Els Dotze Llinages de Sòria
La Diputació de Cavallers Hijosdalgo dels Dotze Llinages va ser una de les tres institucions que varen regir la ciutat de Sòria (Espanya), des de l'Edat Mija fins a les reformes lliberals del XIX, junt en el Comú i el Concejo.

Orige dels Dotze Llinages
La determinació de l'orige d'esta associació oligàrquica es planteja com una qüestió controvertida per la carència d'instruments sobre la fundació. Degut a que les primeres referències són tardanes i la presenten ya establida, definida i consolidada, es va desenrollar l'idea de que l'institució havia naixcut al mateix temps que Sòria.
La primera notícia dels Dotze Llinages apareix en la confirmació otorgada per Sancho IV a finals del XIII, a on s'aludix a la concessió d'un singular privilegi militar concedit per Alfonso VIII, que comprometia als successius Reis de Castella a entregar, en l'any de la seua coronació, "cent parells d'armes, escuts, capellinas i siellas" als "cavallers de Sòria". És el conegut com a Privilegi dels Arneses, privilegi del que no hi ha notícia que gojara cap atra ciutat d'Espanya.
A este respecte alguns autors[quí?] indiquen que la roda dels Dotze Llinages a on apareixen els escuts d'estes cases nobiliarias i que rodegen a la figura eqüestre d'Alfonso VIII, trobaria el seu fonament arquetípico i iconològic en la Taula Redona i el rei Arturo, puix les seues llegendes podria conéixer de chiqueta la reina Leonor, la família de la qual difonia per Europa el cicle artúric-griálico. Aixina sembla sugerir-ho també este text de l'escribano Alonso Ramírez transcrito per J. A. Martín de Marco:
- "... estos dotze linages com està dit no són més antics uns que uns atres ni menys principals perque tots es té per cosa certa varen ser triats i nomenats un mateix dia i en una mateixa hora i per a un mateix efecte d'a on va vindre fer el rei d'Anglaterra de qui diu taula redona en que s'assentaren per a mostrar que en els tals cavallers no ha d'aber prioritat ni posterioritat ni diferencia cap ni personal ni assents ni en una atra qualsevol manera".[1]
En la primera confirmació no hi ha menció expressa de "els Dotze" que no apareixerien com a tals fins a mediats del XIV, en la segona confirmació del privilegi concedida per Pedro I. En realitat, no són dotze els llinages, sino nou, ya que hi ha tres que estan duplicats: Chancilleres, Morals, i Salvadors. Varen adoptar els seus noms segons diverses causes: la principal, prenent el llinage principal del linaje (Barrionuevo, Morals, Calatañazor); prenent el nom de la parròquia en on es reunia (Santisteban, Sant Llorente, Santa Creu); prenent el nom de la persona principal del linaje (Martín Salvador i Don Vés-la); o prenent el nom del càrrec municipal que ostentaven (Chancilleres).
El Privilegi d'Arneses hauria impost als Llinages la necessitat d'establir una Assamblea representativa i permanent en qui recaiguera la responsabilitat de rebre i solicitar les armes que haurien de cobrar a l'inici de cada regnat, custodiar-les al fi que sempre estigueren dispostes i distribuir-les en les Cases. Quan els Reis Catòlics varen transformar esta concessió en una cantitat en metàlic (350 000 maravedíes), esta renda passaria a constituir la base del patrimoni econòmic institucional i la Diputació dels Llinages, assumiria la seua administració.
Organisació de la ciutat
Tres eren les institucions que regien la ciutat de Sòria, a les que cal afegir la Comunitat de Vila i Terra de Sòria, institució plenament vigent com mancomunidad de bens que estava dividida en cinc sexmos (Fronts, Lubia, Arciel, Tera i Sant Joan), cada u dels quals aportava un representant o sexmero a l'ajuntament de la ciutat fins a la reforma del XVI. Posseïen la seua pròpia casa de juntes coneguda com a Casa de la Terra que està situada despuix del Palau dels Dotze Llinages o actual Ajuntament.
