Electrocito
El electrocito o electroplaca és un orgue elèctric d'orige miogénico, utilisat per anguiles elèctriques, ralles elèctriques, peixos gat[1] i uns atres peixos elèctrics, per a generar un camp elèctric.[2]
Electrocitos
El electrocito és una cèlula usada per la ralla elèctrica (Torpediniformes), Electrophorus electricus (anguila elèctrica) i uns atres peix gat per a electrogénesis i electrorrecepció.[3] Són cèlules en forma de discs que estan dispostes en una seqüència de manera similar a una bateria elèctrica. Poden tindre mils d'eixes cèlules, produint cada una 0,15 V. Les cèlules funcionen per bombeig positiu de ions sodi i potassi fòra de la cèlula, via transporte de proteïnes potenciat per adenosín trifosfato.[4] Els electrocitos postsinápticament, treballen com un teixit muscular. Tenen receptor nicotínico acetilcolina. I estes estructures celulars s'usen en estudis per la seua semblança en les unions nervi-musculars.
Dispar o descàrrega
Per a descarregar els electrocitos en el moment correcte, l'anguila elèctrica usa el seu núcleu disparador, un núcleu de neurones. Quan l'anguila tanca al seu assut, les neurones disparen i l'acetilcolina subsecuentement emesa de les neurona electromotor als electrocitos, resulten en una descàrrega de l'orgue elèctric.[5]
Localisació
En les Torpediniformes elèctriques (raer torpedo), les electroplacas es troben prop dels músculs pectorals i de les brànquies. En tots els demés peixos, estan prop de la coa. En un gènero, Malapterurus (peix gat), els òrguens elèctrics no estan fets de electroplacas individuals, sino produïts per càrregues en l'epiteli, específicament en la pell.
Descàrrega de l'orgue elèctric
La descàrrega de l'orgue elèctric (DOE) és generada pels òrguens d'animals com els peixos gat.[6] En alguns casos la descàrrega és forta i usada per a protecció de predadores; en atres casos és dèbil i l'usen per a navegació i comunicació.[7]
Referències
- ↑ (1996).«Electroreception and communication in fishes».Progress in Zoology.42
- ↑ Alexander Mauro. 1969. "The role of the voltaic pile in the Galvani-Volta controversy concerning animal vs. metallic electricity" (requerix subscripció). J. of the History of Medicine and Allied Sci. XXIV (2)
- ↑ Lissmann, H. W.(1951).«Continuous electrical signals from the tail of a fish, Gymnarchus-Niloticus CUV».Nature.167(4240)
- 201–202.doi:10.1038/167201a0.
- ↑ a.a. Caputi, b.a. Carlson, o. Macadar. 2005. Electric organs and their control, pp. 410-451 en T. H. Bullock, C. D. Hopkins, A. N. Popper, R. R. Fay, eds. Electroreception. New York.
- ↑ Castello, M. E., A. Rodriguez-Cattaneo, P. A. Aguilera, L. Iribarne, A. C. Pereira, and A. A. Caputi(2009).«Waveform generation in the weakly electric fish Gymnotus coropinae (Hoedeman): the electric organ and the electric organ discharge».Journal of Experimental Biology.212(9)
- 1351–1364.doi:10.1242/jeb.022566.
- ↑ w.g.r. Crampton, j.k. Davis, n.r. Lovejoy, m. Pensky. 2008. Multivariate classification of animal communication signals: A simulation-based comparison of alternative signal processing procedures using electric fishes. J. of Physiology-Paris 102:304-321.
- ↑ Lissmann, H. W.(1958).«On the function and evolution of electric organs in fish».J. of Experimental Biology.35
- Este artícul conté una traducció derivada de «Electrocito» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.