Elemgasem nubilus

Elemgasem nubilus

Elemgasem nubilus és l'única espècie coneguda del gènero extint Elemgasem un dinosauri terópodo abelisáurido. Esta espècie va viure a finals del periodo Cretácico, fa aproximadament entre 90 a 88 millons d'anys, durant el Turoniense al Coniaciense, en lo que és hui Sudamérica. El holotip, MCF-PVPH- 380, prové de la Formació Portezuelo del Cretácico superior, a 20 quilómetros de Cutral Có, Neuquén, Patagonia Argentina i va ser trobat en 2002. Consta d'elements axials i apendiculares parcials, incloses les vèrtebres cervicals i cabals , el fèmur dret , la tébea esquerra, les fíbulas dreta i esquerra , l'astrágalo-calcàneu esquerre, els metatarsianos i vàries falanges pedals . En 2022, Baiano et al. va descriure Elemgasem com un nou gènero i espècie de abelisáurido braquirostro. El nom de gènero, Elemgasem, fa referència al deu tehuelche, segons la mitologia, Elemgasem és l'amo dels animals i pare de la vizcacha del sur en el poder de petrificar als demés i a sí mateixa, aixina com l'habitant de les montanyes i el cel. El nom específic E. nubilus en llatí significa "dies brumosos". La boira és poc comú en el clima semiárido de la Patagonia, pero va ser molt persistent durant els dies en els que es varen descobrir els seus fòssils La família Abelisauridae de dinosauris va predominar en la fauna carnívora durant el Cretácico superior, entre 100 i 66 millons d'anys arrere, en Gondwana, un continent format per lo que ara és Amèrica del Sur, l'Antàrtida, Índia, Àfrica i Austràlia. Elemgasem es coneix de la Formació Portezuelo d'Argentina, els tàxons en nom recuperats d'esta formació inclouen els dinosauris terópodos Megaraptor, Patagonykus, Neuquenraptor, Pamparaptor i Unenlagia, els dinosauris saurópodos Futalognkosaurus i Baalsaurus, i el pterosaurio azdarcoideo Argentinadraco. En la formació també s'han trobat atres fòssils pertanyents a dinosauris ornitópodos, neornitinos, tortugues i cocodrils, pero encara s'espera la seua descripció.