El Comú
L'Estat pla o general, compost del comú de veïns; primer en temps i últim en dignitat. El Comú, en us des del XVI, estava integrat per una série de colles, que elegien al seu representant o Jurat el qual estava assistit per un o dos majordoms i quatre secretaris o cuatros. El procés de distribució va ser llent en virtut de la pròpia evolució urbanística de la ciutat i no va quedar definit fins al XVI en setze colles: La Creu, Sant Pedro, Santa Catalina, Santiago, Sant Esteban, Sant Joan, El Salvador, Santa Bàrbara, Sant Vaig prendre, Sant Clemente, Sant Martín, Nostra Senyora de la Blanca, La nostra Senyora del Rosel, Sant Blas, Nostra Senyora de la Major i Sant Miguel.
Estaven obligats a dur llibres d'actes i registres dels veïns de la colla, lo que hui nos proporciona no poques senyes sobre esta época. Esta institució continua encara vigent en certa manera, intervenint en els festejos de la ciutat (Festes de Sant Joan o de la Mare de Deu). Es reunien en la Casa del Comú, situada en la Plaça Major, hui sèu de l'Archiu Històric Local.
El Concejo
La ciutat es trobava dividida per a la seua millor administració en trentacinc colació o parròquies, de les que s'elegien díhuit Alcaldes i un juge. Loperráez en el XVIII aporta informació sobre este sentit que s'arreplegava en el Fur de Sòria: "La Colació de Santa Cruz donava cada any contínuament un Alcalde per privilegi d'Alfonso VIII... les atres trenta i quatro donaven per alternativa dèu i sèt Alcaldes a l'any, i un Juge, que era el principal, corrent este d'una en una atra, fins a igualar-se totes en el discurs de trenta i quatro anys; pero el Juge eixia sempre de la Colació que en aquell any no donava Alcalde. No es podia tindre concejo sense concórrer á lo menys dèu. Els dèu i huit Alcaldes es repartien en tres Mayordomías, de sis en sis, i cada Mayordomía governava quatro mesos á Sòria i els pobles de la seua jurisdicció que es tenien com a llogarets."
A partir del XIV esta forma de govern es va perdent a favor dels cavallers hijosdalgo i les colles de pecheros. Posteriorment el Concejo, va estar representat pel Corregidor i Regidors, naixcut en regularisar-se el règim municipal, compost en un principi dels veïns que no pertanyien a les atres dos comunitats, i que va vindre a ser el primer en dignitat encara que l'últim en temps. La sèu del Concejo era el Palau de l'Audiència que posteriorment va passar a eixercitar les funcions d'Audiència i Presó en 1769.
Els Cavallers Hijosdalgo
L'Estat noble o cavallers hijosdalgo, formats per les famílies corresponents als Dotze Llinages; segon en dignitat i temps.
Els Dotze Llinages
Els Dotze Llinages de Sòria són una estructura diferent al restant. Els fidalcs de la ciutat de Sòria, adopta el linaje com a estratègia d'organisació familiar, i l'institució del mayorazgo com a mètoto de cohesió front a atres classes socials: filiació agnaticia i orde de primogenitura per a heretar. No solament eren agrupacions familiars per la seua gran diversitat de famílies, sino que funcionaven com a verdaderes institucions de govern urbà, repartint-se el poder de la ciutat de Sòria.
La Diputació dels Llinages estava composta de dotze cavallers cridats Diputats d'Arneses (possiblement en recort del privilegi), que eren elegits per periodos d'un any, dins del seu propi linaje per a ser representats en la Junta. Fins que varen edificar la seua casa palau a principis del XVII en la Plaça Major, les juntes generals tenien lloc a campana tañida en la desapareguda iglésia de Sant Miguel de Montenegro. Esta iglésia se situava en l'actual Plaça de Bernardo Roures a on es troba el Mercat Municipal d'Abasts.
El títul de Diputat d'Arneses tenia la categoria d'ofici major per l'importància de les seues funcions, ya que era responsable de tot lo que ocorreguera en la Diputació, com el funcionament intern, vigilància de les juntes pròpies de cada linaje, llegitimitat d'entrada de nous socis, l'administració del patrimoni comunitari, la gestió de problemes davant instàncies judicials en la Real Chancillería de Valladolit o en el Consell Real i tot lo que tinguera que vore en el benestar de tots els membres de la Diputació i Junta i del Colege dels Chiquets Expósitos que estava al seu càrrec. Ademés elegien els dotze Montaneros reals, també cridats Cavallers de Serra, que vigilaven per l'integritat dels privilegis de la ganaderia en els fruïments de pastures, i per la conservació dels monts de realengo; els tres Cavallers d'Ajuntament i tres Alcaldes de Santiago, que velaven pels rams de l'administració municipal.
