El triumfo de Galatea (Carracci)

Polifemo i Galatea.

El triumfo de Galatea és un fresca del pintor barroc italià Annibale Carracci situat en el Palau Farnesio de Roma. Les fresca de la volta varen ser realisats entre l'any 1597 i 1605.

La decoració d'este palau deu considerar-se com l'obra capital del famós artiste boloñés, que va amprar huit anys en este magnífic treball pel qual es diu que solament va rebre 800 escuts, cantitat miserable que la seua exigüitat contrasta en el gran número de fresca inspirades en assunts mitològics que adornen la gran galeria del palau, en els que Carracci va fer un verdader malbarat de talent.

Entre ells, existixen tres relatius a l'història de Galatea, representant el de major importància el triumfo d'esta. Evidentment, Carracci es va inspirar en l'obra homònima de Rafael, si be hi ha gran diferència entre elles. La gràcia i l'elegància que caracterisen la composició en general de cada una de les figures de la fresca de la Farnesina no són lo característic del que es conserva en el palau Farnesio, en el que Galatea no és més que una nereida vulgar que, adoptant una actitut acadèmica afectada, descansa en els braços d'un centauro marí d'expressió insignificant. Entorn a estos personages, unes náyades casi nuetes montades en delfins ostenten les seues robustes formes mentres un salamandra bufa afanoso en una grossa caracola. S'afig a açò l'obligat acompanyament d'amorcillos que revolotean disparant fleches o se sumergixen en les aigües jugueteando en els delfins.

A canvi d'esta falta d'originalitat i de naturalitat, s'observa en l'obra un dibuix sapient i enèrgic i una inigualable tècnica de la fresca. L'imitació dels grans mestres que preconisava l'Escola Boloñesa, filla del eclecticisme dels Carracci, no podria dur atres resultats. cal pensar que Annibale, dotat d'un temperament fogoso i perfectament dispost per a l'observació de la naturalea, hauria pogut fer una obra inimitable si en lloc de seguir l'idea del gran pintor d'Urbino s'haguera abandonat a la seua pròpia inspiració. Basta per a convéncer-se d'això tirar una ullada a atres composicions del Palau Farnesio per a vore fins a on alcançaven els seus envejables dotes artístiques.

Referències

El contingut d'este artícul incorpora material del Diccionari Enciclopèdic Hispà-Americà de l'any 1892, que es troba en el domini públic