Anar al contingut

Mendoza (llinage)

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Mendoza[1] és un llinage d'orige vasc alavés.

Etimologia

Es creu que Mendoza deriva del vasc «Mendotza», una paraula composta («mendi» + «hotza») que significa lliteralment «mont fret» o «montanya freda».

Linaje

Torre de Mendoza.

El lloc de Mendoza en Àlaba ha segut breçol d'un dels linajes més ilustres i prolífics de l'història espanyola. La família de Mendoza va donar lloc a més de vint cases en títuls nobiliarios, integrants de l'aristocràcia del sigle d'or espanyol i va crear un dels linajes nobles més poderosos i influents del país, els ducs del Infantado, en grandea d'Espanya.

Orige

En establir-se una família de fidalcs natural de la zona de Llodio, a on eren vassalls de la poderosa casa d'Haro, en la localitat alavesa de Mendoza, va prendre un integrant d'ella el llinage de Mendoza, donant començ a la casa de Mendoza i expandint el llinage, posteriorment, per tot lo món.

L'orige d'esta linaje es remonta a Íñigo López, senyor de Viscaya en la segona mitat del XI, el net de la qual Lope Sánchez, primer senyor de Llodio i senyor d'Àlaba per la confraria d'Arriaga, va casar en Sancha Díaz, que va dur en dot el solar de Mendoza i el de Fredes. El seu net Lope Iñiguez va ser el primer en utilisar el llinage Mendoza.

El fill d'este últim, Iñigo López de Mendoza, va ser qui va construir Torre de Mendoza a principis del XIII. Va prendre part en la batalla de les Navas de Tolosa en 1212 i per haver contribuït a trencar el sege de les cadenes que custodiaven la tenda del almohade Muhammad An-Nasir Miramamolin (1199-1213), va afegir al seu escut d'armes una orla en les cadenes.

Expansió

Esta branca va abandonar molt pronte el seu solar d'orige, passant en el XIV a la cort al servici dels reis castellans, instalant-se definitivament en Guadalajara en el XV. Va ser el duc del Infantado un dels personages més poderosos de la cort, i d'ell es dia en 1625 que eixercia señorío sobre huitcentes viles i tenia més d'huitanta mil vassalls.

La branca principal d'este linaje va ser la dels Ducs del Infantado, en la que es va mantindre la possessió de la Torre de Mendoza fins a 1856, en que va ser venuda al vitorià Bruno Martínez d'Aragó i Fernández de Gamboa.

Importància

El poder i el patrimoni dels integrants de la família eren colossals, de modo que es considera la casa de Mendoza una de les cases nobiliarias espanyoles més influents de l'història d'Itàlia i Espanya. ademés deixant llegats arquitectònics com la torre de Mendoza en Àlaba, o el castell dels Mendoza en Manzanares el real.

El llinage en l'actualitat

En Brasil, la forma més comuna, Mendonca (en el lloc 121), en 343.744 portadors, és la principal representant del llinage d'orige portugués. Totes les variants espanyoles i simplificades (Mendoza, Mendosa, Mendonza) sumen solament 7.525 portadors, lo que indica que la seua incidència en Brasil és propenca al 0% de la població total analisada.[2]

Vore també

Referències