En el mateix dia elegien els Llinages al cavaller del pendó, qui guiava a les huestes sorianas quan els reis reclamaven tropes a les ciutats i en la proclamació dels reis, acompanyat de la noblea, proclamava el adveniment del nou monarca en les paraules: "Sòria, Sòria pel Rei." El cavaller del pendó era al mateix temps alferes major de Sòria i la seua província.
Sòria era una ciutat de vot en Corts. Cada volta que els Reis les convocaven es reunien els tres Llinages als que per tanda tocava, i elegien dos procuradors a Corts propietaris i un suplent. Els elegits treen testimoni, en la vista del qual se'ls donava per la ciutat el poder als primers, quedant el suplent per a cobrir el servici en cas de mort d'algun dels atres. Davant l'Ajuntament prestaven el jurament de complir fidelment les instruccions que este els donava. Nomenaven també els Llinages el cavaller del Sagell, també cridat canceller. Era el càrrec de més confiança. Guardava el sagell de la ciutat, en el qual es refrendaven i sagellaven tots els instruments.
No solament estava al tant de la Diputació, com a ciutadà de calitat i tenint en conte que els Llinages, copaven la majoria dels càrrecs municipals, també intervenia en l'organisació de fires, festejos, corregudes de bous, etc.
Eren iguals entre sí de modo que en les juntes que celebraven, tenint tots les mateixes prerrogatives i en compliment d'esta, colocaven els seus escuts d'armes en forma de roda rodejant la figura eqüestre d'Alfonso VIII. Quan se'ls nomenava es feya indistintament començant per qualsevol d'ells. Els Dotze Llinages de Sòria eren una institució essencialment democràtica en les seues formes. Com diu un croniste antic: no hi havia entre ells primer ni últimcita requerida.
Nos trobem en que cada u dels llinages de Sòria està compost, a banda del llinage de la família troncal, d'atres famílies que varen ser entroncando en la família principal. Guiats pel patriarca del linaje, cada u d'ells comprenia el cap del linaje, la seua esposa, fills/as, gendres/nores, etc. despuix llògicament la majoria d'ells no durien el mateix llinage, pero tots i cada u d'eixos llinages formarien part d'un mateix linaje troncal.
En els llinages que prenen per nom el llinage principal, la família troncal monopolisava els càrrecs, i tenien gran domini sobre el restant de famílies del linaje. No obstant, el restant de llinages, tenien vàries famílies que es disputaven el poder intern. L'entrada d'una nova família al linaje depenia del propi linaje, si acollien o no als fidalcs casats en les donzelles d'eixe linaje.
En el pas del temps, els Dotze Llinages de Sòria varen ser perdent poder polític municipal en favor d'atres institucions que oferien representació a atres classes socials.
Famílies dels llinages
Barrionuevo
També denominat de Barrionuevo. Un tractat de blasones fa constar la seua antiguetat dient que estos Cavallers eren d'orige godo, derivant la seua etimologia de la fundació que varen fer d'un barri de la nova Numància (Sòria), i d'ací el llinage Barrionuevo. Varen fundar la desapareguda parròquia de La nostra Senyora de Barnuevo a on celebraven les seues juntes i que va ser destruïda durant la Guerra de l'Independència, i a on els seus Cavallers tenien el seu enterrament.
A ell corresponen els llinages Barnuevo, Acebes, Aresta-Obando, Castellanos, Fonseca, García, Jiménez, Laserna, Lope, Medrano, Mendoza, Ortega, Lezcano, Serna, Sotomayor i Trillo, Vélez, Vora..
Les armes d'este Linaje són: escut cuarteado. En el primer i quart quarter sobre camp de gules un castell d'or; en el segon i tercer en camp d'azur, una creu buida d'or floredelisada.
Calatañazor
Els fundadors d'este linaje procedixen de la vila que li va donar nom, i a la seua costa varen edificar l'antiga iglésia parroquial de La nostra Senyora de Calatañazor a on celebraven les seues juntes. Esta iglésia va ser derruïda en el XVIII.
