruixa d'una miqueta més de 9 metros en la corona, i sense aliviadero, lo que fa que es calcule en 700.000 metros cúbics la seua capacitat inicial. De l'assut del XVII només queden els estribos o caixers socavats i assentats en les roques laterals. Es varen realisar obres de nou en 1842 per a eliminar part de la terra que havia enfangat el seu fondo i millorar la seua estructura danyada, en una avinguda d'aigües el 14 d'octubre de 1793. Dita obra, en algunes interrupcions, es va finalisar en 1890 i va deixar el pantà en una capacitat de 200.000 metros cúbics. Estava composta per un mur escalonat en dos torres adossades per a comportes metàliques, una lateral per a eixida d'aigua de rec, en la marge esquerra, i una atra central per a desaiguador profunt.

Situació actual

En l'actualitat no es troba en servici i les seues comportes permaneixen obertes, deixant discórrer l'aigua lliurement. En 2002 va ser inclós en el catàlec de zones humides valencianes elaborat per la Conselleria de Mig ambient. S'estudia la possibilitat de portar a terme un pla de sanejament el fi últim del qual és declarar-ho parage natural municipal.

Enllaços externs

• Ficha del pantà d'Elda. Ministeri de Mig ambient