El samurái (novela)

El samurái (侍) és una novela històrica escrita per l'autor japonés Shūsaku Endō i publicada en 1980, en que va ser guanyadora del premi Noma de lliteratura. Narra l'història de la segona embaixada japonesa a Europa, que va tindre lloc entre 1613 i 1620 i que va ser dirigida per Hasekura Tsunenaga, el protagoniste del llibre.

Resum de l'argument

Hasekura és un samurái rural de la regió propenca a Sendai, en el nort de Japó. Despuix de les recents guerres civils a la seua família li han segut assignades unes terres menys fèrtils que les que varen posseir durant generacions en Kurokawa. Per això el seu vell tio (i abans de morir, també el seu pare) aspira a recuperar les seues velles terres, en que la família vivia en major abundància. Durant una entrevista en el seu senyor feudal, el senyor Ishida, es fa saber a Hasekura que les seues possibilitats de conseguir recuperar les seues antigues terres són escasses. La seua família ocupa un dels últims llocs en l'escala de la noblea japonesa i la pau imposta pel shogunado fa improvables noves guerres en que guanyar un feu millor o atres oportunitats d'ascens social. Açò és un disgust per al tio, pero no per a Hasekura. Este té un caràcter apacible i poc ambiciós. En realitat, a pesar de la seua pobrea, ama la vida quotidiana en les terres relativament àrides i inhòspites de la planura i les faenes agrícoles en que participa colze en colze en els seus vassalls, que la seua mansedumbre i resignació compartix. En esta vida i la companyia de la seua dòna, Roku, i els seus fills sembla tindre prou.

En eixos anys ha començat en Japó una persecució del cristianisme, que és illegal en els dominis directes del Shogun. Es tracta d'acontenyiments lluntans per a Hasekura, que no ha vist mai un cristià i viu en una regió apartada que el seu daymio, Dona't Masamune, tolera el cristianisme en la seua província. En Edo un misionero franciscano, de nom Velasco, és lliberat de la presó. Velasco està enfrontat als jesuïtes, que durant décades han tingut l'exclusiva de la evangelisació de Japó. Per a ell, les recents persecucions són producte d'una política equivocada per part dels jesuïtes, que varen acumular poder fins a alarmar als governants redactors. Velasco és inteligent, molt orgullós i en un caràcter inclús violent. Descendix d'una família noble de Sevilla i es considera capacitat per a, si el Papa li nomenara bisbe de Japó, manejar la situació de modo que el cristianisme recupere el terreny perdut, duent una política diferent. Pero de moment és només un intérpret en Edo, puix només com tal li és permés residir allí.

El senyor Ishida s'entrevista en ell i li oferix desplaçar-se al nort, a on el cristianisme és llegal. Els motius del Senyor Ishida no s'expressen en claritat i Velasco té que endevinar-els. En lo que seguix, totes les parts es comporten de forma hipòcrita, en declarar unes intencions i tindre realment atres. Al mateix temps, tots són conscients de lo que realment pretenen els atres, pero mai ho expressen en claritat.

El senyor Ishida i el consell de vells que vares agarrar al daymio en el govern pretenen entaular relacions comercials directes en la Nova Espanya sense passar per la base espanyola de Filipines. Açò els reportarà uns guanys econòmics jagantescs. Pero necessiten construir un galeón a l'estil europeu, ya que en les naus de que disponen no podrien creuar l'Oceà Pacífic. Conten en una tripulació espanyola, que ha naufragat en Japó, en els coneiximents tècnics suficients per a construir i pilotar el barco. Per a que els treballadors redactors puguen entendre's en els espanyols, precisen a Velasco com a intérpret. I l'ham que li oferixen és la llibertat de practicar i predicar el cristianisme en eixa part de Japó.

Velasco per la seua banda comprén que no tenen simpatia ni interés algun pel cristianisme i que només busquen els guanys comercials. Comprén que ademés Espanya no va a vore en bons ulls l'entrada d'uns competidors en la navegació i el comerç en l'oceà, pero els anima a construir el galeón i els diu que seran ben rebuts dels espanyols de Nova Espanya. Ademés declara assumir una i una atra volta el seu paper com a mer intérpret, quan el seu interés és la predicació. Pensa que a canvi de concessions comercials es pot conseguir que els redactors tornen a deixar llibertat als cristians. No només va a tindre que enganyar als redactors, sino també als espanyols. En primer lloc, per a sacrificar els seus interessos comercials, deuen creure que hi ha bones perspectives per al cristianisme en Japó, quan la realitat és que, sobretot despuix de les persecucions, l'actitut dels redactors és molt freda. D'un atre costat l'embaixada japonesa és en realitat enviada per un senyor provincial d'autonomia llimitada, somés al shogun, que és per la seua banda resueltamente hostil al cristianisme. Pero convé que els espanyols la perceben com lo que no és: una embaixada representativa del Japó en el seu conjunt.

Relació en l'història real

La novela reproduïx en prou fidelitat l'història real de l'expedició de 1613-1620. Molts detalls de la mateixa no es coneixen i han segut imaginats per l'autor, pero a penes existixen contradiccions entre lo que se sap d'eixa embaixada i els seus protagonistes i lo narrat per la novela.