Comprén els llinages Álvarez de Calatañazor, Araes, Arcs, Contreras, Espinosa, Montenegro, Ribera, Sandoval, Tàpia, Vallejo, i Villanueva.
Les seues armes són, com demostra el blasón, tres faixes d'or en camp de sanc.
Chancilleres
Es trobava dividit en dos. Les armes d'este linaje són: en camp d'argent, un àguila coronada exployada de sabre, pico i garres d'or, bordura de gules en huit castells d'or. L'orige d'este escut és per demés novelesco:
Durant el regnat de Sancho el Major de Navarra, ningú prenia partit per la reina per a bregar en l'Infant, el seu fill, en el "Juí de Deu" que havia de salvar l'honra d'aquella senyora, fins que es va presentar Ramiro, un bastardo "molt famós i molt esforçat en armes, a defendre la justícia de la Reina, armat en punta, cavaller en un poderós cavall en sobrevestas blaus sembrades de vore-vos d'argent"cita requerida . Duya per cimera un àguila d'or i en el pico el malnom: "Veniit Veriitos", d'ací l'escut.
Es reunia en la desapareguda iglésia de Sant Bartolomé. Posteriorment en el XV va ser agregada a la parròquia de Santa María la Major a on varen fundar la capella de Sant Bartolomé en la que es varen reunir a partir de llavors
A este linaje pertanyen els llinages Aguilera, Aracón, Càceres, Calderón, Carrillo, Castejón, Flores, Garcés, García, González, Granat/Granados, Herrera, Jiménez, Latorre, Ledesma, López, Lucena, Lluna, Matamala, Miranda, Molina, Morals, Peó, Ramírez, Roures, Roda, Ruiz, Sant Clemente, Sòria, Sotomayor, i Vora.
Don Vela
D'orige molt antic alavés, es llig en l'Història General "un donzell dels els meus nobles de Castella que hi havia nom D. Vés-la, alzóse en el Comte Fernán González i senar va voler obedir perque es tenia de tan alta guisa com ell". Tenien les seues juntes en la parròquia de Sant Joan dels Naharros la qual es va derribar en l'any 1577 utilisant la pedra per a les obres del Convent de la Mercé. Despuix del seu abandó varen traslladar les juntes a l'iglésia de La nostra Senyora del Poyo situada despuix del palau dels Betetas desapareixent esta última completament en el XIX.
Pertanyen a este linaje els llinages Ávilas, Beltrán, Berguilla/Verguilla, Caravantes, Cervantes, Chaves, Espinosa, Gironés, Hera, Lara, Mendoza, Ontiveros, Rivera, Vés-la/Vés-les, Velázquez, Verguillán, Vélez, Vora, i Zapata.
Les seues armes, partit l'escut en quarters: primer i quarto, ajedrezado de gules i or en tres punts; segon i tercer, tres rencs de contraveros d'argent i azur.
Morals
Respecte de la seua antiguetat apareix que en el repoblament de Sòria per Fortún López es fa ya mèrit de Cavallers d'este Linaje. D'ell procedien l'historiador Ambrosio de Morals; aquell pajecito que va acompanyar a D. Álvaro de Lluna fins a en els últims instants de la seua vida, servint-se de respal abans de morir sobre el cadalso, rebent del Condestable el regal d'una sortija que el paje va conservar sempre en recort de la carinyosa despedida del seu senyor; i Rodrigo de Morals, a qui Sòria deu la franquícia del mercat que celebra el dijous de cada semana.
Someros i Hondoneros, o Blancs i Negres són els apelatius en que es distinguixen les famílies corresponents a estos llinages. Estes denominacions provenen del punt que ocupaven respectivament en la ciutat. Els primers en la part més alta, prop del Castell. Els segons en la part més baixa, prop de la Colegiata. Tenien les seues juntes, segons el escribano Alonso Ramírez (1578), en l'iglésia de La nostra Senyora de les Cinc Viles, actual Convent de La nostra Senyora del Carmen, els Someros baix els portals, i els Hondoneros en la porta que estava front a l'altar major. Algun autor apunta que els Someros es reunien en l'iglésia de Sant Miguel de Cabrejas, baix del Castell.
