El triumfo de Galatea (Rafael)

Erro al crear miniatura:

El triumfo de Galatea (Rafael)

El triumfo de Galatea és un fresca pintat per Rafael Sanzio entre 1510 i 1511 en la Vila Farnesina, en el barri de Trastévere de Roma.

En esta obra la nereida Galatea, que ocupa el centre de la composició, representa el triumfo del amor platònic front a l'amor carnal, del que es veu rodejada, en numerosos salamandres, nereides i atres criatures marines que, víctimes dels dispars de varis cupidos celests, es veuen arrebatats al goge sensual en moviments molt dinàmics i contraposts. Galatea adopta una pose serpentinata i destaca el seu cabellam ros onejant al vent i el seu mant roig pompeyano, tonalitat que vincula esta obra en la pintura de l'antiguetat. Aixina mateix, cal resaltar la seua serenitat, en una mirada cap al cantó esquerre a on apareix l'únic cupido (dels varis que llancen les seues fleches d'amor en el cel) que, tranquil, reserva els seus darts per a la millor ocasió.

Descripció de l'obra

Erro al crear miniatura:

Detall de la nereida i salamandra en la zona frontal de la composició

En el centre de la composició, Galatea, pujada en una closca, sosté en abdós mans les regnes d'una parella de delfins que arrastra l'original vehícul per la rullada superfície del mar. Anchuroso mant agitat per l'oraget envol la mitat inferior del cos de la nereida deixant visible el seu bell tors, que inclina ella graciosament mentres torna el cap elevant la mirada al cel per a contemplar uns amorcillos juganers que li disparen esmolades fleches.

Si Galatea, per la correcció de les seues llínees, la purea dels seus contorns i l'elegància dels seus moviments és una figura admirable, no ho és menys la d'una graciosa náyade que en primer terme apareix montada en un centauro marí que tracta de aprisionarla entre els seus nervudos braços mentres ella, somrient i seductora, deixa surar al vent el seu llauger vel.

Al fondo, varis centauros solquen les ones, uns duent a les companyeres de Galatea i uns atres tocant trompetes i caracolas. En primer terme, l'Amor vola fins a tocar les agulles, subjectant a guisa de palafrenero a un dels delfins com per a indicar que tots els personages de la composició es troben somesos a un avasallador imperi.

Consideracions

El banquer sienés Agostino Chigi, amic del papa Juliol II, va encarregar al pintor italià la decoració de la suntuosa morada que acabava de fer-se construir, proyectada per Baldassarre Peruzzi, que, per haver passat més vesprada a ser propietat de la família Farnesio, es coneix en el nom de la Farnesina. Entre les vàries fresca eixecutades en ella per Rafael, cap és tan famós com El triumfo de Galatea, que, a pesar de les deterioració ocasionades pel temps, encara és una obra incomparable que demostra les excepcionals dot del seu autor.

Esta fresca sembla ser enterament de la mà de Rafael, qui, en una carta dirigida a Baldassarre Castiglione, parla d'ell en estos térmens:

Sobre la Galatea, yo em creuria un gran mestre si les qualitats que Vostra Senyoria li reconeix existiren solament per la mitat. Veig en les vostres paraules l'afecte que em professeu i vos diré que per a pintar una bellea tindria necessitat de vore moltes en la condició de que vostra senyoria estiguera present per a triar les més bella. Pero com els bons juges i les dònes belles són tan rars, m'aprofite de certa idea que es presenta al meu esperit. Si esta idea té alguna excelència artística, açò és lo que no sé per més que tracte d'averiguar-ho.

Tenim, puix, en la fresca de la Farnesina una obra en la que el mateix autor confessa que ha tractat de realisar el seu ideal artístic. Coneixent lo molt que podia en este sentit «el príncip dels pintors», es pot considerar una obra mestra. Infinitat de gravats han reproduït esta image posteriorment, i destaquen entre ells els de Marcantonio Raimondi, Hendrick Goltzius i el francés Michel Dorigny (1617 - 1665).

Un poema de Poliziano elogiava a la nimfa de la mar Galatea per preferir l'amor de l'esperit al lasciu, i refusar les pretensions del cíclope Polifemo, l'image del qual va pintar Sebastiano del Piombo en una fresca contigua al de Rafael.

Referències

• BUCK, Stephanie i Peter Hohenstatt, Raffaello Santi, cridat Rafael (1483-1520), trad. Pablo Álvarez Ellacuría, [Colónia], H. F. Ullmann Tamdem Verlag GmbH, 2007, pág. 61.— ISBN 978-3-8331-3800-3 Plantilla:OCLC
• El contingut d'este artícul incorpora material del Diccionari Enciclopèdic Hispà-Americà de l'any 1892, que es troba en el domini públic.