Anar al contingut

Elements del bloc f

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Els elements del bloc f, també coneguts com a elements de transició interna són elements de la taula periòdica que es caracterisen per tindre els seus electrons de valència en el orbital f. Formen dos séries o grups que es denominen en el nom del primer element de cada série; série del lantano o lantànits i série de l'actini o actínits.[1] Cada una d'estes séries està formada per catorze elements químics de caràcter metàlic, molt d'ells radiactius, alguns com el tori o l'urani, en isòtops de vida mija molt llarga, per lo que és possible trobar-los en la naturalea formant part de minerals presents en la corfa terrestre. També conté metals radiactivamente estables i uns atres d'alta radiactivitat i periodos costs de vida mija. Els pertanyents al grup de lantànits també reben el nom de terres rares. Encara que pel seu número atòmic i estructura electrònica deurien situar-se en la part inferior interna de la taula periòdica, entre el bloc s i el bloc d, generalment es mostren fòra d'esta, separats del restant.

Característiques del bloc

Els elements del bloc f es caracterisen per tindre un o més electrons en un orbital f intern, podent contindre fins a sèt parells d'electrons; per lo tant, el bloc ocupa catorze columnes en la taula periòdica. No se'ls assignen números de grup, ya que no es poden discernir tendències periòdiques verticals en un "grup" de dos elements. En el diagrama es mostra la taula periòdica dividida en blocs i el lloc en el que habitualment se sol colocar el bloc f.

Els elements d'este bloc tenen dos electrons (s) en els seus nivells energètics més externs (n) i electrons (f) en nivells més interiors (n-2). Alguns també tenen electrons (d) en nivells intermijos (n-1) (Vore configuració electrònica). Els electrons del orbital f són menys actius en la química dels elements del grup dels lantànits, mostrant la majoria un únic estat d'oxidació estable, l'estat (III) per la major facilitat per a perdre els dos electrons s i l'electró d o un dels f. Els elements lantànits que tenen configuració f0,f7 o f14, solen presentar un atre estat d'oxidació adicional. Aixina, el ceri presenta els estats d'oxidació (III) i (IV); l'europi, els estats (II) i (III); el terbi els estats (III) i (IV) i el iterbio, (II) i III).[2] [3]


En el grup d'actínits, el model d'estats d'oxidació és més complex i en estos elements, els electrons estajats en orbitales f intervenen en més freqüència en la formació de composts, degut a que les energies de les capes 5f, 7s i 6d són prou similars; en conseqüència, estos elements tendixen a mostrar tanta variabilitat química com els seus anàlecs de metals de transició. Els primers element d'este grup o série, presenten una varietat considerable d'estats d'oxidació; l'actini presenta estat d'oxidació (III) com a únic estat estable, mentres que tori es pot presentar en els estats (IV), (III) i (II), l'urani forma composts en estats d'oxidació (VI), (V), (IV) i (III), igual que els següents elements; neptuni, plutoni i americio. Els últims de la série, a partir del curio, es comporten de forma més pareguda als elements del grup dels lantànits, en l'estat d'oxidació (III) com més habitual.[2]

En moltes taules periòdiques, el bloc f es desplaça un element a la dreta, de modo que el lantano i l'actini es convertixen en elements del bloc d, i Ce-Lu i Th-Lr formen el bloc f, esgarrant-ho en dos porcions molt desiguals. Açò és un remanente de les primeres medicions errònees de les configuracions electròniques, en les que es creïa que la capa 4f completava el seu omplit solament en el luteci.[4] De fet, l'iterbio completa la capa 4f, i sobre esta base Lev Landau i Evgeny Lifshitz varen considerar en 1948 que el luteci no pot considerar-se correctament un element del bloc f. Des de llavors, l'evidència física, química i electrònica ha recolzat abrumadoramente que el bloc f conté els elements La–Yb i Ac–No,[5] com es mostra ací i com ho respalen els informes de l'Unió Internacional de Química Pura i Aplicada.[6] No obstant, sobre esta controvèrsia, l'IUPAC té iniciat un proyecte en la finalitat d'unificar criteris.[7]

Elements del bloc f
Z Nom Símbol
57 Lantano - 58 Ceri Ce
59 Praseodimi Pr
60 Neodimi Nd
61 Prometio Pm
62 Samari Sm
63 Europi Eu
64 Gadolini Gd
65 Terbi Tb
66 Disprosio Dy
67 Holmi Ho
68 Erbi Er
69 Tuli Tm
70 Iterbio Yb
89 Actini Ac
90 Tori Th
91 Protactinio Pa
92 Urani O
93 Neptuni Np
94 Plutoni Pu
95 Americio Am
96 Curio Cm
97 Berkelio Bk
98 Californi Cf
99 Einstenio És
100 Fermi Fm
101 Mendelevi Md
102 Nobeli No


Referències

  1. ↑ Universitat Nacional de la Patagonia Sant Joan Bosco. «METALES DEL BLOQUE f». Consultat el 2025-10-25.
  2. ↑ 2,0 2,1 Mackay, K.M.; Mackay, {{{nom2}}} (1974). «Cap. 7.5. Comportament químic i posició periòdica», Introducció a la química inorgànica moderna, Barcelona: Reverté. ISBN 84-291-7329-3.
  3. ↑ (2016) Handbook on the physics and chemistry of rare earths. Volume 50 / editors Jean-Claude Bünzli (Swiss Federal Institute of Technology, Lausanne, EPFL, Institute of Chemical Sciences and Engineering), Vitalij K. Pecharsky (The Ames Laboratory, U.S. Department of Energy, and Department of Materials Science and Engineering, Iowa State University, Ames, Iowa, USA), Elsevier, pp. 12-16. ISBN 978-0-444-63851-9.
  4. ↑ «The positions of lanthanum (actinium) and lutetium (lawrencium) in the periodic table».Journal of Chemical Education.59(8)
    634.ISSN 0021-9584.doi:10.1021/ed059p634.Consultat el 2025-10-26.
  5. ↑ «NEW NOTATIONS IN THE PERIODIC TABLE».Pure&Appl. Chern. pp. 431-436,.60(3)
    431-436.Consultat el 26-10-2025.
  6. ↑ «Provisional Report on Discussions on Group 3 of The Periodic Table».Chemistry International.43(1)
    31–34.ISSN 1365-2192.doi:10.1515/ci-2021-0115.Consultat el 2025-10-26.
  7. ↑ «Which Elements Belong in Group 3 of the Periodic Table?».Chemistry International.38(2)
    22–23.ISSN 1365-2192.doi:10.1515/ci-2016-0213.Consultat el 2025-10-23.
Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Elements_del_bloc_f&oldid=1484897»