Aguirre, Albornoz, Arévalo, Camargo, Herbes, Estància, Estasio, Guelgas, Moral, Naharros/Navarro, Salamanca, Salcedo, Setién, Serna, Sevilla, Vora, Vergara, Zapata, i Zurita. La llínea de sanc Zurita, era la que es trobava al cap d'este linaje.
Les seues armes són, escut quarterat: 1.º i 4.º, en camp d'or, un moral de sinople, i 2.º i 3.º, en camp d'argent, tres faixes de sabre.
Salvadors
Es troba també dividit en dos. Martín Salvador va donar el seu nom a este Linaje. En l'història del Cid es diu que va vindre en este ilustre personage des de Valéncia, duent en la seua companyia al seu aplegat Antolín Sánchez de Sòria "que entre fixos i parents duya 40 llances". A este linaje es troba incorporat el llinage Rius, de la Casa dels Comtes de Gómara, que gojava l'extraordinari privilegi cridat de les fluctuosas, consistent en elegir la millor peça dels bens d'entre casa que deixara el que moria en el seu dominis.
A ell va pertànyer també Blasco de Barnuevo, que en la batalla de Pavía va contribuir a la presó de Francisco I de França, segons referix un notable manuscrit que tinc a la vista. Les dos fraccions d'este linaje es reunien en la parròquia de Sant Nicolás; la Hondonera en el pòrtic i la Somera en la capella major.
A ell corresponen els llinages Barnuevo, Bravo d'Estanys, Calç, Cerda, Garanga, Garnica, Gayango, Estany, Mal, Matamala, Medrano, Riu, Rius, Salcedo, Sarabia, Solier/Soler, Sòria, Torres, Salvador i Vora.
Les seues armes són lluna d'argent en menguante, en mig de l'escut, en camp de sanc. Tres estreles d'or colocades en cap i atres cinc colocades en creu.
Sant Llorente
És dels més antics de la casa troncal. Les seues reunions tenien lloc en l'iglésia de Sant Lorenzo, hui destruïda, que en lo antic es va cridar Sant Llorente, i de la qual va prendre nom este linaje. Esta iglésia es va tancar al cult definitivament en l'any 1663 i es va utilisar com a quarter cap a 1736; va desaparéixer durant el XVIII.
A ell corresponen els llinages Llorente, Álvarez de Chavaler, Amaya, Ayala, Barnuevo, Barroso, Basurto, Beltrán, Brezero, Calderón, Contreras, Dos Branques, Gamboa, Hinojosa, Mariaca, Marró, Montes, Muñoz, Neyla, Oquina, Papión/Pipaón, Peñaranda, Perea, Rodríguez de Villanueva, Roma, Villanueva, Zaldierna, i Zárate.
Les seues armes són: escut cuarteado; en el primer i quart quarter, una estrela d'or en cada u en camp de sanc; i en el segon i tercer flor de lis d'argent en camp blau.
Santa Creu
Conta una llegenda, que els Santa Creu descendixen de Megaracita requerida, numantino, que els seus descendents varen ser es varen convertir al cristianisme per l'apòstol Santiago, el qual se'ls havia aparegut en l'aire en forma de creu, prenent esta família per escut el citat més avall com a propi de la branca soriana. Esta família és un dels Dotze Llinages fidalcs fundacionals de Sòria que varen vindre en el cavaller Fortún López, per orde del rei Alfonso I d'Aragó (primer quarto del XII), i que eren tractats com a nobles pels seus privilegis. Este linaje soriano va prendre el nom de la parròquia de Santa Creu, una de les més antigues de Sòria, en la qual celebraven les seues juntes; esta iglésia va ser abandonada completament cap a 1826 i va desaparéixer durant el XIX.
Quan el rei chiquet don Alfonso va estar en Sòria va habitar en les cases solariegas d'este linaje, contigües a la parròquia de Santa Creu, i este servici va meréixer més avant la recompensa de tindre sempre alcalde sense l'alternativa a que estaven subjectes les demés Colació de la ciutat.
Corresponen a este Linaje els llinages Santa Creu, Miranda, Pacheco, Vallejo, Espinosa i Rebolledo.
Les armes d'este Linaje són: escut blau en una creu gran d'argent com de Calatrava buida, i ho buit de sanc.
Santisteban
Encara que no se sap res del sigle en que va aparéixer, es tracta d'un llinage antic. A ell correspon el llinage González, havent qui li fa descendir de Fernán González, Comte de Castellacita requerida. Martín González, companyer del Cid, va donar el seu nom al castell al que hui es diu Torre Tartajo, pertanyent al comtat de Lleida. Celebrava les seues juntes en la parròquia de San Esteban, agregada a la parròquia de Sant Joan de Rabanera en 1804.
Corresponen a ell els llinages Santiesteban, Álvarez, Albiz/Alvis, Beteta, Castell, Eres, Esteban, Estévanez, Fuenmayor, Giménez/Jiménez, González, González de Gregori, Heras, Íñiguez, Villanueva, i Vinuesa.
Les armes d'este linaje són escut cuarteado en dos miges llunes en camp blau i dos creus de sanc huecas floreteades en camp d'or.
Festes de Santiago
Santiago va ser el patró dels Dotze Llinages de Sòria, per ser el patró castellà de la cavalleria. En el dia de Santiago " de quatro en quatro anys cada tres linages, segons l'alternativa que tenen, nomenen un Cavaller d'Ajuntament, i un que criden Alcalde de Santiago: de manera que cada any hi ha dotze Diputats d'arneses, dotze Contadors de chiquets, i dotze Montaneros Reals, tres Cavallers d'Ajuntament i tres Alcaldes de Santiago ".[2] Estos tres cavallers nomenaven despuix a tres guardes de Valonsadero. Segons conte Miguel Martel, en la ciutat en este dia es corrien tres bous, "cada u dels Alcaldes ha de donar el seu a costa del bastecedor de les carniceries de la ciutat.
Des de 1534 els Llinages assistien també a una cerimònia llitúrgica que els oferia el Convent de Sant Agustín en la seua iglésia de La nostra Senyora de Gràcia. Esta tradició que va desaparéixer en el XVII va ser recuperada a principis del XVIII i despuix de ser traslladada a la Colegiata de Sant Pedro, va desaparéixer en el XIX en la dissolució de l'institució.[3]
Restauració de la corporació nobiliaria
A semblança d'atres corporacions nobiliarias espanyoles que varen ser restaurades en el XX,[4] la Casa Troncal dels Dotze Llinages de Sòria va ser restaurada com a corporació nobiliaria[5] per decisió de descendents directes dels antics llinages sorians, els qui reunits en Sòria varen firmar els actuals estatuts el 3 d'agost de 2009. La Casa Troncal dels Dotze Llinages de Sòria es rig pels seus propis estatuts i per les “Ordenances de Rebudes” de Cavallers dels llinages del 14 de giner de 1602, en tot lo que no estigueren derogades en aplicació de la Constitució Espanyola de 1978 i de la Llei 1/2002, de 22 de març, reguladora del Dret d'Associació.
Activitats
La casa dels Dotze Llinages de Sòria busca promoure els interessos generals de la ciutat de Sòria per mig de l'eixercici d'una acció d'impuls i cooperació cultural, històrica, científica i assistencial.[6] Entre les seues activitats es conten un blog en el que es publiquen diàriament artículs d'índole protocolari, històric, genealògic, heràldic i nobiliario.[7] Aixina mateix conten en una pàgina web en la que resulta rellevant un blasonario[8][9] confeccionat pel Canceller dels Dotze Llinages en Galícia D. Manuel Pardo de Vora i Díaz, Cavaller de l'Orde del Sant Sepulcre de Jerusalem, de la Constantiniana de Sant Jorge, Vicepresident de la Real Associació Fidalcs d'Espanya,[10] etc.
Sèu oficial de la Casa Troncal
El 25 d'abril de 2011, membres de la Diputació de la Casa Troncal dels Dotze Llinages de Sòria reunits en Carlos Martínez Mínguez, alcalde de Sòria, varen firmar un Conveni de Cooperació entre la Casa Troncal i l'ajuntament de Sòria. En este conveni s'acorda que l'Archiu Municipal de Sòria, siti en la Plaça Major, i que conté la major i més completa recopilació documental sobre Els Llinages, es constituïxca en la sèu oficial de la Casa Troncal dels Dotze Llinages de Sòria, i a on quedaran depositades les resolucions d'ingrés dels cavallers i dames de la Casa, registre de blasones dels cavallers i dames, documentació atinente a la Diputació d'Honor, i quant atres documents revisten un particular interés en opinió de la Diputació de la Casa Troncal o de l'ajuntament. Aixina mateix, l'ajuntament de Sòria facilitarà l'utilisació del Palau Municipal i el Palau de l'Audiència, sèu de la concejalia de Cultura, aixina com atres dependències de la seua titularitat, per a la celebració d'actes solemnes de la Casa Troncal.[11]
Condicions d'ingrés
Per a ingressar el pretenent deu presentar un expedient que prove documentalmente la noblea i hidalguía de sanc a fur d'Espanya del primer llinage (linaje agnaticio) i justificar fefaentment el entronque en família que haja segut rebuda en algun dels Dotze Llinages. També podran formar part de la Casa Troncal, els qui sent majors d'edat i en ple eixercici dels seus drets civils, reunixquen els requisits següents:
- Hidalguía de sanc a fur d'Espanya del primer llinage,
- Vinculació provada en institucions religioses, civils, militars o assistencials sorianas.
Els cavallers i dames admesos en la Casa Troncal usaran com a insígnia corporativa els escuts dels Dotze Llinages de Sòria, posats en roda al voltant de la figura eqüestre del rei Alfonso VIII.
La Diputació dels Llinages
La Diputació de la Casa Troncal dels Dotze Llinages és l'orgue eixecutiu de la corporació. Està integrada per dotze diputats i té com a principals funcions la de convocar a l'Assemblea General de Llinages, aprovar els expedients que s'instruïxquen per a la concessió de nous ingressos, entre unes atres. El primer president de la restaurada Diputació va ser el diplomàtic del Servici Exterior de l'Unió Europea Francisco Manuel de les Heras i Borrero, cavaller de l'Orde del Sant Sepulcre de Jerusalem, de la Constantiniana de Sant Jorge, infanzón d'Illescas, cavaller divisero del Solar de Tejada,[12] etc.; que va fallir en la ciutat de Sevilla, Espanya, el 30 de juliol de 2013.[13]
El 14 de decembre de 2013 va tindre lloc l'Assamblea Anual de la Casa Troncal en el Saló de Plens del Excelentísimo Ajuntament de la ciutat de Sòria, actual sèu de la corporació nobiliaria; allí es va elegir, per unanimitat, a Dona. María Dolores Ojeda i Gómez Vda.de De les Heras, com a nova presidenta de la Diputació. Sobre el particular, la connotada Gacetilla de Fidalcs d'Espanya N.º 536, referix que els Dotze Llinages de Sòria és la "primera corporació nobiliaria d'Espanya presidida per una dòna".[14]
La direcció espiritual[7] de la corporació nobiliaria és portada a terme pel Capellà Major d'Honor[15][16][17] Gerardo Melgar Viciosa, bisbe d'Osma-Sòria.
Són diputats d'honor dels Dotze Llinages de Sòria Carlos Martínez Mínguez, alcalde de Sòria;[18][19] Juan Van Halen i Acedo, comte d'Ardabani (Milà), de la Sobirana Orde de Malta; Andrés Salvador d'Habsburgo-Lorena, archiduc d'Àustria; Miguel de Bragança, duc de Viseu, infant de Portugal; el príncip Davit Bagrationi, cap de la Casa Real de Geòrgia; el duc de Sevilla, gran d'Espanya; el marqués de la Lapilla, gran d'Espanya; el duc de Santoña, gran d'Espanya; el marqués d'Almazán; entre uns atres.
Capítuls dels Dotze Llinages en el món
En l'actualitat els cavallers i dames hijosdalgo de la casa troncal dels Dotze Llinages de Sòria es troben repartits en diversos llocs del món,[20] que formen capítuls en els seus respectius països.
En Espanya, evidentment es troben en Sòria, Madrit, Valéncia, Astúries, Canàries i Andalusia Occidental. En Amèrica, els descendents es troben repartits en Argentina (entre ells Luis García Morals, l'espanyol més longeu que habita en dit país), Bolívia, Brasil, Chile, Colòmbia, Perú, República Dominicana, Veneçuela, del com és Canceller el Ilmo. Sr. D. Alejandro Alfonzo-Larraín Recao, VI marqués de Torre Casa, i en els Estats Units d'Amèrica, del com és el seu Canceller el Ilmo. Sr. D. Fernando Joaquín Molina Alcalde, VI comte de Quinta Alegre.
En Europa existixen capítuls en Bèlgica, Grècia, Itàlia, Malta, Portugal i Irlanda; i inclús, hi ha un en Nova Zelanda.
Referències
- ↑ Ángel Almazán, ELS DOTZE LINAJES I EL REI ARTURO
- Archivat el 8 de maig de 2008 archivat en Wayback Machine., 2003
- ↑ LOPERRÁEZ CORVALÁN, JUAN. Crònica diocesana de Loperráez II, pp 106-107
- ↑ SOBALER SEC, Mª ÀNGELS. Presència i participació dels Dotze Llinages de Sòria en les festes i celebracions urbanes, Universitat de Valladolit
- ↑ García-Mercadal i García-Loygorri, Fernando i Manuel Forts de Gilbert i Rojo, Baró de Gavín. Cavallers del sigle XXI, vindicación jurídica i sentimental de les corporacions nobiliarias espanyoles, Madrit, Dykinson, S. L., 2004, págs. 108, 110, 112, 115, 117 i 118.
- ↑ La Gacetilla de Fidalcs d'Espanya. N°520 Octubre, Novembre, Decembre 2009. Heras i Borrero, Francisco M.de les. "La Casa Troncal dels Dotze Llinages de Sòria. L'última restauració d'una corporació noble", págs. 18-21.
- ↑ García-Mercadal, op. cit., págs. 137-138.
- ↑ 7,0 7,1 «http://docelinajes.blogspot.com/2011/04/primer-aniversario-del-blog-de-doce.html».
- ↑ «http://docelinajes.blogspot.com/2011/04/blasonario-de-els-miembros-de-els-doce.html».
- ↑ «http://www.docelinajes.org/escudos/».
- ↑ «http://www.hidalgosdeespana.com/canals/organos/directiva.html».
- ↑ Conveni de Cooperació entre el Excmo. Ajuntament de Sòria i la Casa Troncal dels Dotze Llinages de Sòria. Sòria, 25 d'abril de 2011.
- ↑ Rubio de Tejada i Fernández, Tomás. Solar de Tejada. Assents i Eleccions 1569-2008. Logronyo: Imprenta Vidal S. A., 2008, p. 188.
- ↑ «http://www.idg.org.do/capsulas/septiembre2013/septiembre201328.htm».
- ↑ «http://www.hidalgosdeespana.com/canals/servicios/img/lagacetilla/pdf/536.pdf». Archivat des de l'original, el 28 de febrer de 2014. Consultat el 24 de febrer de 2014.
- ↑ «Carta d'acceptació de Monsenyor Gerardo». Docellinages. blosgpot.
- ↑ «http://docelinajes.blogspot.com/2011/03/la-web-de-la-dioceis-de-osma-soria-se.html».
- ↑ «http://docelinajes.blogspot.com/2011/03/monsenor-gerardo-melgar-viciosa-obispo.html».
- ↑ «http://docelinajes.blogspot.com/2011/03/el-alcalde-de-soria-ilmo-sr-don-carlos.html».
- ↑ «http://docelinajes.blogspot.com/2011/05/el-alcalde-de-soria-recibe-el.html».
- ↑ «http://www.docelinajes.org/capitulos.html». Archivat des de l'original, el 27 de febrer de 2014.
Bibliografia
- de les Heras Borrero, Francisco Manuel(Octubre-Novembre-Decembre 2009).«La Casa Troncal dels Dotze Llinages de Sòria. L'última restauració d'una corporació noble».La gacetilla de fidalcs d'Espanya.(520): 18-21.Consultat el 31 de maig de 2019.
- (Estiu 2011).«Nomenament de Capellà Major d'Honor».La gacetilla de fidalcs d'Espanya.(527): 12.Consultat el 31 de maig de 2019.
- (Autumne 2013).«Assamblea anual de la Casa Troncal dels Dotze Llinages de Sòria».La gacetilla de fidalcs d'Espanya.(536): 20.Consultat el 19 de juny de 2024.